28 de juliol de 2019
28.07.2019
Diari de Girona

Europa retreu a Espanya els avantatges de les fundacions

Un informe de l'executiu comunitari critica que la llei castigui les empreses i no les organitzacions no lucratives

27.07.2019 | 23:47
Europa retreu a Espanya els avantatges de les fundacions

La Comissió Europea va retreure divendres a Espanya que castigui per llei la corrupció i els avantatges indeguts de les empreses però que no faci el mateix en el cas de les organitzacions no lucratives, com ara les fundacions.

Els governs estan obligats a prendre les mesures necessàries per a penalitzar el fet de prometre, oferir o lliurar un avantatge indegut de qualsevol naturalesa a canvi que una persona, amb responsabilitats directives o laborals, realitzi o s'abstingui d'una acció en contra de les seves obligacions professionals o que es demani o rebi, ja sigui directament o a través d'un intermediari. Aquesta obligació és en virtut de la decisió marc del Consell de 2003 per a combatre la corrupció en el sector privat, que cobreix les activitats professionals d'entitats amb finalitats lucratius i no lucratius.

En un informe per a avaluar la seva aplicació en els Vint-i-vuit, l'Executiu comunitari retreu que Espanya, Alemanya, Finlàndia i Àustria limitin «l'abast» del delicte a les empreses en lloc d'estendre'l a les entitats del sector privat».

«Limitar l'abast dels delictes penals rellevants a les empreses en alguns casos exclou de la responsabilitat penal a individus que subornen en nom o a favor d'organitzacions no lucratives», adverteix l'Executiu comunitari en l'informe, publicat divendres passat.

Així, la Comissió recorda que «les organitzacions no lucratives són part del sector privat» i poden ser fundacions, associacions, clubs esportius, organitzacions eclesiàstiques o caritatives.

L'informe també posa en relleu que a Espanya, que va reformar el seu Codi Penal en 2015, «acceptar la promesa d'un suborn no està explícitament coberta» en el seu ordenament jurídic, que només recull com a delicte «acceptar un benefici indegut o avantatge» i la corrupció activa i passiva «es limita a la compra o venda de béns o la contractació de serveis o les relacions comercials».

L'Executiu comunitari constata que el nivell de transposició de la normativa europea «ha millorat clarament des de 2011» en els diferents països, encara que alguns països no tipifiquen com a delicte acceptar la promesa d'un suborn, mentre que en altres països sol es considera delicte en el cas de persones en una posició de poder determinada o en el cas d'empreses i no organitzacions no lucratives.

Els avantatges indeguts oferts o concedits a tercers no està coberta en un grup reduït de països, mentre que la definició d'avantatge indegut és molt dispar.

Uns altres dels punts problemàtics que assenyala la Comissió en el seu informe, en el qual reconeix que s'han produït «molt poques condemnes» per casos de corrupció en el sector privat en els últims anys i només 13 països han remès dades sobre suborns en el sector privat dels 22 que han facilitat estadístiques que cobreixen els anys 2014 i 2016.

L'Executiu comunitari sí que constata, en canvi, que tots els estats membres castiguen la corrupció activa o passiva en el sector privat amb el màxim de penes de un i tres anys de presó com a mínim en els seus Codis Penals, tal com estipula la decisió marc del Consell de 2003 per combatre la corrupció.Aquesta també contempla que els països prenguin les mesures necessàries per a garantir que a una persona que hagi estat condemnada per corrupció en el sector privat, almenys si ocupava un lloc destacat en l'empresa, prohibint que continuï exercint aquesta activitat professional o una similar en un lloc i funció similars de forma temporal.

Brussel·les enlletgeix que tant Espanya com Xipre han remès informació insuficient per a poder confirmar si les seves legislacions permeten aquesta prohibició temporal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook