Ni l'exministre holandès de Finances i expresident de l'Eurogrup Jeroen Dijsselbloem ni l'actual consellera delegada del Banc Mundial, la búlgara Kristalina Georgieva,van obtenir la majoria qualificada necessària per a convertir-se en el candidat europeu per a optar a la direcció del Fons Monetari Internacional.

El candidat havia de recaptar el suport del 55% dels països -és a dir 16 de 28 almenys-, que representessin almenys el 65% de la població, per a obtenir la majoria qualificada, cosa que no havia aconseguit cap dels dos encara que amb tot «els resultats afavoreixen molt clarament a Kristalina Georgieva», va explicar una font de la UE coneixedora del procés. Finalment, l'actual

La ministra d'Economia i Empresa en funcions, Nadia Calviño, va justificar que Espanya retirés la seva candidatura a dirigir el Fons Monetari Internacional (FMI) en què la Unió Europea pugui tenir «al més aviat possible» un «candidat únic» per a «mantenir per a Europa la cadira del FMI». Calviño va assegurar que ha estat «un gran honor i una gran satisfacció» haver format part del grup de candidats per a dirigir la institució. «No deixa de ser una gran satisfacció i una gran alegria», va dir.

La titular d'Economia va explicat que de cinc candidats inicials es va passar a quatre i que, després de la primera votació, el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va decidir retirar la candidatura de Calviño.

«Hem vist la situació i el president ha decidit que no participaré en la següent ronda amb l'objectiu que al més aviat possible tinguem un candidat únic a la UE», va explicar, assenyalant que «la prioritat des del primer moment és que tinguem un excel·lent candidat».

Després de Calviño també va anunciar la seva retirada de la cursa el president del Banc Central de Finlàndia, Olli Rhen.