ncara que en els últims 5 anys hagi disminuït progressivament la taxa d'atur a Espanya, les xifres no són les del mercat laboral previ a la crisi. Actualment, ens trobem en un 13,8%, pràcticament doblant la mitjana europea. S'ha aconseguit reduir l'atur mitjançant contractes temporals, de jornada parcial, amb sous bàsics, etc. I és que Espanya segueix encadenada a un model productiu basat en els serveis de baix valor afegit (hostaleria, comerç i serveis auxiliars).
Això ens porta a tenir moltíssimes persones que busquen feina, ja sigui perquè no la tenen o perquè volen un canvi positiu. Per desgràcia, ja sabem el que passa quan hi ha un gran volum de persones amb una necessitat: apareixen les estafes.
Per què sorgeixen? La majoria de les ofertes fraudulentes busquen obtenir diners de manera directa, adquirir informació personal per vendre a tercers o bé aconseguir informació financera que permeti obtenir diners dels comptes de les persones estafades.
Quins són els fraus més habituals? Els més freqüents són les ofertes per treballar des de casa, totes aquelles relacionades amb negocis piramidals en què has de comprar certs productes per revendre'ls, o les ocupacions de «mediadors de transaccions». Aquest últim cas consisteix en què la persona estafada rep transferències al seu compte per tal que les reingressi a altres comptes a canvi d'una comissió. Aquesta modalitat és molt perillosa, ja que pot comportar conseqüències penals i es pot acabar a la presó. Davant el dubte, convé no pagar i tampoc acceptar cobraments si no hi ha un contracte i un acompliment de tasques.
Quines són les més famoses? De les moltes que podria esmentar, n'hi ha dues que criden l'atenció. En una Nestlé oferia feina per embalar els seus productes a casa i en una altra McDonald's contractava a través de Facebook. El sentit comú ens indica que aquestes ofertes no poden ser reals. Però s'ha de vigilar, perquè un estudi del Grup Adecco establia que el 20,2% dels aturats espanyols van rebre alguna oferta laboral fraudulenta el 2018.
Com puc evitar caure en un d'aquests fraus? És fonamental que aprenguis a detectar les característiques d'una oferta falsa. Davant el dubte, és millor que no segueixis endavant. Et deixo uns consells:
- Quan trobis una oferta de feina per internet, assegura't que la informació que conté és coherent. Existeix o és coneguda l'empresa que ofereix la vacant? El salari ofert s'ajusta a la descripció del lloc de treball? On es realitzaran les tasques? Hi haurà procés de selecció previ? Es tracta d'una activitat legítima?
- Si reps una oferta sense haver-la sol·licitat, dubta sobre la seva veracitat i busca més informació.
- Els anuncis de treball que estan mal redactats o que contenen faltes d'ortografia són indicis clars d'estar davant un possible frau.
- Si després d'enviar una sol·licitud per optar a un lloc de treball et demanen diners o efectuar un pagament sota algun pretext, no accedeixis a les peticions.
- Sospita d'anuncis que facin publicitat de treballs des de casa o a l'estranger, molt ben remunerats i en els quals no es demana cap tipus d'experiència prèvia.
- No te'n refiïs si utilitzen comptes de correu electrònic generalistes com gmail o hotmail.
- Pensa-t'ho abans de trucar a un número de telèfon de tarifació addicional. Desconfia dels telèfons amb prefixos 803, 806, 807 o 905.
- Pensa malament si veus que una oferta es manté durant un període molt prolongat en un portal d'ocupació tot i tenir un nombre de candidats/es molt alt ja inscrits.
