La cotització del iuan respecte del dòlar s'afeblia ahir a mínims dels últims onze anys, fins a superar la barrera dels set iuans per cada «bitllet verd», cosa que no havia passat des de maig de 2008, després que el Banc Popular de la Xina hagi relacionat els vaivens de la moneda del gegant asiàtic a l'impacte de les mesures proteccionistes dels EUA, la qual cosa va desfermar les ires del president Donald Trump, qui no va dubtar a qualificar de «manipulació» l'enfonsament de la moneda xinesa.

«La Xina va abaixar el preu de la seva moneda a un mínim històric. Es diu «manipulació monetària». Estàs escoltant Reserva Federal? Això és una violació important que afeblirà en gran manera a la Xina amb el temps!», va afirmar el president en el seu compte oficial en la xarxa social Twitter.

L'enfonsament de la moneda xinesa enfront del dòlar es produeix a penes uns dies després que l'inquilí de la Casa Blanca amenacés a Pequín amb imposar aranzels addicionals del 10% a 300.000 milions de dòlars (270.582 milions d'euros) de productes xinesos a partir de l'1 de setembre.

En resposta, el Banc Popular de la Xina (BPC) va baixar un punt i mig el iuan en el mercat continental xinès de 6,9225 iuans per dòlar, el seu nivell més dèbil des de desembre de 2018. Tot seguit la cotització de la moneda asiàtica va caure fins als 7,0501 iuans per dòlar, un 2,2% per sota del registrat en la sessió anterior i el pitjor canvi de la moneda xinesa des de maig de 2008.

«Nosaltres, com la majoria del consens, hem estat poc inclinats a pronosticar una xifra per sobre de 7 per a la paritat del dòlar/iuan, almenys mentre les negociacions comercials estaven en curs, suposant que això conduiria immediatament al col·lapse d'aquestes», va reconèixer Robert Carnell, economista cap i responsable de recerca per a Àsia Pacífic d'ING.

«Probablement és just suposar que la mesura d'avui (ahir pel lector) ha estat una decisió deliberada, i part del que imaginem serà una sèrie concertada de passos destinats a tirar enrere els últims aranzels estatunidencs», va afegir l'expert en referència al fet que les autoritats xineses ja no veuen la necessitat de limitar les eines a la seva disposició i «la divisa ara també es considera part de l'arsenal».

No obstant això, l'analista d'ING es mostra prudent i subratlla la necessitat de prendre's temps «abans de concloure si es tracta d'un gest de desafiament o del començament d'un moviment monetari concertat».

Per part seva, Bart Hordijk, analista de Monex Europe, considera que el iuan continuarà afeblint-se, però d'una manera controlada i gradual, afegint que una moneda excessivament inestable, malgrat el benefici que pogués repercutir sobre les exportacions, pot provocar fugides de capital com les registrades a la Xina entre 2015 i 2016, a més de complicar l'obertura del mercat xinès de bons a inversors estrangers.

Així mateix, Hordijk assenyala, com ho demostra l'actual guerra comercial amb els EUA, que l'economia xinesa depèn molt del sector manufacturer i un iuan contínuament més feble erosiona la transició cap a una economia més sustentada pel consum, perquè manté la naturalesa competitiva de les exportacions però erosiona el poder adquisitiu dels consumidors xinesos perquè molts béns de consum d'alta qualitat continuen sent importats.