Amb l'arribada del període estival i la consegüent afluència massiva de vehicles a les carreteres, són molts els conductors que es pregunten, no sense indignació, el motiu pel qual els preus dels combustibles arriben en aquesta època un dels seus pics anuals. La veritat és que, a l'hora de fer ús del sortidor, incorren circumstàncies polítiques, econòmiques i mediambientals que influeixen en el desemborsament final. Variables que en el que portem d'anys estan creant una mena de 'tempesta perfecta' en contra del consumidor espanyol que, encara que li serveixi d'escàs consol, paga pel combustible un preu menor que el d'altres països de l'entorn per una menor pressió fiscal.

Les dades del Butlletí Petrolier de la Unió Europea del 29 de juliol, les últimes disponibles, certifiquen l'augment dels costos mitjans fins a nous màxims de les últimes setmanes. El preu mitjà del litre de gasolina se situa en els 1,329 euros, mentre que el del gasoil s'incrementa fins als 1,213 euros. Omplir un dipòsit de gasolina de 55 litres suposa un desemborsament aproximat de 73 euros, una mica més d'un euro que a principis d'estiu, mentre que fer el mateix amb un de gasoil ascendeix a prop de 67 euros, uns 70 cèntims més que a començament del mes de juliol.

El preu del barril de petroli Brent ha passat dels 53,8 euros en què va començar l'any als 65,1 en què va tancar el passat mes de juliol. L'anunci el maig de 2018 del president dels Estats Units, Donald Trump, de retirar al seu país de l'acord sobre energia nuclear amb l'Iran va suposar una brusca crescuda del preu del barril de Brent al llarg de l'any passat. El Brent va arribar a estar en els 82 dòlars el setembre de 2018. Un creixement que, encara que contingut en l'últim any per l'increment en la producció de l'Aràbia Saudita, encara té conseqüències en el preu de la gasolina. A més, la decisió de la Xina de reduir les seves compres de petroli als Estats Units ha servit a l'OPEP per encarir la seva producció, el que perjudica països com Espanya.

A això s'uneix l'augment el preu del dòlar - «si el dòlar creix respecte de l'euro, el cost del barril és més gran per a Espanya», explica Maria Valero, experta del comparador de productes financers iAhorro.com - i la pujada en l'Impost d'Hidrocarburs en nou comunitats autònomes, que està fent que els habitants d'Astúries, Extremadura, Madrid, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, País Basc i Navarra estiguin notant més que la resta d'espanyols l'increment del preu final de venda.

Per què passa això? Espanya és un dels països on la gasolina és més cara abans d'impostos. Segons les dades del Ministeri d'Energia i Transició Ecològica, el preu del litre de gasolina previ a la seva càrrega impositiva és de 61,2 cèntims, pels 59,3 de França o els 54,9 del Regne Unit. No obstant això, posteriorment, després dels impostos, passa a costar 131,4 euros, pels 154,1 de França o els 144 del Regne Unit. És a dir, que al voltant del 40% del que paguem són impostos.

La justícia europea va anul·lar el 2014 l'anomenat 'cèntim sanitari', un impost que aplicaven algunes comunitats. Com a reacció, el passat 1 de gener va entrar en vigor una de les últimes mesures que va aprovar el Govern de Rajoy, un nou Impost d'Hidrocarburs que incloïa la càrrega del 'cèntim sanitari' i li afegia una nova pujada fins als 7,2 cèntims per litre en comptes dels 4,8 anteriors. D'aquesta manera, els conductors que abans no pagaven res pel 'cèntim sanitari' (Astúries, Extremadura, Madrid, Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, la Rioja, Navarra, País Basc i Canàries) són els que enguany noten més la pujada. Com explica Maria Valero, de iAhorro.com, el preu del combustible es compon principalment del cost del mateix combustible sense impostos, del Tipus Estatal General (TEG), del Tipus Estatal Especial (TEE), ja que el Tipus autonòmic de l'Impost Especial d'Hidrocarburs va desaparèixer amb el començament de l'any i es va harmonitzar "a l'alça" integrant-lo en el TEE, i de l'IVA (21%). La composició del preu del combustible deixa "poc marge" a les estacions de servei a l'hora de modificar tarifes en el seu benefici, "però que hi hagi poc marge no vol dir que no ho aprofitin per augmentar preus quan més gran és la demanda, com en gairebé qualsevol mercat", indica Maria Valero.

Finalment, cal tenir en compte dos conceptes d'índole ecològica. Les indústries relacionades amb el petroli han d'abonar unes cada vegada més cares tarifes per emissions de diòxid de carboni. "És una factura que està tenint cada vegada més influència sobre el preu i és el component més desconegut. Com més emissió, major cost per tona i aquest és traslladat al preu final que l'usuari pagarà en una estació de servei", subratlla Maria Valero. Així mateix, la crisi del dièsel està provocant que la demanda es desviï cap a la compra d'automòbils de gasolina, el que també és aprofitat pel sector petrolier.