La guerra comercial va passar factura a l'economia alemanya en el segon trimestre, que es va contraure un 0,1% arrossegada per l'ensorrament de les exportacions i la producció industrial, els seus dos grans pilars.
L'Oficina Federal d'Estadística (Destatis) va posar números aquest dimecres a un revés del producte interior brut (PIB) que ja havien anticipat la majoria d'analistes a la llum dels últims indicadors, tots en vermell, de la major economia europea.
Es tracta del segon trimestre (no consecutiu) en tot just dotze mesos en què Alemanya decreix. En el tercer de l'any passat es va contraure un 0,2% i després va tancar l'any pla, esquivant per la mínima la recessió tècnica. Entre gener i març, però, va créixer un 0,4%. En termes interanuals, el creixement del PIB va ser un magre 0,4%.
«El sector exterior va frenar l'evolució del creixement econòmic, perquè les exportacions van retrocedir més que les importacions davant del trimestre anterior», va explicar Destatis.
La demanda interna de famílies i empreses, la despesa pública i el sector de la construcció van repuntar entre abril i juny, però no prou com per compensar l'aturada del sector exterior i la indústria.
Els experts coincideixen a assenyalar a més que les perspectives són poc favorables. «La nova escalada de la guerra comercial entre els EUA i la Xina (...) i la major probabilitat d'un Brexit sense acord impacten sobre un creixement econòmic de per si debilitat», va explicar el president del Centre per a la Investigació Econòmica Europea ( ZEW), Achim Wambach.
A més, va pronosticar que «l'evolució de les exportacions i de la producció industrial seguirà empitjorant». Al juny la producció industrial ja va caure un 5,2% en termes interanuals, el descens més en una dècada, i les exportacions van cedir un 8%, la caiguda més en tres anys.
Sebastian Dullien, director de l'Institut de Macroeconomia i Investigació Econòmica (IMK), va alertar que el risc de recessió «ha tornat a elevar-se» i ha considerat que «les perspectives per als propers mesos són més dramàtiques que el petit retrocés del PIB».
En concret, va advertir sobre els efectes de la caiguda de la demanda sobre el sector manufacturer en general i la indústria de l'automòbil, en particular, primer ocupador i exportador del país. Les vendes de Mercedez-Benz, BMW i Audi han caigut en el que va d'any pel que fa a 2018.
L'IBEX 35 marca el mínim anual
IBEX 35El context polític europeu tampoc contribueix positivament. A les incertesa al voltant del «brexit», que s'acosta a un desenllaç sense acord després del nomenament de Boris Johnson com a primer ministre britànic, s'ha sumat en els últims dies la crisi política a Itàlia.
L'Ibex 35 va acabar la jornada amb una caiguda del 1,98%, cosa que ha portat el selectiu a esborrar tots els guanys que havia acumulat en l'any. L'índex espanyol va caure fins als 8.522,7 punts, marcant així un nou mínim anual.
Només cinc valors van aconseguit mantenir-se en positiu i els descensos més han estat protagonitzats per valors com Arcelor Mittal (-7,72%), Bankia (-5,03%), Bankinter (-4,87%), Banc Sabadell (-4 , 78%), Telefónica (-4,2%), MásMóvil (-4,1%) i Ence (-4%).
Les principals places europees van seguir l'estela de Madrid i van finalitzar amb descensos. El Dax de Frankfurt ha perdut un 2,28%, mentre que el Cac 40 de París ha retrocedit un 2,22% i l'FTSE 100 de Londres ho ha fet un 1,69%.
El sector privat ja havia expressat la seva preocupació. L'índex de la confiança inversora a mig termini a Alemanya, un indicador del ZEW, va caure a l'agost fins a la seva menor valor des de desembre de 2011, mentre que l'índex de confiança empresarial de l'Institut Ifo, per la seva banda, va caure al juliol fins als 95 , 7 punts, el seu quart descens consecutiu i el seu pitjor registre des d'abril de 2013.
En aquesta situació, algunes veus des de la política i l'economia estan demanant un programa d'impuls per part del Govern alemany per contrarestar la desacceleració infligida des de l'exterior.
El responsable departament de Política econòmica del DIW, Claus Michelsen, va considerar que «l'Estat hauria de gastar més, per exemple en projectes per a (promoure) el canvi energètic i la mobilitat, en l'àmbit de la digitalització, i en el mercat immobiliari».
La cancellera alemanya, Angela Merkel, va avançar que no té prevista cap mesura extraordinària i que es manté en el compliment de l'objectiu del «dèficit zero» per a aquest any.
El Banc Central Europeu ja va avançar al juliol la disposició a actuar, a partir d'aquest mateix setembre si cal, per a dinamitzar l'economia de l'eurozona.
No hi havia passat res semblant des de les albors de la Gran Recessió, però la recerca de refugi dels inversors en els emissors de deute de més confiança davant la incertesa dels mercats ha provocat la inversió de les corbes de rendibilitat dels bons dels Estats Units i Regne Unit, que oferien una major rendibilitat en els seus respectius venciments a dos anys que en la referència a deu anys.
En el cas del deute nord-americà, per primera vegada des de 2007, el bo amb venciment a deu anys oferia un rendiment inferior al bo a dos anys, ja que el primer començava la sessió amb una rendibilitat del 1,6540%, per sota del 1,6630% del bo amb venciment el 2021.
La inversió de la corba de rendibilitat del deute nord-americana és considerat un indicador avançat de recessió, ja que des de mitjans dels anys 50 cadascuna de les nou recessions registrades en la major economia del món van estar precedides per aquest fenomen, encara que en ocasions aquesta inversió no va ser seguida d'una contracció de l'activitat, com va passar el 1998 durant la crisi de Rússia.
«Ara com ara, l'economia dels Estats Units es manté en bona forma i la recessió certament no és el nostre cas base», assenyala des de Nova York James Knightley, economista en cap internacional d'ING, que subratlla la fortalesa del sector de consum, afegint que als EUA la caiguda en els costos d'endeutament a més llarg termini és un clar impuls.
«El que està causant la por del mercat a la recessió és, per descomptat, una combinació de l'entorn global més feble i la preocupació que la naturalesa perllongada de la 'guerra comercial' amb la Xina està minant la confiança empresarial, incrementant els costos i perjudicant els guanys», va concloure.
