17 de agost de 2019
17.08.2019
Diari de Girona

Regal de comiat de mr.draghi

17.08.2019 | 01:03
Regal de comiat de mr.draghi

Mr. Draghi va arribar al BCE al 2011, i el precedia una trajectòria en el sector privat d'èxit relatiu, com a vicepresident de Goldman Sachs en l'etapa prèvia a la crisi financera, i d'una gran trajectòria a càrrecs públics com a responsable del Banc d'Itàlia, Director General del Tresor italià, entre d'altres. Les principals crítiques es van concentrar en la seva etapa de responsable a Europa d'un dels principals bancs d'inversió, responsables en part de la crisi financera.

A un mes del seu relleu al capdavant de l'autoritat monetària europea, és oportú fer una valoració de la seva contribució com a gerent de la política monetària de l'àrea de l'euro. Més enllà de les mesures concretes que ha anat introduït durant el seu mandat, per tal d'incentivar l'economia a través de polítiques monetàries expansives, ampliant el ventall d'instruments de l'autoritat monetària, amb la compra de bons els mercats secundaris, baixades reiterades dels tipus d'interès, incloent penalització en la facilitat marginal de dipòsits dels bancs, Mr. Draghi serà recordat amb la frase « Whatever it takes», missatge que va traslladar el BCE el 2012 als mercats financers, oferint la possibilitat de fer el que calgués per assolir l'estabilitat financera als mercats de deute públic.

En la meva opinió, el saldo del seu mandat de president ha estat més que favorable, donat que va assolir estabilitat financera als mercats de deute públic, el que ha permès la caiguda de les primes de risc de les economies perifèriques, permetent tornar als mercats de deute, a l'hora que ha impulsat mesures de política monetària expansiva, per tal de fomentar la recuperació econòmica, si bé amb un impacte escàs en els mercats de crèdits. És en aquest sentit que cal posar en valor els anuncis preliminars del consell executiu del BCE de la seva reunió d'agost, on s'anticipen noves mesures d'estímul econòmic per a la reunió de setembre, a l'hora que es retarda l'escenari de normalització dels tipus d'interès fins al 2020, derivat de la feble situació econòmica del conjunt de l'àrea de l'euro, amb amenaces a la baixa per l'impacte negatiu de la guerra comercial entre els EUA i la Xina, entre altres factors de debilitats de la demanda interna del conjunt dels països de l'àrea.

Però més enllà de les darreres mesures que s'anticipen per a la darrera reunió del BCE a càrrec de Mr. Draghi, que dotarà de major liquiditat els mercats financers, i es preveu una nova baixada dels tipus d'interès de la Facilitat Marginal de Dipòsits, penalitzant les entitats financeres que no utilitzin la seva liquiditat per traslladar-la als mercats de crèdit. El factor més determinant, si s'acaba executant, és que el president del BCE està plantejant canvis en els objectius de política monetària, que en la actualitat és assolir l'estabilitat dels preus, que s'entén com mantenir la inflació per sota, encara que propera, al 2%. El debat recau sobre que el canvi de l'objectiu podria permetre una inflació de l'entorn del 2%, tant per sota, com fins ara, com per sobre, és a dir, permetria mantenir el mandat d'una inflació de mig termini del 2% com a objectiu, però dotaria de major flexibilitat al BCE per a escenaris futurs d'inflació més elevada, lleugerament per sobre del 2%, però en un entorn de modest creixement econòmic. En aquest sentit, qualsevol flexibilitat de l'objectiu de política monetària hauria de ser benvingut pels mercats, donat que el BCE ha assolit la credibilitat necessària per gestionar la massa monetària de l'àrea de l'euro per respectar l'objectiu d'estabilitat de preus.

Per tant, si bé en l'actualitat encara no és un escenari plausible en el curt termini, sí que a mig termini un escenari de pressió a l'alça de preus, però encara amb un camí de creixement econòmic modest, podria portar el BCE al conflicte de pujar els tipus, per assolir l'estabilitat de preus, perjudicant la sendera de creixement econòmic. El canvi de política monetària permetria una major flexibilitat a l'autoritat monetària, en escenaris futurs.

Com a contrapès negatiu, els crítics destaquen que les mesures d'estímul no han tingut l'impacte necessari sobre l'economia real, exposant d'un risc excessiu en el balanç del BCE, i anticipant un excés de liquiditat als mercats financers, que a mig termini es traduirà en inflació de l'àrea de l'euro. A l'hora no ha estat capaç d'incrementar la inflació fins a l'objectiu establert com a proper al 2%. Si bé són certes aquestes inquietuds respecte a la inflació, que encara està molt allunyada de l'objectiu del 2%, en suma, les aportacions de Mr. Draghi al capdavant de l'autoritat monetària ha permès un major ventall d'eines de política monetària, que no s'havien desenvolupat en els mandats anteriors (especialment conflictiva la darrera part del mandat de Mr. Trichect), a l'hora que planteja el debat sobre flexibilitat a mig termini l'objectiu de política monetària per donar una resposta més coherent a escenaris econòmics futurs.

Per tant, després de vuit anys de mandat, el BCE ha desenvolupat noves eines de política monetària, a l'hora que ha garantit l'estabilitat financera del conjunt de mercats financers de l'àrea de l'euro.

Però cal destacar que les mesures d'estímul de política monetària tenen un efecte limitat en el curt termini, i que les polítiques fiscals i canvis estructurals requereixen el suport de la resta d'administracions, per tal de poder afrontar l'escenari econòmic de creixement anèmic i elevats riscos que es preveu al conjunt de l'àrea de l'euro per als propers trimestres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook