Més de cinc anys de creixement econòmic no han servit per curar totes les ferides de la Gran Recessió, i això amb una altra crisi mundial que està a punt d'arribar. Una prova és l'evolució de l'estoc d'habitatges nous sense vendre. El Ministeri de Foment apunta que l'any passat es va tancar amb 459.876 habitatges més que el 2004, una xifra un 27,8% inferior al màxim del 2009 però encara superior als 413.642 del 2007, l'últim exercici abans de la crisi.

La persistència d'aquest «elevat» volum es deu al fet que una part important dels habitatges no tenen «la mida, la qualitat o la localització» que demanen els que busquen pis, com assenyalava recentment el Banc d'Espanya. «Aquesta lenta correcció de l'estoc podria estar reflectint un cert desajust entre les característiques dels habitatges demandats i les dels disponibles per a la venda», apuntava el seu últim butlletí econòmic.

L'estoc va créixer a ritmes anuals mitjans del 40% al 50% entre els anys 2005 i el 2008, però es redueix a nivells inferiors al 7% des del 2010 i al 5% des del 2014. L'any passat només va caure un 3,6%. Darrere d'això també pot amagar-se un creixement que és «molt més moderat» en la formació de noves llars: 95.000 el 2018, davant d'un augment anual mitjà de 435.000 entre els anys 2004 i 2007.

Les causes

Pedro Soria, director comercial de la taxadora Tinsa, apunta que part d'aquests immobles ni tan sols estan realment en el mercat, perquè estan ocupats il·legalment o arrosseguen problemes judicials o de propietat. Així mateix hi ha casos, «encara que menys habituals», en els quals els propietaris estan esperant una recuperació «més patent» dels preus per vendre'ls millor.

«Finalment, també hi ha estoc en males ubicacions, amb escassos serveis i infraestructures, que tindran una sortida especialment complicada. No oblidem que, a més, són en molts casos immobles construïts fa ja diversos anys, que tenen un estat de conservació dubtós, i amb materials o distribucions desfassats, no ajustats a l'actual demanda. El comprador és més exigent», afegeix el director comercial de Tinsa.

Sorprenentment, de forma paral·lela s'està tornant a construir. «Que hi hagi demanda a Madrid capital o a Palma de Mallorca no és solució per a l'estoc que hi ha a la província de Castelló, Toledo o Conca, per posar alguns exemples. I, al mateix temps, no és incompatible, i de fet passa, que es construeixin nous projectes d'obra nova a zones on encara existeix estoc. Per què? Perquè pot ser que la demanda vulgui habitatge prop de la platja i l'estoc està a l'interior o en tercera línia. O busca pisos de dues o tres habitacions i el que hi ha al mercat són estudis o apartaments. O busca habitatge d'alta gamma, i l'estoc no ho és», assenyala.

Les companyies del sector apunten en la mateixa direcció. «Una gran part de l'habitatge nou estancat es troba en localitzacions amb demanda molt local i amb un baix volum total, de manera que el drenatge de l'estoc es realitza de forma lenta», estableix un informe de Servihabitat. En un altre estudi, la consultora Acuña i Asociados estima que aproximadament una «tercera part de l'estoc estatal (el 35%) es troba en àrees sense demanda o amb baixa demanda».

Aquesta firma, que inclou tots els habitatges nous i usats que es troben a la venda, estima que l'estoc ha caigut del màxim de prop d'1,7 milions de pisos a uns 1,2 milions al tancament de l'any 2018, dels quals 340.000 corresponen a habitatge nou i 867.000 a usat.

L'oferta d'habitatge nou s'està absorbint, apunta, les principals àrees metropolitanes i de costa turística. Però el 60% dels 430.000 habitatges situats fora d'aquestes zones, afegeix, «tindrà una difícil absorció a llarg termini per la reduïda o inexistent demanda que hi ha a aquestes localitzacions», particularment a Àvila, Terol, Sòria, Toledo, Lleida, Ciudad Real i Conca.

Promocions invendibles

Això obre la porta a haver de derruir promocions que són invendibles. El president de la patronal dels promotors-constructors APCE, Juan Antonio Gómez-Pintado, ja ho va plantejar el 2016: «En algun cas caldrà arribar a demolir perquè el ciutadà prefereix promocions noves, amb control mediambiental i d'altres materials».