erà cert que l'agricultura i la ramaderia són el quart sector en emissions de gasos d'efecte hivernacle, i malgrat els esforços que fan per reduir-los i facilitar l'absorció de CO?, els queda encara camí per fer en pro de la sostenibilitat. Però per les crítiques rebudes, sembla que fos el primer més contaminant i que no es reconegui res positiu de la seva tasca. Entre altres, el de ser el primer organisme capaç d'alimentar cada dia més terrícoles.
Dic això perquè, durant la segona setmana del mes, l'ONU els ha posat en el focus d'interès amb un informe d'experts en què es demanen uns usos en l'agroalimentari més respectuosos amb el medi ambient, a més d'apostar per dietes que facin servir aliments procedents de fonts més sostenibles i reduir el malbaratament alimentari. L'últim em sembla bé.
És cert que els gasos que emet el bestiar no ens són irrellevants, ja que generen a Espanya unes emissions anuals de metà de 17 milions de tones a CO? equivalents. L'agricultura tampoc se n'escapa: l'ús de fertilitzants en els sòls agrícoles està darrere de l'emissió d'òxid nitrós i de 12,4 milions de tones en CO? equivalent a l'any.
Són dades de 2017, facilitades pel Govern, en què s'explica que la gestió del fem suposa l'expulsió de gairebé nou milions de tones, llista a la qual se sumen altres activitats com el cultiu d'arròs, les cremes de residus agrícoles, aplicació d'urea en el camp o l'ús de maquinària contaminant.
Tot i això, la bona gestió de pastures i de terres de cultiu serveixen d'embornals de CO?, que capturen cada any uns quatre milions de tones.
En total, el sector primari representa el 12% de les emissions, i la ramaderia és responsable del 66% del total del sector. L'objectiu del sector és que el bestiar boví redueixi un 15% la seva petjada de carboni en els pròxims 10 anys.
És precisament en aquestes cabanes ramaderes, per les emissions de metà i la major producció de purins, sobre les quals moltes vegades es posa el focus mediàtic sense tenir en compte altres consideracions.
Però, al seu torn, són de les que més consciència tenen del problema, com asseguren des de l'Organització Interprofessional de la Carn de Boví (Provacuno), on defensen que estan «totalment compromesos» a reduir progressivament les emissions i recorden el programa Life Beef Carbon del sector.
El seu objectiu és que el bestiar boví redueixi un 15% la seva petjada de carboni en els 10 anys vinents, repeteixo, amb mesures que abasten l'àmbit sanitari, el reproductiu i el de l'alimentació de l'animal.
Des de la plataforma Carn i Salut, en la qual està representada la major part de la producció i la indústria càrnia, subratllen que el sector espanyol i comunitari és un referent internacional pel seu treball en la sostenibilitat de les seves produccions.
Exemple d'aquest compromís, segons assenyalen, és la reducció d'un 47% de les emissions d'amoníac i un 54% les de metà en el sector porcí en els últims anys, juntament amb l'estalvi de fins a un 30% en l'ús d'aigua per cada quilo de carn produït. A més, des de l'organització mantenen que la ramaderia preserva «importants» ecosistemes que no serien viables sense la seva utilització, com ara les deveses.
En el cas de la indústria càrnia, defensen la seva aportació a la lluita contra el canvi climàtic i des de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (Fecic) remarquen que ja han començat els treballs per elaborar el primer document de millors tècniques disponibles per a escorxadors i subproductes animals en l'àmbit europeu que establirà uns nivells d'emissions associats a l'ús de les millors tècniques disponibles. A això s'hi sumen els treballs per desenvolupar envasos i embalatges més sostenibles, segons expliquen.
El sector agrícola, per exemple, està intentant minimitzar el consum de fertilitzants, especialment els nitrogenats. La Universitat Politècnica de Cartagena (UPCT) va presentar fa diversos mesos una tesi que apostava pel caupí -una lleguminosa típica d'Àfrica i Àsia- per usar-lo com a rotació de cultius perquè facilita la fixació de nitrogen atmosfèric i redueix la necessitat de fertilitzants, disminuint així les emissions.
A Saragossa, un equip del Centre Superior d'Investigacions Científiques està investigant els mecanismes de les plantes per a l'absorció del ferro per dissenyar mètodes de fertilització més sostenibles, en lloc dels actuals productes artificials.
El sector agroramader intenta avançar en projectes que els permetin avançar en un context mundial que els exigeix una acció contínua per produir aliments de forma més sostenible però compatible amb el repte d'alimentar una població mundial creixent.
Ja diran vostès si això val la reprimenda de l'Informe de l'ONU i que la notícia aparegués en molts mitjans. En alguns casos es notava certa manipulació, més centrada en el consum de carn de boví, oblidant altres aliments d'origen animal produïts de forma sostenible en sistemes que generen poques emissions de gasos d'efecte hivernacle i que presenten majors oportunitats d'adaptació al canvi climàtic i de limitació dels seus efectes.
No pretenc valorar el contingut de les notícies però vull reivindicar, una vegada més, la tasca fonamental d'agricultors i ramaders familiars, insistint en qüestions com l'economia circular, l'ús de fem com a base de fertilització de la terra, generació de matèria orgànica del sòl i, per tant, una major disponibilitat d'aigua per al creixement de les plantes, una millor infiltració d'aigua de pluja i desglaç, reduint l'escorrentia superficial i l'erosió. És a dir, una sèrie de qüestions que no són només culturals, de dieta habitual i normal, sinó que, a més, són curoses amb el medi ambient.
Gràcies, agricultors i ramaders, per ser els primers a servir i els quarts a contaminar.
