es que la Comissió Europea va arribar a un acord de negociació amb Mercosur, s'ha escrit molt sobre les repercussions i beneficis d'aquest acord per a la Unió Europea (UE), però em sembla convenient que també tinguem en compte què opinen a Mercosur. En aquest context, el primer inconvenient pot estar dins el mateix Mercosur, ja que el diumenge 18 d'agost llegia el titular: «El Brasil amenaça de deixar Mercosur si el kirchnerisme torna a l'Argentina». No obstant això, i en espera que l'amenaça brasilera no es compleixi, em sembla interessant considerar què opinen. A continuació, comentem la valoració que ha fet la Facultat d'Agronomia de la Universitat de Buenos Aires sobre l'acord.

Tot i que falta conèixer la lletra petita de l'acord comercial anunciat entre Mercosur i la Unió Europea, especialistes sud-americans en la matèria van analitzar les oportunitats que podria representar una major obertura entre els dos blocs per a l'agroindústria argentina, i van advertir que alguns sectors no podrien ser competitius amb la seva estructura actual (de costos, productivitat i eficiència) davant d'una baixa d'aranzels que en els pròxims anys beneficiï els productes europeus.

«Encara no sabem els detalls de l'acord, que en el millor dels casos estaria operatiu el 2025. Fins i tot, hi ha alguns productes que es comercialitzaran entre els dos blocs en 15 anys», indicava Sebastià Senesi, director del Programa d'Agronegocis de la Facultat d'Agronomia de la UBA (FAUBA).

Un tema a tenir en compte és que, en el cas de l'Argentina, aquesta instància transcendirà al Govern actual. «Crec que davant les eleccions presidencials, i més enllà de les posicions polítiques, l'acord comercial és beneficiós per a un país que necessita dòlars. Podria ajudar a resoldre alguns aspectes de la nostra macroeconomia», considera.

El mateix Senesi destacava que el 60% del PIB de l'Argentina, així com el 60-70% dels productes que exporta argentina, provenen del sector agropecuari. En relació amb aquestes xifres, ha indicat que el 80% dels productes i serveis que inclou l'acord Mercosur-Unió Europea són generats per l'agricultura i la ramaderia. «Em sembla transcendental poder arribar a un acord que millori les condicions d'accés d'aquests béns i serveis, amb una reducció en els aranzels internacionals i millores en les normatives que fan als processos comercials», va afirmar.

A més va especificar, ho tenen molt en compte a Mercosur, que, amb 800 milions de consumidors potencials, el mercat europeu representa el 25% del PIB mundial. «Per això és molt important poder generar un major intercanvi comercial amb condicions preferencials». Més clar l'aigua.

El director del Programa d'Agronegocis de la Facultat d'Agronomia de la UBA (FAUBA) detallava que, «quan l'acord es posi en marxa, Mercosur aconseguirà ampliar la quota de carn bovina, per arribar a les 99 mil tones pràcticament sense aranzel. També estaríem entrant, en les mateixes condicions, amb 180 mil tones més de carn aviària i 25 mil tones de carn porcina, així com 200 mil tones d'etanol, amb un aranzel totalment reduït». El compromís també permetria exportar al mercat comú europeu productes industrialitzats que avui no estan permesos. Tal és el cas de l'oli refinat de gira-sol. «Actualment només s'exporta oli cru, que es refina a Europa. L'acord permetria generar aquest valor localment», ha apuntat.

Més enllà de les oportunitats que puguin sorgir per a la ramaderia i l'agricultura, el docent de la FAUBA pensa que la notícia també representaria una oportunitat per a les economies regionals, a causa que els consumidors europeus demanen productes amb identitat d'origen, que representin la cultura de cada lloc, i paguen preus diferencials. Per exemplificar-ho, es refereix al cas de la mel, a causa que després de l'acord podrien ingressar altres 45 mil tones de les nostres contrades a la Unió Europea, amb la qual cosa es duplicarien les exportacions actuals d'aquest producte: «Es tracta d'un negoci d'especialitats, perquè no van a comprar una mel comuna, sinó que volen facilitar el comerç de mels especials o amb determinades característiques».

Sens dubte, s'obre una oportunitat perquè les pimes argentines puguin ampliar el seu mercat i sumar consumidors per als seus productes i serveis. Altrament els seria impossible o molt difícil ingressar al mercat exterior, l'acord preveu fons i accions específiques perquè puguin inserir a través d'inversions en tecnologia per millorar els seus processos i la seva productivitat.

L'acord preveu que la baixa d'aranzels serà recíproca. Això vol dir que l'Argentina també hauria d'obrir el seu mercat a productes i serveis europeus. «Segurament hi ha sectors que van haver d'adequar-se i ser més competitius. Per exemple, els aranzels per a l'oli d'oliva baixaran d'aquí a 15 anys, justament per donar temps a què les desigualtats, que en aquest cas perjudiquen l'Argentina, puguin anar acoblant i ajustant-se a la futura competència». «Caldrà veure quina és la lletra petita i com s'ha d'instrumentar el compromís per conèixer el veritable impacte en cada un dels sectors», sostenen en la valoració.

«Evidentment, hi ha una necessitat per part de la Unió Europea de prendre posicions polítiques estratègiques cap endavant, entorn de l'aprovisionament de matèries primeres i d'aliments, sabent que no podran sostenir un nivell de subsidis tan fort com l'actual, en termes ambientals, productius i econòmics. No és casualitat que, fins ara, hi hagi objeccions en països com França, Polònia, Hongria, i Estònia, els sistemes agropecuaris dels quals tenen similituds amb el nostre. Però en general hi ha una bona recepció per part d'Europa sobre aquest acord amb el Mercosur», concloïa el docent universitari.