Wilson, Eddie Wilson, fins ara director de Recursos Humans de la línia aèria Ryanair, substitueix O'Leary, Michael O'Leary, al capdavant de la companyia. El conseller delegat del màrqueting esbojarrat -a O'Leary se l'ha vist fent ganyotes per sortir ben afavorit a les fotos de portada, vestit amb una camisa de força en la pista d'un aeroport i embolicat amb una bandera espanyola, per exemple- va plegar el març passat. Havia suggerit a la cúpula de Ryanair que es decantés per Lisa McCormack com a relleu; i la cúpula ha dit que no, que el nou home fort de la casa serà Wilson, Eddie. Coses del destí -o no-, l'executiu agressiu amb cara de no haver trencat mai cap plat però amb mà de ferro que va anunciar l'inici de les operacions de Ryanair a l'aeroport de Vilobí d'Onyar, en una roda de premsa a Girona, al costat de l'aleshores delegat de la Generalitat, Carles Llorens, el 2 d'octubre del 2002, serà l'encarregat de supervisar el tancament «irreversible» -veure l'edició d'ahir de Diari de Girona- de la base de Ryanair a la província. I ja pot fer viatges el conseller de Territori i Sostenibilitat a Dublín per intentar convèncer els irlandesos que Girona ens enamora. Amb Wilson té mala peça al teler. Ho recordava Llorens en el suplement especial que va publicar aquest diari (1/04/2017) amb motiu del 50è aniversari de l'Aeroport Girona-Costa Brava : «Són els negociadors més durs que hi ha» i Wilson «no està de romanços». Diumenge, en la visita que té programada al santuari de Núria, el conseller ja es pot encomanar a Sant Gil com a últim recurs desesperat per evitar un tancament decidit, anunciat i ratificat.
«Immediatament»
Informava ahir l'agència Efe que O'Leary -que dirigirà Ryanair Holdings, la matriu de la línia aèria- enviava ahir una nota interna als treballadors per notificar-los el canvi de Chief Executive Officer. Especificava en la carta que Wilson -a Ryanair des del1997- assumirà les noves funcions «immediatament». O'Leary desitja «molts èxits» al relleu, però li recorda que arriba a la direcció en un moment en què la companyia afronta «temps molt difícils», provocats pel Brexit, sobretot; per la demora en l'entrega de nous avions Boeing 737 MAX -que s'estan convertint en un malson per al gegant nord-americà- i per la caiguda del 21% dels beneficis al tancament del primer trimestre fiscal del 2019. A tot això se li afegeix el conflicte laboral que té l'empresa amb pilots i tripulants de cabina, que demà inicien la primera de les deu jornades de vaga convocades per a aquest setembre en protesta pel tancament de les bases de Girona i les illes Canàries, que comportarà 512 acomiadaments, 164 a l'aeroport de Vilobí. A Wilson, que en el primer acte públic que va fer a la ciutat Immortal anunciava vols a Frankfurt-Hahn per 14,50 euros el trajecte amb l'objectiu de «desestacionalitzar» la temporada a la Costa Brava, se li gira feina.
«Estan bojos»
Hi ha hagut mols enlairaments i aterratges a Vilobí des de llavors: tants, que Ryanair ha passat de ser una absoluta desconeguda -«estan bojos», va ser el primer que va pensar el delegat Llorens quan Wilson li va dir que posaven en marxa sis vols diaris des de Vilobí aquella tardor del 2002-, a convertir-se en el Rei Mides del transport aeri de viatgers a la província per, ara, esdevenir la dolenta de la pel·lícula amb l'anunci de tancaments no desitjats ni pels treballadors -és clar-, ni per les institucions, ni pel sector turístic. Des del punt de vista de Carles Llorens, la irrupció de Ryanair va fer entrar Girona a «la història de l'aviació» i va contribuir a «superar el provincianisme que ens obsedia amb volar a Madrid». Ben aviat, un cop superat el període d'adaptació de tres mesos que O'Leary li concedeix, li pertocarà a Wilson escriure les noves pàgines. Si de Ryanair depèn, sembla que la cosa, a Girona, acabarà en drama.
