Agost és temporada alta, també per a la vespa asiàtica, que fa ja set anys que va arribar a Espanya per quedar-s'hi. La seva presència s'està estenent cada vegada més per tot el territori espanyol. Si al començament eren exclusivament les zones rurals les més afectades, la capacitat invasora d'aquesta agressiva espècie està arribant en els últims anys també a les zones urbanes.
Aquesta temporada, la presència de vespa asiàtica està superant tots els rècords. El nombre de nius detectats a Galícia, una de les comunitats més perjudicades per la seva presència, ha augmentat considerablement respecte l'any passat. Però no només això, aquesta plaga també afecta Catalunya, Illes Balears, País Basc, Navarra, Cantàbria, Astúries, Galícia i Castella i Lleó.
Segons un model matemàtic publicat per la Universitat de Santiago, aquest any 2019 el 28,76% del territori gallec presenta un risc alt o molt alt de presència de nius de vespa velutina, un 3,15% més que el 2018. «El nombre d'afectats per l'agressiva picada d'aquesta vespa a Espanya està creixent de forma considerable. És, per tant, necessari que es prenguin mesures de prevenció i control al més aviat possible per a així disminuir els riscos que aquesta plaga comporta», alerta la directora general d'ANECPLA, Milagros Fernández de Lezeta.
L'àrea d'assentament d'aquesta espècie varia segons les temperatures i el tipus de clima, sent favorables les zones costaneres, on les temperatures mitjanes anuals són suaus i l'amplitud tèrmica està atenuada a causa de la seva proximitat al mar. A més, encara que la vespa asiàtica prefereix assentar-se dins del mosaic agrícola, la seva presència en sòl urbà està augmentant considerablement, tractant-se ja d'un problema de salut pública de primer ordre.
Centenars de nius són localitzats i destruïts cada any a Espanya, però la vespa continua expandint-se, entre crítiques d'agricultors i apicultors, que reclamen una millor coordinació entre administracions, la posada en marxa de paranys massius i una major inversió en I+D per a trobar millors fórmules per a frenar a aquesta espècie invasora que afecta de forma negativa, tant a la ciutadania com a la resta de fauna i flora de l'entorn que colonitza.
Assassina d'abelles
Amb els seus escassos tres centímetres de llarg, aquesta espècie invasora és considerada ja com un dels insectes més agressius de la península Ibèrica i les Illes Balears, amb capacitat per a posar en risc l'ecosistema a causa de la seva condició de voraç assassina d'abelles. Cada vespa asiàtica pot capturar entre 25-50 abelles al dia, a les quals mata amb un cop de mandíbula, per a després esquarterar-les i portar-les al seu niu per alimentar a les seves larves. Eliminades les obreres, entra dins la bresca i acaba amb la mel.
El seu impacte socioeconòmic és greu en les zones mel·líferes d'Espanya i és molt important el seu control durant l'estiu, quan extermina a les abelles obreres, i a la primavera, en què captura a les reines. Un procés que afecta directament a la pol·linització natural de les plantes: s'estima que més d'un 60% de la fruita i verdura que es consumeix actualment deixaria de produir-se per no ser pol·linitzada.
Les mesures de control passen per la utilització de mètodes químics, que impliquen injectar un biocida autoritzat en el niu per a provocar la mort de les vespes en el seu interior, una vegada segellat el niu. Les mesures mecàniques complementàries consisteixen en la retirada dels nius. ANECPLA, l'Associació Nacional d'Empreses de Sanitat Ambiental, recorda la importància que l'ús d'aquests biocides es limiti als professionals de gestió de plagues que posseeixen capacitació i llarga experiència en la seva aplicació, que pot implicar riscos de contaminació o afectar altres organismes o al medi ambient.
