Des que va començar la crisi de finals de 2008, el BCE no ha deixat d'injectar liquiditat als bancs per revifar l'economia europea. Només cal observar l'evolució dels tipus d'interès, que es van reduir un 3% en només sis mesos des de l'inici de la crisi i, que excepte el període entre juliol i novembre de 2011, no han parat de baixar i s'han estancat en el 0% des de març de 2016. Per tractar el tema amb més propietat, convé recordar els tres tipus d'interès que utilitza el BCE per dur a terme les polítiques a la zona euro cada mes i mig, després d'estudiar la situació monetària i econòmica:

1. Tipus d'interès d'operacions principals de finançament: és el percentatge que paguen els bancs pels préstecs que els fa el BCE a una setmana. Quan els mitjans parlen del tipus d'interès, o del preu del diner, se solen referir a aquesta referència. Concretament, fins a mitjans de 2019 es mantenia en el 0%.

2. Facilitat marginal de crèdit: tipus d'interès que paguen els bancs al BCE per obtenir finançament a un dia. A mitjans del 2019 era del 0,25%.

3. Facilitat marginal de dipòsit: el que paga el BCE als bancs per dipositar en ells un dia els seus diners. Des de juny de 2014 millor podria anomenar-se «dificultat marginal de dipòsit», ja que el BCE ja no paga, sinó que cobra als bancs per dipositar els seus diners, amb l'objectiu que els diners es moguin. A mitjans del 2019, era del -0,40%.

Encara que l'escenari era molt diferent de l'actual, cal recordar que els baixos tipus d'interès de la Gran Depressió de 1929 tampoc van ajudar al fet que remuntés la inversió privada, sinó tot el contrari. Keynes va batejar aquesta situació com a trampa de liquiditat: les polítiques monetàries deixen de servir perquè els bancs no presten diners, les empreses no inverteixen i les famílies no els gasten. El parany de liquiditat provoca que els agents prefereixin tenir els seus diners amb líquid, ni invertit ni prestat, i així, sense que circuli el crèdit, sense moviment, l'economia no funciona. I aplicant-ho a l'eurozona, per molt que el BCE abaixi els tipus, fins i tot a nivells negatius, l'economia no acaba de reactivar-se. Les reiterades baixades de tipus prèvies ja han perdut el seu cop d'efecte. En aquest punt s'entra en un bucle en què l'economia s'alenteix i la solució passa, segons Keynes, per augmentar la despesa pública.