Luxemburg, Holanda i Irlanda, tots ells pertanyents a la Unió Europea (UE), reben més de la meitat de la inversió estrangera «fantasma» a nivell mundial, segons les dades d'un estudi realitzat per economistes del Fons Monetari Internacional (FMI). L'organisme internacional explica en un article que gran part de la inversió estrangera directa, aquelles inversions financeres entre firmes d'un mateix grup multinacional, són «fantasma», és a dir, no comporten una activitat empresarial real sinó que passen a través de «closques corporatives buides».
«Aquests closques, que també són anomenades entitats de propòsit especial, no tenen activitats corporatives que siguin reals. En el seu lloc, porten a terme activitats de tinença, finançaments intracorporatius o administren actius intangibles, sovint per minimitzar la factura fiscal global de la multinacional», van explicar els economistes del Fons Monetari Internacional Jannick Damgaard, Thomas Elkjaer i Niels Johannensen.
Tretze bilions d'euros
A tot el món, els acadèmics han calculat que la inversió estrangera «fantasma» va arribar als 13,582 bilions d'euros el 2017, últim any amb dades disponibles. D'aquesta xifra, el 85% es va concentrar en 10 economies que l'FMI considera paradisos fiscals: Luxemburg, Països Baixos, Hong Kong, les Illes Verges Britàniques, les Bermudes, Singapur, les Illes Caiman, Irlanda i Maurici. Més concretament, prop de la meitat d'aquests 13 bilions d'euros d'inversions es va produir cap a països pertanyents a la UE, segons les dades de l'estudi de l'FMI.
Durant el 2017, el que l'FMI considera inversió estrangera «fantasma» va deixar 3,449 bilions d'euros a Luxemburg. En segon lloc es van situar els Països Baixos, amb 3,003 bilions , alhora que la xifra a Irlanda va ser de 493.494 milions d'euros. En total, aquestes tres economies europes van arribar als 6,945 milions d'euros en inversió estrangera «fantasma».
En aquest sentit, els economistes de l'FMI han alertat que tot i que a països europeus com Irlanda els pot beneficiar aquesta estratègia de rebaixar la fiscalitat per atreure aquest tipus d'inversions, a la resta de països els perjudica en erosionar la seva base imposable.
«Avui en dia, una multinacional pot usar enginyeria financera per transferir grans sumes de diners per tot el món, traslladar actius intangibles molt rendibles o vendre serveis digitals des de paradisos fiscals sense tenir una presència física», van assegurar els economistes de l'FMI.
