Els préstecs referenciats a l'Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH) són «poc transparents» i poden ser abusius. Això és el que ha conclòs l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, després que un jutjat de Barcelona elevés la qüestió a la justícia europea per resoldre si en aquests casos es pot aplicar la directiva europea sobre les clàusules abusives en els contractes amb consumidors. La conclusió de l'advocat general del TJUE contradiu així la decisió del Tribunal Suprem, que considera que els préstecs hipotecaris referenciats a l'IRPH no poden sotmetre's a control judicial perquè no impliquen cap abús per part dels bancs. Tot i que el posicionament no és vinculant, sol ser el que segueixen després els magistrats del TJUE, que dictaran sentència a principis del 2020. Si el tribunal resolgués en la mateixa direcció que l'advocat general, podria obligar la banca a compensar els afectats i causar-los una factura milionària.

En les conclusions, l'advocat general del TJUE proposa que el tribunal sentenciï que les hipoteques amb IRPH s'han de sotmetre a la directiva europea perquè els bancs tenien altres índexs als quals podien referenciar els interessos variables dels préstecs. A més, l'advocat general subratlla que, segons la directiva, que una clàusula sigui abusiva no ho determina l'adequació entre el preu i la retribució o els serveis proporcionats, sinó la claredat i comprensibilitat amb què estigui redactada la clàusula. En aquest sentit, apunta que la fórmula per calcular l'IRPH és complexa per a un consumidor mitjà.

Les reaccions al posicionament no s'han fet esperar. Els advocats i les associacions d'usuaris consideren que la transcendència del pronunciament és comparable a la que en el seu dia va tenir la sentència sobre les clàusules sòl o el conflicte de les preferents. L'advocat del Col·lectiu Ronda, Òscar Serrano, considera que les conclusions de l'advocat general són «com a mínim esperançadores per als milers d'afectats» i que «venen a confirmar els arguments i al·legacions» que han presentat al llarg d'aquests anys als tribunals espanyols i que «fins ara n'han fet cas omís». Per la seva banda, l'associació d'usuaris de bancs, caixes i assegurances Adicae ha coincidit a afirmar que el dictamen és «una clàusula sòl bis», segons el president de l'entitat, Manuel Pardos. La Facua-Consumidors en Acció va mostrar la seva «moderada satisfacció» i espera que el tribunal finalment resolgui «a favor dels consumidors i això derivi en una cascada de resolucions judicials. També va apuntar que en aquest cas hi haurà una «allau» de noves demandes, com va passar amb les clàusules sòl.

D'altra banda, la Ministra d'Economia i Empresa en funcions, Nadia Calviño, va demanar que no es prejutgi l'opinió del TJUE. «No s'ha de prejutjar l'impacte final, es tracta de l'opinió de l'advocat i s'ha d'esperar a la decisió», va declarar. El secretari general adjunt de Foment del Treball va considerar molt important que les sentències no tinguin un impacte global, sinó que s'apliquin a casos concrets per poder disposar de seguretat jurídica i evitar efectes retroactius perjudicials pel tràfic comercial.

Dins el sector bancari, finalment, l'Associació Espanyola de la Banca considera que la decisió «no considera nul o abusiu» l'índex IRPH i afirma que hauran de ser els tribunals espanyols els que analitzin «cada cas particular». Goldman Sachs va considerar que la banca haurà de fer una provisió «a gran escala» per raons «prudencials i en previsió d'un possible augment dels litigis».

L'IRPH

L'IRPH és un índex oficial elaborat pel Banc d'Espanya i és el segon més utilitzat en les hipoteques a Espanya després de l'euríbor. Es calcula a partir de la mitjana dels tipus d'interès dels crèdits hipotecaris que són atorgats pel conjunt del sector financer, mentre que l'euríbor està relacionat amb els préstecs entre bancs. Generalment, l'IRPH sempre ha estat superior a l'euríbor, però la diferència es va començar a accentuar en els darrers anys. Amb la crisi econòmica, l'euríbor va començar a baixar fins a assolir mínims històrics, mentre l'IRPH es mantenia estable, cosa que provocava que els clients amb hipoteques amb IRPH paguessin quotes més elevades que aquells que tenien préstecs variables amb referència a altres índexs. Per això, les persones que tenen préstecs referenciats a l'IRPH han pagat de mitjana 165 euros més al mes des del 2014, segons un estudi de l'Associació d'Usuaris Financers, una xifra que suposa un sobrecost d'entre 20.000 i 22.000 euros per a les prop d'1,3 famílies afectades, segons dades dels advocats.