Indignació i sorpresa a la Terra Alta després que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) hagi publicat aquesta setmana la declaració d'utilitat pública d'un projecte de parc eòlic a Prat de Comte (Terra Alta) i la modificació d'aquesta declaració per una altra central al terme de Benifallet (Baix Ebre) per part del Departament d'Empresa i Coneixement. Es tracta de dues instal·lacions de dimensions similars, amb nou i vuit aerogeneradors.

Tot i aquest relatiu baix nombre, són molins de grans dimensions, que en el cas de Prat de Comte compten amb rotors de tres pales d'un diàmetre de fins a 130 metres sobre torres tubulars de 87 metres d'alçària. Els anuncis oficials han estat rebuts amb perplexitat: el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, ha reclamat explicacions a la Generalitat i no descarta portar el cas també als jutjats. La central de Prat de Comte -que també afecta, tot i que molt puntualment, el terme municipal veí de Pinell de Brai-, té l'autorització administrativa de la Generalitat des de l'any 2006. El febrer passat, la societat promotora Parque Eólico La Tossa-La Mola d'En Pasqual, SL -domiciliada a Madrid-, va presentar la sol·licitud administrativa de construcció modificant el projecte executiu i la declaració d'utilitat pública que es van presentar el 2009. Preveu nou generadors model General Elèctric, de 3,83 MW de potència unitària, amb un rotor de tres pales i 130 metres de diàmetre sobre una torre de 87 d'alçària. La potència total instal·lada és de 34,47 MW.

En el cas de la de Benifallet, que també afecta puntualment espais dels termes municipals de Pinell de Brai i Prat de Comte, el BOE publica la modificació de la declaració d'utilitat pública que el 31 de maig passat va sol·licitar la promotora Parc Eòlic Los Aligars, SL -també amb domicili a Madrid. Impulsat inicialment per l'empresa Totvent 2000, SA, el projecte disposava d'autorització administrativa des de 2004. Posteriorment, l'any 2012, l'actual societat promotora va aconseguir l'aprovació del projecte executiu i declaració d'utilitat pública.

A principis d'enguany, va presentar la sol·licitud d'autorització administrativa de la construcció i al maig, de la modificació de la declaració d'utilitat pública. En aquest cas, es preveuen vuit aerogeneradors.

«Pensàvem que les negociacions anaven pel bon camí per aturar la massificació eòlica però pel que veiem les reunions no han estat efectives», ha lamentat el president de la DO Terra Alta, Joan Arrufí, tot mostrant la seva sorpresa per uns anuncis que, constaten, que el desplegament eòlic a la comarca segueix, malgrat tot, endavant. Després de les trobades amb el mateix president, Quim Torra, i amb les consellers d'Empresa, Maria Àngels Chacón, i Agricultura, Teresa Jordà, el sector vitivinícola i les entitats socials que defensen el paisatge de la comarca confiaven que el Govern defensaria aquest compromís contra la massificació. «Ens van comunicar que estaven treballant per buscar una solució a tot plegat: no només a la Terra Alta, sinó una solució de país per reubicar i replantejar tota l'energia eòlica a Catalunya. Després d'aquesta notícia, tot això no és massa coherent. Esperem a veure quin és el pronunciament del Govern en aquest cas», ha inquirit Arrufí.

En el cas dels projectes que es tramiten a Benifallet i Prat de Comte, la DO recorda que, malgrat tractar-se, aparentment, de centrals amb pocs molins, les seves dimensions «gegantines», amb un diàmetre de les pales equiparable a la «llargada que pot tenir un camp de futbol» -entre els 117 de Benifallet i els 130 de Prat de Comte. «L'evolució de l'energia eòlica passa per aquí: menys molins però més grans. Cada molí genera l'energia que abans feien tres o quatre. L'energia que aconseguiran és gran. Les dimensions d'aquestes bèsties són immenses», certifica.

El sector vitivinícola al voltant de la DO, que batalla contra la massificació al costat d'entitats socials i ajuntaments, recorda l'alt peatge que pot arribar a pagar la comarca, de només 12.000 habitants i amb greu perill de despoblament, de passar de concentrar el 25% de la producció d'energia eòlica -amb nou centrals i 184 aerogeneradors en 700 quilòmetres quadrats- al 45% si s'executen tots els projectes previstos. Recorden que, independentment de les dimensions dels aerogeneradors, tot plegat pot provar un «dany irreparable a uns actius més grans que tenim al territori, que és el paisatge». Un valor, segons Arrufí, del qual viu el principal sector econòmica de la comarca, l'agricultura i la viticultura, més enllà de la venda dels productes. «Els cellers no només viuen de la venda de vi sinó també d'ensenyar el paisatge», recorda el president de la DO. No podem admetre més generadors, grans o menuts. «Si no el cuidem ens trauran una entrada d'ingressos importantíssima nostra i de les pròximes generacions. Diem prou, no podem admetre noves instal·lacions de parcs eòlics al territori. Siguin grans o petits», subratlla.

A l'espera d'explicacions o resposta oficial del Govern, la DO i les entitats de la comarca no descarten tornar a reactivar les reunions pendents amb responsables de la Generalitat, tant el president, com el vicepresident, Pere Aragonès, i les diferents conselleries «per parlar de les promeses que ens van fer». Arrufí, però, avisa que, tal com van fer amb l'autorització del parc eòlic de Batea-Vilalba dels Arcs-La Pobla de Massaluca, la DO va presentar un contenciós administratiu contra el Departament d'Empresa que ha estat acceptat pel jutjat. «Veurem on acaba. La nostra tasca no és només arribar a acords amb el Govern sinó, com passa amb els altres parcs eòlics, si no hi ha resposta, com passa ara, tirem pel nostre camí legalment», ha avisat.