Una oleaginosa necessària, la colza

l'inici de la primavera i durant tot el desenvolupament d'aquesta dels camps grocs amb fons verd. És la colza en plena floració.

Quan parlem de la colza i del seu cultiu a l'estat espanyol convé no oblidar que aquest cultiu va patir una aturada total (pràcticament gairebé va desaparèixer a Espanya) en els anys 80 del segle passat. El motiu? Producció de la crisi més grossa alimentària de la història del nostre país, amb conseqüències sanitàries molt greus que encara pateixen milers de persones, després de desviar-se de manera fraudulenta i tràgica oli de colza amb destinació industrial per a consum humà.

Encara el 2005, 20 anys després, només es van sembrar unes 3.500 hectàrees d'aquesta oleaginosa, però deu anys després, el 2015, es va arribar a superar les 70.000 hectàrees, és a dir, 20 vegades més, oscil·lant des de llavors entre les 80.000 i les 90.000 hectàrees per temporada, sempre que les condicions edafoclimàtiques afavorissin el seu cultiu, la qual cosa no ha succeït del tot en els últims dos anys.

Com és conegut entre els agricultors, la colza és una oleaginosa que es pot sembrar des de principis de setembre fins a mitjans d'octubre, tot i que recomanen fer-ho com més aviat millor. Al voltant del 15 de setembre és el millor moment segons els tècnics. El factor clau per prendre aquesta decisió està en la humitat del sòl, atès que és el que facilita tant la sembra com la posterior naixença de les llavors.

D'acord amb les últimes dades estadístiques del Ministeri d'Agricultura, les sembres de colza en l'última campanya 2018/19 haurien aconseguit gairebé 72.000 hectàrees de superfície total, un 17,3% i gairebé 15.000 ha menys que en la campanya anterior i també un 25% menys que les 95.800 ha de la campanya precedent.

Aquest descens és indicatiu que en algunes zones no es van donar les circumstàncies esperades de clima i de sòl per realitzar una sementera en condicions òptimes. A Catalunya es va sembrar un 15,4% del total espanyol i unes 11.056 ha menys (-23,5%) que l'any anterior.

Les circumstàncies irregulars en les quals es van desenvolupar les sembres d'aquesta oleaginosa, així com la sequera primaveral, excepte el mes d'abril, i el posterior excés de calor al juny, han portat també a un descens dels rendiments previstos de producció en un percentatge més alt que la retallada de les sembres.

Considerem que les exigències de l'actual política agrària comuna, sobretot del greening per a la percepció del pagament «verd» (un 30% del pagament directe total) i la necessitat de diversificació de cultius en les explotacions agràries, han contribuït, sens dubte, al seu desenvolupament, encara que en la seva expansió hi ha un mix de circumstàncies de tipus agronòmic, econòmic, comercial i fins polític (lligat a la percepció d'ajudes de la PAC).

No obstant això, és gairebé segur que la dada definitiva de producció de colza a Espanya estigui encara per sota d'aquestes xifres, ja que en l'avanç del MAPA no es té encara en compte el mal mes de maig, amb gairebé total absència de pluges, ni l'onada de calor de finals de juny, que hauran minvat gairebé amb seguretat encara més els rendiments productius de manera notable.

D'acord als últims balanços de mercat nacional de llavors oleaginoses del MAPA, al nostre país la demanda interna de colza supera àmpliament la producció. Des del costat de la demanda, el MAPA va estimar per a 2018/19 un consum intern de 180.000 t i unes exportacions de 50.000 t, de manera que el total de les utilitzacions va ser de 230.000 t, unes 36.000 t per sobre de la producció interna, la qual cosa denota que el nostre país no és autosuficient i que necessita anar a comprar a l'exterior.

Sigui com sigui, el país és àmpliament deficitari d'aquest tipus de proteïna vegetal, sobretot per l'elevada dependència que existeix de les importacions de fava de soja (i dels seus derivats) per a l'alimentació animal.

La principal oleaginosa de la Unió Europea és la colza, que representa prop d'un 60% del total de les sembres i de la producció d'aquest tipus de proteïna vegetal. No obstant això, l'evolució de les últimes campanyes no ha estat massa favorable, a causa de l'escassetat i irregularitat de les precipitacions en els moments clau de la sembra i de desenvolupament de la planta, la qual cosa ha minvat després els seus rendiments productius, com també a causa de la manca de matèries actives suficients a la UE per lluitar contra plagues i malalties, que s'ha intensificat després de la decisió de la Comissió de suspendre l'ús de certs neonicotinoides.

La producció de llavor de colza baixaria en aquesta campanya a la UE un 6,6% per quedar en 18,7 Mt (18.350.000, un 7,7% menys, segons el COPA-COGECA), i un 12,2% per sota de la mitjana dels últims cinc anys (21,31 Mt), d'acord amb les últimes dades de finals de juny de la Direcció General d'Agricultura de la CE.

A escala mundial, la producció de llavors de colza representa el 12,5% del total de les oleaginoses, amb uns 74-75 milions de tones amb un augment de l'1,4% en relació amb els gairebé 72 milions de la campanya recentment conclosa 2018/19, en una superfície de sembra al voltant de 36 milions d'hectàrees, unes 400.000 ha menys que l'any anterior, i destaca una lleugera millora dels rendiments productius.

Per tant, com a resum, sembla convenient que a la Unió Europea, Espanya i Catalunya es reflexioni sobre el present i el futur d'aquesta llavor oleaginosa, a causa de la tendència a la baixa que està experimentant aquest cultiu en els últims anys.

I també analitzar si això té a veure només i exclusivament amb una conjuntura d'adverses condicions agroclimàtiques o si poden existir altres factors addicionals que han incidit en aquesta evolució, com poden ser l'anul·lació de substàncies actives sense abans comptar amb alternatives eficaces o les traves sobre el seu ús per a biocombustibles, mentre que es facilita la importació cap a la UE d'aquesta i d'altres produccions oleaginoses, etcètera.