Pel que fa al consum de xocolata, els clients ja demanen un producte més sa: més quantitat de cacau, menys sucre i de producció ecològica. Això implica xocolates amb un mínim d'un 70% de cacau, el que es tradueix en una major demanda en àmbit global i, al seu torn, significa un potencial repte per al sector.

Pel que fa als reptes de la xocolata per al futur, la indústria s'enfronta a una major demanda, gràcies al major consum de la Xina i l'Índia i a la tendència del món occidental cap a una xocolata més pura. Com a referència, els Estats Unts és el país on més xocolata es consumeix (prop del 20% del total del consum mundial), però són els suïssos els que en mengen més proporcionalment (aproximadament 11 quilos per persona a l'any).

Un altre aspecte rellevant és el que he comentat anteriorment de la sobreproducció del cacau no prèmium. Si a finals de la dècada dels 70 del segle passat el cacau superava els 4.000 dòlars per tona, el seu preu actual frega els 2.400 dòlars, i encara podria seguir caient.

Tot i que l'arbre de cacau té fruits tot l'any, per obtenir un quilo de cacau es necessita la collita completa de dos arbres. A més, com també passa amb la vainilla, el cacau és un cultiu bastant complex, que es veu limitat a l'estreta franja de l'equador. I, lògicament, es tracta d'una matèria primera agrícola, per tant el canvi climàtic no l'afavoreix en cap sentit.

A més, i finalment, es tracta d'una planta gairebé silvestre, que es veu molt afectada per plagues d'insectes i infeccions per fongs, com la del Brasil a finals dels anys 80. La indústria agrícola està començant ara a experimentar amb la manipulació genètica perquè les llavors de cacau siguin més resistents, però els resultats trigaran a conèixer-se.