29 de setembre de 2019
29.09.2019
Josep Buixeda. Director general de Casademont.

«Volem guanyar la 'Champions'de la carn»

29.09.2019 | 00:51
«Volem guanyar la 'Champions'de la carn»

Blanenc i de la «generació X» –els nascuts entre els anys seixanta i principis dels vuitanta del segle passat–, Josep Buixeda, pare de tres filles, MBA per l'escola de negocis IESE i ben a prop d'acumular vint anys d'experiència en la gestió d'empreses càrnies, pilota el canvi de rumb d'una firma històrica a Girona, Casademont, amb seu a Sant Julià de Llor i Bonmatí i que va fer fallida l'estiu del 2017 amb un deute de 24 milions d'euros a l'esquena.

L'adquisició de l'empresa per part del Costa Food Group, de matriu aragonesa i que toca totes les tecles del procés de producció –des de la fabricació de pinsos a l'elaboració d'embotits i passant per l'engreix de porcs–, fa dos anys, ha representat, en certa manera, un retorn als orígens de la marca, que es va fer coneguda arreu d'Espanya pels seus fuets («A casa, Casademont», recorden?).

Buixeda té l'encàrrec de recuperar l'essència per retornar la marca al podi de les empreses líders en la producció de l'embotit català més apreciat a Espanya i, alhora, la missió de liderar la divisió de processats de Costa. Recorda el directiu que duia una americana vermella quan va dirigir el primer discurs a la plantilla, quan feia dos dies que havia arribat. Damunt la taula d'un despatx amb vistes al cingle del Far, el mòbil de Buixeda comença a vibrar. No el despenja i comença l'entrevista.


Per a una empresa càrnia mitjana que passa per greus problemes financers i estructurals, passar a formar de Costa Food Group, un dels més grans d'Espanya i d'Europa, equival a un fitxatge pel Barça en el futbol professional?

[Riu] No sé si seria ben bé el mateix, però sí que és una oportunitat per a tothom.

En quin sentit?

La concentració del mercat de la indústria càrnia és la tendència, perquè tenir cinquanta mil productors a Espanya no és sostenible. El model integrat del grup permet tenir un control sobre tota la cadena de producció: pinsos, granges, escorxadors, sales d'especejament i, des del 2017, de plantes de processat amb l'adquisició de Casademont, que va anar seguida el 2018 amb la compra de Villar (Sòria) i, tot just fa un mes, de la integració de La Nuncia (Toledo). Després de 16 anys en una altra càrnia, vaig pujar a aquest tren per guanyar la Champions de la carn. Això és el que volem. El repte és ser un dels tres operadors més rellevants d'Espanya.

Aquesta concentració de la cadena productiva a mans de grans grups amaga algun risc?

El risc som nosaltres, que hem de ser capaços d'anar assumint les estructures necessàries per a la nostra reorganització i hem de saber explicar molt bé el nostre model de negoci, que no és únic i que ja estava inventat. El gran risc que tenim? Si nosaltres no aconseguim generar percepció de grup, si Casademont o Villar es pensen que continuen sent empreses independents, les persones que hi treballen seran els generadors de conflictes al si de l'estructura.

Vaja, que cal joc en equip per guanyar la seva particular Champions.

Exacte. La meva feina, com diu el conseller delegat del grup, Jorge Costa, és fer que la música soni bé i, com que els bons músics ja els tenim, estic convençut que ho aconseguirem.

Què ha passat a Casademont des de l'arribada de Costa Food Group?

Hem generat certesa. Les mesures de millora implantades ja ens han permès créixer per sobre del 30%, però el nostre primer objectiu era generar tranquil·litat al treballador, que ara ingressa el sou cada mes. A partir d'aquí vénen els altres moviments, sense oblidar mai que Casademont ha de ser el referent del fuet i dels cuits dins del grup. Aquí no podrem fer de tot, per tant ens hem d'especialitzar i recuperar allò que ja teníem als anys 80 i 90, quan Casademont era el referent del fuet. Tenim estudis que confirmen que som la marca càrnia de Girona amb més notorietat a Espanya, malgrat que tenim una generació perduda, la de consumidors d'entre 15 i 30 anys, que haurem de recuperar.

I a què atribueixen aquesta pèrdua els estudis de mercat?

Al fet que vam desaparèixer. Casademont va agafar un determinat camí que la va dur a diluir-se com a marca.

Fer-la visible de nou és el gran primer objectiu?

Objectiu no, obsessió, i ja estem fent coses que van en aquesta línia: aquesta tardor, per exemple, serem a Carrefour, Alcampo, Eroski i Alimerka, per citar-ne alguns.

No n'ha dit cap de català?

No. M'agradaria que la gran distribució catalana apostés pels productes fets aquí. Serem a Astúries, a Valladolid i a supermecats de Girona no hi podem ser? Sigui com sigui, l'objectiu passa per reconquerir els supermercats, on vam ser els primers a ser-hi. La integració en el grup Costa ens ajudarà a fer moltes coses que sols no podríem per tornar a ser visibles.

Com es recupera una marca?

Hem de saber què preocupa al consumidor, primer, i recordar-li que el nostre producte s'elabora amb una recepta tradicional, que el nostre fuet és el primer reduït en sal i, a aquells que els preocupa el medi ambient, que l'envàs en què el presentem és reciclable. També que tenim el primer fuet produït des del respecte als paràmetres de benestar animal. De fet, Costa és el primer grup nacional amb certificacions de benestar animal en totes les baules de la cadena productiva.

I com encaren l'expansió internacional?

L'estratègia és diferent. A l'estranger no volem fer de Phileas Fogg [el protagonista de La volta al món en 80 dies, de Jules Verne]: ens centrem en els mercats interessants per a nosaltres. Venem a Korea i Tailàndia, sí; però on hem de vendre molt és a Europa. A França, a Holanda, i a curt termini a Suècia i el Regne Unit.

I què compren els europeus?

Fuet, xoriç i pernil salat; a l'estranger no vendrem cuits. D'altra banda, ben aviat entrarem als Estats Units. Per a aconseguir-ho farem un primer pas a San Francisco i anirem a la Fancy Food Show. De fet, hem començat a curar pernils amb altres socis i tancat un acord amb uns italians per fer embotits allà. I ja tenim productes a punt per vendre-hi el 2020.

A pesar de Donald Trump?

Això de Trump és com el Brexit: hem d'estar a l'aguait, però aquí del que es tracta és de fer bé la feina. Perquè no podem fer res ni a favor ni en contra de Trump, ni del Brexit. Només podem fer bé les coses, no podem viure en funció de si fan fora o no a Donald Trump de la presidència, de si el Brexit acaba sent tou o dur. Què em pot fer Trump si es queda? Apujar-me els aranzels i que això encareixi el preu del producte i, per tant, baixi la demanda? Què hi farem! El nostre negoci no es concentra només als Estats Units.

I... el «procés»?

Li diré el mateix: les empreses ens dediquem a generar riquesa per a l'accionista, els treballadors, els proveïdors del nostre entorn,... Les empreses no votem ni fem política.

Què ha estat el més difícil des que va arribar a Casademont?

Cada dia la vida ens posa en situacions desesperades que superem amb la nostra capacitat d'adaptació. Hi ha un comercial de Madrid, l'Anselmo, que fa broma i diu que m'agrada «saltar de charco en charco». Les persones són el gran repte: tenir les persones connectades ajuda a tenir l'empresa connectada. No fallar a les dues-centes persones i escaig que treballen aquí és el gran desafiament, sobretot quan ho han passat malament. Ara, la missió principal consisteix a recuperar l'orgull de Casademont, en assumir els valors que van fer que el negoci anés bé: la cultura de l'esforç i el treball. Costa Food ha vingut per gestionar creixement i riquesa. Tornarem el producte a les botigues.

Ampliaran plantilla?

Sí. Preveiem créixer més i amb seny, però necessitem gent cada cop més preparada.

És difícil trobar-ne?

Quan un vol, troba. Per fer-ho, hem obert dues línies: la contractació de becaris –en tindrem sis a través de la UdG–, que no només representaran l'arribada del talent del futur a Casademont, sinó al grup.

Quins són els perfils professionals que més costa trobar?

Els perfils de tall més científic: químics, tècnics i enginyers. Aquí és on incidirem més, perquè volem que es quedin a casa. Tenir la plantilla consolidada és un avantatge estratègic.

En un altre àmbit, també ho són les infraestructures...

Sí, però penso que les nostres infraestructures són millors que les dels nostres competidors i, a més, estem molt propers a Europa. Ara, també li dic que en les reivindicacions que es pugui fer per millorar les connexions, sobretot per carrertera, ens hi trobaran. I algun dia això de l'N-II ja s'acabarà no? [Riu].

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook