La Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) adverteix que l'alentiment del creixement econòmic mundial amb efectes directes a l'economia espanyola i la incertesa política són «obstacles» per al compliment del dèficit i la consolidació fiscal en els proper anys, alhora que avisa que l'efectivitat de la política expansiva del BCE s'esgota. Així es desprèn de l'últim número de Quaderns d'Informació Econòmica, publicació editada per Funcas, en la qual destaca l'esforç realitzat per Espanya per complir amb l'objectiu del 3% de dèficit i abandonar el procediment de dèficit excessiu, tot i que ha estat «molt intens en termes socioeconòmics».
Funcas assenyala que la crisi econòmica va generar un greu deteriorament de l'activitat econòmica i que l'impacte de la crisi sobre la taxa d'atur a Espanya ha estat «dramàtic», si bé destaca que es manté un ritme «certament sòlid» de creixement, superior al de la Unió Europea, impulsat per la fortalesa de la demanda interna.
No obstant això, adverteix que hi ha dos obstacles rellevants per a l'èxit de la consolidació fiscal en els propers anys, com són l'alentiment del creixement econòmic mundial amb efectes directes sobre l'economia espanyola i la incertesa política existent a Espanya des de 2015.
Sobre la incertesa política apunta que l'alternança de governs de socialistes i populars amb majories suficients per governar del període 1982-2015 ha donat pas a una nova fase de governs més febles a causa de la major fragmentació del vot.
«Els governs resultants d'aquests processos electorals han tingut grans dificultats tant per aprovar pressupostos com per a la implementació de polítiques pressupostàries específiques per avançar en la consolidació fiscal», assenyala Funcas, que avisa que la incertesa política està creant «enormes dificultats» a existències de governs amb majoria suficient per «donar assossec i estabilitat al cicle pressupostari».
Per la seva banda, el Govern en funcions preveu enviar a la Comissió Europea -complint els terminis- el pla pressupostari de l'any 2020, que anirà acompanyat del nou quadre macroeconòmic i estarà marcat per la «prudència», segons van confirmar fonts del Ministeri d'Economia.
L'Executiu té la intenció de complir l'obligació de remetre a la Comissió Europea abans del proper 15 d'octubre el pla pressupostari per a l'any vinent, tot i el bloqueig polític que manté encara en vigor els pressupostos de 2018 del Govern de Mariano Rajoy.
Incògnita sobre el Govern
D'aquesta manera, el Govern enviarà a Brussel·les l'esborrany dels seus hipotètics pressupostos de 2020 amb la incògnita del color del proper executiu que s'aconsegueixi formar després de les eleccions generals del proper 10 de novembre.
Tampoc ha pogut aprovar els objectius d'estabilitat (dèficit i deute públic) i el límit de despesa no financera, conegut com a sostre de despesa, pas previ per a l'elaboració dels Pressupostos que s'havien d'haver aprovat abans del 30 de juny, segons marca la Llei d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera, per iniciar la seva tramitació parlamentària i que haguessin arribat a la cambra baixa abans del 30 de setembre. Des del Ministeri d'Economia assenyalen que la «prudència» marca totes les actuacions del departament, inclosa l'actualització del nou quadre macroeconòmic que acompanyarà el Pla Pressupostari.
La ministra d'Economia i Empresa en funcions, Nadia Calviño, va anunciar al juliol que el Govern revisaria a l'alça la previsió de creixement del PIB per a aquest any, situada actualment en el 2,2%, en el proper quadre macroeconòmic, després que la Comissió Europea elevés en dues dècimes, fins al 2,3%, la seva previsió. No obstant això, dijous passat va reconèixer que serà «molt difícil» revisar finalment les previsions d'acord amb els últims indicadors econòmics i de la revisió de la Comptabilitat realitzada per l'INE.
