05 de octubre de 2019
05.10.2019
Diari de Girona

La reproducció selectiva

05.10.2019 | 00:14
La reproducció selectiva

ecordo que els gens constitueixen un element d'importància vital. La tecnologia segueix avançant a tota velocitat i, amb això, la comunitat científica descobreix cada vegada més coses sobre els gens i com emprar-los en el camp de la reproducció selectiva. Així les coses, se'ns plantegen una sèrie de qüestions candents que potser es podrien resumir en la següent pregunta elemental: Què és la reproducció selectiva? Quan es tracta de decidir qui mana en un sistema humà o animal, es pot dir que són els gens els que porten els pantalons. Aquests trossets d'ADN que determinen qui som en l'àmbit cel·lular tenen una tasca ingent, consistent a proporcionar les indicacions necessàries perquè milers de milions de cèl·lules puguin crear les proteïnes que ens mantenen en activitat.

Els nostres gens són un llegat directe dels nostres pares. Encara que la major part dels gens són idèntics en tots els éssers vius, hi ha una quantitat inferior a l'1% que exhibeix lleugeres variacions, i són aquestes petites diferències les que atribueixen a cada persona, animal o planta el seu conjunt de trets físics diferencials. La reproducció selectiva entra en escena precisament quan del que es tracta és de modificar aquests últims trets en un animal o planta. És una forma de modificació genètica que no implica afegir a l'organisme cap material genètic forà (ADN), sinó fer una selecció deliberada dels caràcters d'animal o planta que desitgem preservar. Aplicada al sector ramader i concretament al porcí, ja sigui per aconseguir porcs amb un índex superior d'eficiència alimentària o amb més capacitat de fer front a malalties, la genètica permet als productors centrar-se en aquells caràcters genètics de major rellevància tant per al ramader com per al consumidor.

L'essència de la reproducció selectiva és, doncs, la selecció, ja que el fonamental és escollir els animals o plantes adequats per obtenir una següent generació segons el caràcter o caràcters que vulguem reforçar. Aquest procés de selecció se sol realitzar seguint un o diversos dels mètodes següents: avaluació visual, testatge de la producció, testatge de la progènie i selecció assistida per marcadors.

Els centres de selecció, públics o privats, recullen informació de múltiples granges, en el cas d'animals, i sistemes sobre una gran varietat de caràcters, com pes al naixement, pes als 14 dies, pes de control, consum de pinso i gruixos de greix i muscular. Les dades recopilades s'introdueixen en una base de dades que realitza una avaluació genètica i calcula els valors genètics per a cada animal i caràcter. A continuació, es combinen aquests valors i es genera un índex de selecció que identifica aquells porcs que sobresurten en determinats caràcters (bàsicament un informe per animal). Aquesta informació se li lliura al ramader com a instrument de suport al seu procés de selecció.

L'elecció de quins caràcters sotmetre a l'esmentat anàlisi depèn enormement de què es pretén destinar una determinada línia genètica o reproductora. En les línies maternes (truges) tot gira principalment al voltant de la prolificitat, el que atorga especial rellevància als caràcters reproductius, les característiques de la ventrada (per exemple, el nombre de garrins nascuts vius) i l'aptitud maternal. En les línies terminals (finalitza dors), per la seva banda, els caràcters als que es dona més importància són l'índex de creixement, l'eficiència alimentària i el percentatge de magre. Una cosa que tot productor ha d'evitar és incloure massa caràcters en una única línia genètica, ja que certs caràcters mostren una clara correlació negativa amb alguns altres. A més, una selecció centrada en massa caràcters alhora no farà més que alentir el progrés de cada un d'ells per separat.

No obstant això, tot i les diferències entre línies genètiques, hi ha certes excepcions. Antigament els genetistes seleccionaven les línies de mares centrant-se únicament en els caràcters reproductius, i les línies de pares atenent tan sols als caràcters relacionats amb el creixement. No obstant això, per a les femelles també és important créixer més ràpid i tenir un major percentatge de magre. D'altra banda, tampoc convé oblidar que tot porc comercial (encreuament) rep un 50% dels gens de la seva mare i un altre 50% del seu pare. Així doncs, per aconseguir un porc comercial òptim haurà d'haver cert solapament en la selecció de caràcters.

Avui en dia, donat el caràcter globalitzat del sector agrícola, els centres de selecció i algunes empreses comencen a tenir en compte aquest factor en dissenyar els seus processos de selecció. Per donar cabuda a tota aquesta variació, adopten un enfocament global que els porta a testar la mateixa genètica en diversos entorns i incloure dades de diferents llocs a l'hora d'escollir els millors candidats per a la seva selecció. Igual que la resta de camps de la genètica, la reproducció selectiva segueix evolucionant. Avui moltes empreses estan experimentant amb tècniques d'ajuda a la recopilació i anàlisi de dades basades en intel·ligència artificial o aprenentatge automàtic. L'èxit de la reproducció selectiva depèn de l'obtenció de dades de primera qualitat; i, com més, millor. Tot això sense artefactes tecnològics ni manipulacions genètiques, aplicant la natura.

Pot semblar un tòpic, però quan parlem d'allò que no té límits, la genètica i la reproducció selectiva entren sens dubte en la classificació. És encoratjador pensar en el molt que la genètica animal ha millorat les dades de rendiment ramader; però més interessant és encara imaginar el que el futur ens pot oferir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook