La banca d'inversió, o banca de negocis, és el segment del negoci bancari més desconegut per al públic en general. Mentre la banca minorista o tradicional està orientada a petits estalviadors i inversors i a necessitats de finançament relativament reduïdes, la banca d'inversió se centra en grans empreses i institucions, o fins i tot en sectors, o països sencers. No només s'ocupa de finançar i invertir, sinó que centra gran part de les seves activitats a assessorar i organitzar grans operacions de finançament a través d'emissions de valors, fusions, opes, gestió de riscos i tresoreria, auditories financeres, estratègies corporatives, etc.

La caiguda de l'entitat de banca d'inversió fundada a mitjan segle XIX Lehman Brothers va precipitar la més important crisi financera dels últims 100 anys, i potser per això, la fama del sector no és l'òptima. No obstant això, també convé recordar que la banca d'inversió ha tingut, i té, una gran importància en el desenvolupament del sistema capitalista, permetent la realització d'operacions i transformacions econòmiques que d'altra manera no serien finançades. A causa de les enormes xifres que mouen, aquests conglomerats són grans multinacionals, que treballen habitualment a tot el món, tot i que centrin una part important de la seva activitat en els països o àrees geogràfiques on van sorgir.

A més dels Rothschild, hi ha diverses entitats dedicades -en tot o en part- a aquestes grans operacions, com per exemple les nord-americanes JP Morgan Chase, Morgan Stanley, Goldman Sachs i Bank of America, i altres, com Credit Suisse, UBS, Deutsche Bank, Nomura o Société Générale.

Pel que fa als Rothschild, la història de la família s'inicia al segle XVIII, encara que va començar a destacar a partir del XIX, quan els Rothschild eren el paradigma de la banca internacional. El seu major negoci era el finançament de governs mitjançant les emissions de bons, però aviat van ampliar els sectors en què treballaven, com el finançament de les xarxes de ferrocarril i grans obres de l'època o les pedres i metalls preciosos. Després de la Primera Guerra Mundial van reorientar gran part del seu negoci cap al finançament de grans projectes industrials i empresarials, i cap a les privatitzacions.