Les llars espanyoles han començat a contenir les seves despeses per augmentar el seu estalvi, un comportament que trenca la tendència dels últims anys i que els experts atribueixen a la incertesa sobre la situació econòmica. Les darreres dades de comptabilitat estatal han revelat que el consum de les llars es va estancar al segon trimestre, la dada més baixa des del tercer trimestre del 2013, quan va registrar una petita caiguda, i la culminació d'una tendència de contenció progressiva durnt els últims dos anys.
Paral·lelament, la taxa d'estalvi de les llars es va situar en el 8,7% al segon trimestre, el nivell més alt des del segon trimestre del 2013, també després d'un procés de recuperació iniciat a finals de 2018 que li ha permès abandonar nivells mínims històrics.
Aquest canvi de tendència «reflecteix que la desacceleració de l'economia espanyola ha empitjorat l'optimisme dels consumidors», que han augmentat el seu estalvi com a precaució «en previsió de temps pitjors», explica el director adjunt de l'IVIE i catedràtic de la Universitat de València Joaquín Maudos.
També la secretària general de l'IEE, Almudena Semur, coincideix que aquests indicadors es deuen a la «incertesa davant la situació econòmica», que provoca «por» a perdre la feina. «L'estalvi a Espanya sempre ha estat molt vinculat a la confiança en l'economia, ja que en fases expansives del cicle econòmic no s'estalvia, mentre que a les fases més recessives, s'estalvia», conclou.
Al costat d'aquestes pitjors perspectives econòmiques, sobretot a l'exterior, l'analista d'AFI Gonzalo García fa referència a altres elements d'incertesa com les eleccions, que en conjunt incentiven «un comportament més caut» de la despesa i l'estalvi.
No obstant això, els experts puntualitzen que l'estalvi ve de mínims històrics, fet pel qual la seva tendència natural és a recuperar-se, mentre que les dades de consum recollides per la comptabilitat estatal podrien no reflectir tota la realitat.
L'economista de Funcas Maria Jesús Fernández atribueix l'aturada del consum a l'estabilització un cop que la demanda embassada durant la crisi s'ha satisfet, de manera que és el moment d'«intentar començar a recompondre la taxa d'estalvi». Explica que altres indicadors de consum, com les vendes al detall o les vendes de grans empreses, continuen en positiu i que l'evolució de les vendes d'automòbils, ara en negatiu, ja no serveix per a mesurar el consum de les llars perquè està relacionada amb la incertesa reguladora del sector.
En qualsevol cas, les dades d'estalvi i consum són prèvies al deteriorament dels indicadors econòmics d'aquest estiu, fet pel qual Fernández les desvincula de la deterioració de la confiança i per a García indica que els consumidors s'han «anticipat» a la desacceleració.
Refredament de l'ocupació
Les dades d'ocupació han mostrat un refredament durant l'estiu, amb la menor creació d'ocupació al juliol des del 2012, la major pèrdua d'ocupació a l'agost des de 2008 i la menor creació d'ocupació al setembre des de 2013.
Alhora, la confiança dels consumidors va caure a l'agost fins al seu nivell més baix des del 2014, 86 punts, després d'haver oscil·lat des de 2015 entre els 90 i els 110 punts -sent 100 punts el llindar entre percepció positiva i negativa-.
Sobre l'efecte que aquests indicadors tindran en el comportament dels consumidors en els propers trimestres, Maudos descarta que hi hagi «por a una crisi», però creu que les llars intentaran protegir-se davant una possible intensificació de la desacceleració.
