Estaria vostè disposat a contractar un crèdit amb una taxa d'interès del 35% mensual, és a dir, amb un TAE del 3.752%? Doncs només l'any passat es van tancar a Espanya al voltant d'1,5 milions d'operacions amb aquestes condicions o unes molt similars, que són les que es corresponen amb les que solen oferir les empreses de micropréstecs: unes firmes que generalment operen per internet i que concedeixen petits imports, d'un màxim de 1.000 euros, a retornar en el termini aproximat d'un mes.
Són només una de les múltiples potes de la indústria que s'ha desenvolupat en els darrers anys al voltant dels que necessiten diner ràpid per a alguna urgència i estan disposats a pagar un important sobrepreu, de vegades per estar exclosos dels circuits financers tradicionals i, en altres, les menys, per comoditat. Un negoci que, tot i que sempre ha existit, ha eclosionat en els últims anys a Espanya, en plena crisi i gràcies a les noves tecnologies i, sobretot, la manca de regulació.
I és que, com assenyalen des del Banc d'Espanya, els únics interessos que estan limitats per llei a Espanya són els que cobren les entitats pels descoberts en els comptes corrents, que no poden superar quatre vegades el tipus legal del diner. A la resta de casos, qualsevol persona pot realitzar un préstec a l'interès que decideixi -al contrari que la captació de dipòsits, la concessió de crèdits és lliure-, sempre que la contrapart accepti.
L'única protecció que li queda al prestatari és la Llei de Repressió de la Usura, aprovada l'any 1908 i que ha servit perquè el Tribunal Suprem anul·li, per exemple, contractes de targetes de crèdit de tipus «revolving» que cobraven un 24,6% anual, en considerar-lo excessiu. Però el problema és que han de ser els jutjats els que determinin cas per cas si un préstec és o no és usurari, és a dir, que cal presentar una demanda, el que dissuadeix la majoria dels que recorren a aquestes fórmules de finançament i dona ales a aquells que impulsen el negoci.
Desemparament
Advocats especialitzats com Pedro Pérez, de Pérez Cortés Abogados, o Víctor Cremades, d'Adicae, porten anys denunciant aquesta paradoxa i el desemparament en què deixa els consumidors, sense que fins al moment ni les seves queixes ni les de molts altres hagin servit per canviar la legislació. «La llei és molt clara i diu que serà nul tot contracte de préstec en què s'estipuli un interès notablement superior al normal del diner, el que encaixaria amb qualsevol d'aquests préstecs», insisteix Pérez.
De les diferents modalitats de crèdits ràpids que existeixen -hi ha des de firmes especialitzades en finançar persones incloses a fitxers de morosos, fins als que ofereixen préstecs amb el cotxe com a garantia-, són les companyies de micropréstecs les que més esforços han fet per intentar autoregular-se i diferenciar-se dels que donen mala imatge al sector. «No ens agrada que ens fiquin tots al mateix sac», assegura el portaveu de l'associació que han creat aquestes firmes, la Aemip, Ferran Prat. Així, l'organització, que segons els seus propis càlculs agrupa el 80% de les firmes d'aquest tipus, ha redactat un Codi de Bones Pràctiques que els obliga a ser transparents en la seva publicitat o, per exemple, a no permetre que els clients vagin encadenant préstecs per pagar els anteriors.
Per a Prat, són una part «molt petita del mercat», tot i que, segons les seves estimacions, l'any passat ja van moure més de 400 milions d'euros. El client mitjà sol ser un home (60% dels casos), d'entre 35 i 45 anys, que sol·licita uns 300 euros «per una necessitat puntual» i que utilitza aquests serveis a manera de «bestreta de nòmina». Això sí, qui prova sol repetir i la mitjana de préstecs per client frega els 3,5 anuals.
Un 85% de peticions rebutjades
Pel que fa als elevats interessos que cobren, Prat rebutja que puguin considerar-se usurers i assenyala que no poden comparar-se amb el preu d'una hipoteca o d'un crèdit al consum habitual perquè les condicions són diferents i també els costos de producció. «Parlem de préstecs de molt baix import, i a molt curt termini, però tots suposen una sèrie de gestions, com la comprovació de solvència, que es disparen encara més si es té en compte que el 85% de les sol·licituds es denega, de manera que no generen cap ingrés», explica. A això cal sumar una taxa de morositat que frega el 15% i que també cal compensar.
Així, tot i que acaten la normativa que els obliga a publicitar la TAE, des del sector es mostren contraris al fet que s'utilitzi aquest indicador. «És com si en pujar al taxi et diguessin el preu de llogar el cotxe tot l'any, quan només el faràs servir uns minuts», insisteix. Un argument que solen incloure les mateixes companyies a les seves pàgines web per superar les reticències dels clients i on apunten que les esmentades taxes del 3.752% es produeixen perquè, per al càlcul d'aquest índex, amb cada venciment mensual els interessos se sumen al principal anterior, el que exerceix un efecte multiplicador que, segons el seu parer, no és real perquè no es produeix.
En qualsevol cas, els micropréstecs són només una modalitat. En els últims anys també han proliferat les firmes que concedeixen préstecs per a aquells que han estat inclosos en algun fitxer de morosos i que tenen tancades les portes dels bancs tradicionals. En alguns casos poden aconseguir-se fins a 50.000 euros, encara que allò habitual és que estiguin limitats a 5.000 euros i, això sí, en tot cas tampoc és fàcil aconseguir-los, ja que exigeixen comptar amb un avalador.
