L'Advocada General de la Unió Europea Juliane Kokkot ha denunciat que l'Administració espanyola comet un abús en la contractació sistemàtica d'interins per cobrir places estructurals, però no per això ha de fer fixes les persones que es trobin en aquesta situació. Així ho ha considerat en les conclusions presentades a Luxemburg, en referència a dos casos de treballadors interins de Madrid que van elevar la seva demanda fins a instàncies europees. Un d'aquests va arribar a acumular 17 anys de contractes eventuals al Servei Madrileny de Salut.

L'opinió dels advocats generals no equival a la sentència final, que haurà d'emetre el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE); encara que en la majoria dels casos anticipa la sentència. Aquesta decisió podria arribar a involucrar 901.300 persones a tot Espanya, que són les que treballen en el sector públic (Administració General de l'Estat, comunitats autònomes i ajuntaments, principalment) amb un contracte temporal, segons constaten les dades de l'Enquesta de Població activa (EPA) referents al segon trimestre del 2019, el que representa a més d'un de cada quatre treballadors del sector públic, concretament al 28,2%. A Catalunya aquesta xifra és de 109.400 temporals, el 24,5%.

Kokkot considera acreditat que la normativa espanyola, que preveu la renovació de contractats eventuals per tal de garantir la prestació de determinats serveis no ofereix suficients garanties al treballador eventual i, per tant, contravé la legislació comuna europea i constitueix un abús de la temporalitat. No obstant això, la lletrada estima en les seves conclusions que aquest abús «no es sanciona automàticament amb la transformació de la relació de servei temporal en una relació de servei fixa».

Un element que l'advocada general de la UE assenyala com a clau per veure si hi ha un abús o no de la temporalitat per part de l'Administració és si aquesta planifica de forma «vinculant» i «precisa» les seves plantilles i, sobretot, els processos per cobrir llocs vacants. «Allò determinant per valorar els fets dels litigis principals és si s'ha establert amb caràcter vinculant un marc temporal precís per a l'organització i conclusió dels processos selectius».

L'advocada argumenta que la llei espanyola no s'oposa a la comunitària perquè la jurisprudència espanyola pot reconèixer al personal afectat un dret a continuar en el lloc de treball fins que l'ocupador hagi estudiat les necessitats de personal i, de l'altra, també pot reconèixer el dret a una indemnització «completa» dels perjudicis que li hagi causat l'abús. Kokkot explica que Espanya ha d'implantar un mecanisme de sancions «efectiu i dissuasori».