Experts internacionals han apostat per una transformació integral del sistema alimentari en les jornades internacionals «Mengem Futur», organitzades pel Diplocat i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) al Recinte Modernista de Sant Pau. Les conferències es van centrar en la transició cap a un sistema alimentari sostenible i van comptar amb ponents amb Peter Schmidt, president de l'Observatori del Desenvolupament Sostenible del Comitè Social i Econòmic Europeu.

Schmidt va assegurart que s'ha de replantejar la producció i el consum de carn d'animal i fer més curta la cadena alimentària. «No podem acceptar més anar a buscar menjar a l'altra punta del món», va explicar fent referència al consum de soja pels ramats europeus i a l'ús d'oli de palma en molts dels productes del continent.

Política alimentària global

Schmidt va assegurar que és necessari implementar una política alimentària integral que s'articuli a través de consells d'alimentació públics en l'àmbit europeu, estatal i local i que promoguin dietes saludables i sostenibles, i que aposti per fer més curtes les cadenes alimentàries i reduir les desigualtats entre els diferents elements que la configuren, donant suport als agricultors i ramaders per a adaptar-se les noves maneres de fer. «No tothom ha de produir orgànic però sí sostenible», va dir.

La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va reivindicar l'existència a Catalunya d'un d'aquests cossos administratius: el Consell Català de l'Alimentació. L'ens es va reactivar el 3 d'octubre i treballarà per a farcir de propostes el Pacte Nacional per a la Política Alimentaria, que el Govern preveu tenir enllestit d'aquí a un any, segons va assegurar la consellera, que va inaugurar la jornada acompanyada del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch i de la secretaria general del Diplocat, Laura Foraster.

A banda d'apel·lar a la recuperació dels aliments de temporada i de reivindicar la feina dels agricultors i ramaders, la titular d'Agricultura va assegurar que s'ha de fer pedagogia a tots els nivells per a facilitar la transformació del sector, també dins del mateix Govern i va lamentar que el Departament que lidera només rebi un 1% del pressupost: «Això canviarà, us ho asseguro», va dir.

Jordà va inaugurar la jornada acompanyada del conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch i de la secretaria general del Diplocat, Laura Foraster. En el seu discurs, el republicà va assegurar que Catalunya ha de contribuir a complir els objectius mundials marcats per Nacions Unides i va recordar que el Govern ha aprovat més de 900 compromisos per a aplicar l'Agenda 2030, que es planeja acabar amb la fam al món d'aquí a 10 anys.

Els experts van radiografiar el sistema alimentari global, des de l'impacte que té per al planeta fins a la seguretat alimentària i nutricional dels europeus. Marta G. Rivera-Ferré, del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), va considerar que «el sistema alimentari està trencat» i no compleix amb la funció d'alimentar de forma sana un planeta amb un 50% de persones sense seguretat alimentària i més de 2.300 millons d'adults amb sobrepès.

La també directora de la càtedra en agroecologia i sistemes alimentaris de la Universitat de Vic va aportar xifres sobre l'impacte de la producció d'aliments en el canvi climàtic. En general, el sistema alimentari produeix entre un 25 i un 30% dels gasos d'efecte hivernacle. Segons Rivera-Ferré, una reducció del consum de carn provocaria una disminució del 30% de les emissions contaminants que el sector envia a l'atmosfera.

Rivera també va fer referència a la producció massiva i transport d'oli de palma i la soja, dos productes que són responsables del 3,8% de les emissions mundials de gasos contaminants. Alhora, la investigadora va assegurar que, segons estudis de l'IPCC, la dieta «més sostenible» és la flexitariana, un règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn i peix, i no pas la vegetariana o la vegana. A més, va demanar «no posar en el mateix calaix» tota la ramaderia tot argumentant que la que és extensiva pot fer un bon ús del sòl que pot ajudar a reduir la quanitat de carboni que s'emet a l'atmosfera.

Altres ponents de la jornada van ser el president del grup d'experts independents de la Comissió Europea Food 2030, Krijn Poppe; la directora del centre de polítiques ambientals de l'institut finlandès de medi ambient, Eeva Furman, i el catedràtic d'Economia i Política Agrària de la Universitat Politècnica de Madrid, Alberto Garrido.