Una de les transformacions socials dels últims 40 anys ha estat la incorporació massiva de dones al món del treball remunerat. No obstant això, el nombre de dones a posicions executives és encara petit, a tot tipus d'organitzacions i a pràcticament tot el món. Un nou corrent de pensament i acció en els negocis considera que això representa un enorme malbaratament de talent: el concepte que juga amb els termes women (dones) i economic (economia). La teoria que el sustenta va més enllà de les tradicionals reivindicacions dels moviments feministes o de les organitzacions de dones que exigeixen la igualtat de drets socials o busquen la igualtat de gènere. Womenomics se centra exclusivament en nombres, és a dir, en l'evidència que a mesura que creix la implicació de les dones en l'economia s'incrementa el producte interior brut dels països. El concepte va ser encunyat per Kathy Matsui i els seus col·legues del banc d'inversions Goldman Sachs.
Un altre referent sobre el tema és Shinzo Abe, el primer ministre del Japó, que ha declarat la seva intenció de promoure la igualtat de gènere en el mercat laboral sota la política de womenomics. Segons els seus càlculs, la plena incorporació de les dones a la força laboral pot incrementar el PIB nipó fins a un 15%. El Japó ha necessitat molts anys i un canvi de govern per acceptar el que els mercats estan demandant cada vegada amb més insistència: la dona és una font de riquesa que els països estan desaprofitant.
Des del punt de vista macroeconòmic, la demografia està convertint la demanda de dones en una necessitat. Una forma de discriminació positiva que reporta beneficis com ressaltar les qualitats associades al lideratge femení: més prudència inversora a l'hora d'assumir riscos, gestió més eficient d'equips, etc.
Mirant-ho a nivell microeconòmic, més dones al món empresarial és sinònim de més ingressos i més dinamisme econòmic. Algunes investigacions apunten que els préstecs concedits a empreses amb membres femenins entre la seva cúpula de direcció tenien un percentatge de devolució molt més gran que les que estaven només regentades per homes.
En definitiva, que hi hagi més dones en la direcció de les organitzacions no és una qüestió de gènere, sinó que és una qüestió de negocis. La competència entre empreses en l'àmbit global és tan important que és imprescindible mobilitzar el màxim el talent disponible. I les dones representen, almenys, el 50% del talent potencial. Aquest és un tema perenne que ara s'accelera com a conseqüència de la mobilització de talent que explota a escala global.
Així, diversos referents destaquen que la propera revolució econòmica consistirà a entendre el paper vital de la dona a l'empresa i als mercats, tant des del punt de vista de la seva capacitat d'influència en les decisions de compra (com a consumidores), com des de la seva aportació d'una forma diferent de crear, dirigir, liderar i desenvolupar projectes empresarials (com a directives i empresàries).
No es tracta de substituir un model d'economia masculina ( manonomics) per un d'economia femenina ( womenomics), sinó de ser gènere-bilingüe en aquesta qüestió i aprofitar l'energia que deriva de ser iguals i diferents al mateix temps. Les empreses, les universitats, les organitzacions en general, hauran de canviar com funcionen si volen treure el màxim profit del talent de les dones; han d'entendre que hi ha altres models de carrera professional possibles, alternatius a l'actual, el qual ha estat construït exclusivament a partir de la visió masculina de la qüestió.
