El model de tractor, la manera de gestionar els purins, l'alimentació del bestiar o el tipus de granja són només alguns dels aspectes que els ramaders ja tenen en compte per aconseguir explotacions més sostenibles: tot compta per aconseguir rendibilitat, mitigar les emissions i lluitar contra la crisi climàtica.

El món celebrava fa uns dies la vaga mundial pel clima per donar un toc d'atenció sobre els efectes perniciosos que els gasos contaminants -gasos efecte hivernacle (GEI)- tindran per al planeta si no s'aconsegueixen reduir en els propers anys. Hi ha sectors que tenen molt a dir sobre això i sense cap dubte el ramader és un d'ells, perquè és una activitat amb capacitat per generar determinades emissions i, alhora, servir d'embornal d'elles mateixes i d'altres; aquestes altres que els acusadors no solen tenir en compte: la clau està en aconseguir que la balança es decanti a favor del medi ambient alhora que s'aconsegueixi que els improperis que es llancen contra els productors de carn no facin entre els ciutadans l'empremta que alguns grups pretenen.

Des del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), la seva directora general de Produccions i Mercats Agraris, Esperanza Orellana, subratllava a Efeagro l'«indubtable» compromís que la ramaderia ha adquirit per lluitar contra el canvi climàtic, una de les principals demandes de la societat actual. Ja considero important que un càrrec de l'Administració reconegui aquest fet.

Orellana dona unes dades que, segons la seva opinió, reflecteixen això: des de 2005 a 2018, el sector primari ha reduït les seves emissions un 2,5%, tot i que els censos ramaders han crescut un 14% en aquest període. Servir-se de la tecnologia és bàsic i Orellana valora la col·laboració entre el Ministeri i el sector per implementar aquelles tècniques que aconsegueixen unes produccions més sostenibles: poden anar des d'aplicar determinades dietes al bestiar per reduir els gasos generats en la digestió fins a la forma d'aplicar els purins en el camp o a determinar per llei la quantitat de gasos que una explotació pot emetre en funció de la seva mida. El Ministeri, de fet, introduirà un programa obligatori de reducció d'emissions que s'estendrà a tots els sectors ramaders, i per a això serà imprescindible acudir a les millores tècniques disponibles.

Renovar tota la flota de maquinària agrícola és un altre dels objectius en pro de la sostenibilitat i per això el Govern afavorirà la seva retirada per substituir-la per la nova, que és més eficient i menys contaminant, segons recorda Orellana. Aquestes accions des de l'Administració se sumen a les impulsades des del mateix sector ramader. Cal reconèixer que els bons ramaders porten temps lluitant per aconseguir disminuir el balanç embornal, menys GEIs produïts i més GEIs assimilats per les correctes aplicacions i per les plantes en què s'apliquen.

Hi ha exemples en el porcí, l'aviram, l'oví/cabrum o el boví, però per centrar-se en algun d'ells es pot destacar ara l'aposta del boví de carn en l'àmbit europeu per reduir la petjada de carboni.

Es tracta del programa europeu «Life Beef Carbon», del qual formen part 2.000 granges (120 espanyoles), que té com a objectiu rebaixar la petjada de carboni un 15% enfront de les emissions actuals.

La gerent de l'Associació de Productors de Boví de Carn (Asoprovac), Matilde Moro, afirma que en els engreixadors s'estan implementant mesures com ajustar les racions que se subministren als vedells, millorar la gestió del fem o col·locar plaques d'energia solar.

El sector també ha llançat el programa «Adaptavac» per prevenir les conseqüències que la crisi climàtica pot tenir per al boví adaptant-lo a les noves demandes mediambientals.

En l'oví/caprí, s'està potenciant en l'àmbit comunitari un projecte per conèixer bé el balanç d'emissions/absorcions amb la finalitat de «demostrar» que en aquest tipus de ramaderia pesen més les fixacions de petjada de carboni que les emissions, segons indica el director tècnic de la cooperativa Oviaragón, Enrique Fantova.

També parla del programa iSAGE l'objectiu de millorar la sostenibilitat d'aquest sector a Europa redissenyant els sistemes de producció per a les diferents poblacions ovines i caprines adscrites al projecte.

El president de la interprofessional de l'oví/caprí (INTEROVIC), Raúl Muñiz, incideix en la importància d'aquest sector per mantenir i millorar els ecosistemes gràcies al pasturatge i com a eina preventiva dels incendis forestals. Muñiz demana més ajudes de les administracions per seguir produint d'acord amb els elevats paràmetres de sostenibilitat ambiental exigits a la UE.

El sector primari és el quart en emissions de gasos d'efecte hivernacle i, en el cas concret de la ramaderia, un dels seus principals problemes és el metà, ja que genera uns 17 milions de tones en CO2 equivalents; unes dades que serveixen d'argument per implementar totes aquestes accions en defensa del medi ambient.

Per acabar crec que és important recordar que el 16 d'octubre de 1945 Nacions Unides (UN) va crear una de les primeres institucions en la seva organització, sobre agricultura i alimentació (FAO), ja que la fam i la malnutrició eren un dels reptes més greus després de la 2a Guerra Mundial. Han passat 73 anys i la problemàtica segueix. Des de llavors s'han realitzat molts avenços, però el creixement de la població, els conflictes armats, les desigualtats i els desastres naturals, entre d'altres, han motivat que el problema continuï. Amb aquest tractor i amb la manera de gestionar els purins, s'està aconseguint reduir la fam i els GEIs.