26 de octubre de 2019
26.10.2019
Diari de Girona

Quin és el risc de crisi de la nostra economia?

26.10.2019 | 00:37
Quin és el risc de crisi de la nostra economia?

A finals de 2018, ja vaig escriure sobre l'evolució que semblava que mostraven certs indicadors cap a una desacceleració econòmica. Els ritmes de creixement dels principals indicadors econòmics mostraven un cert esgotament en el seu cicle expansiu, la qual cosa anticipa una moderació en el ritme d'avenç, tant del PIB com principalment dels indicadors del mercat laboral (que són els que realment preocupen la societat).

Aquest escenari d'alentiment en l'avenç dels indicadors econòmics es veia amenaçat per un escenari de risc condicionat a la guerra comercial, el Brexit i, fins i tot, l'encariment d'algunes primeres matèries, com el petroli. Lamentablement, aquest escenari de risc s'està materialitzant i la probabilitat que qualsevol d'aquests conflictes internacionals tingui una afectació sobre l'economia real mundial són elevats.

Per acreditar aquesta incertesa, hem tingut la primera contracció del PIB alemany del segon trimestre del 2019, principal economia europea i la que té una major exposició al comerç exterior. Aquest és un primer indici de risc de recessió, que pot derivar, com anticipa el mateix Banc d'Espanya, en una desacceleració de l'economia espanyola més accentuada d'allò previst fa uns mesos.

Ja he comentat en diverses ocasions en aquestes pàgines que la capacitat de preveure els esdeveniments econòmics amb instruments estadístics (economètrics) és limitada, i que els economistes utilitzem aquests models relativament teòrics per contrastar hipòtesis construïdes amb anterioritat. Per tant, tenim el coneixement i l'experiència que la capacitat predictiva dels economistes és molt limitada, des d'una òptica d'estadística predictiva tradicional. Un altre debat és la capacitat dels models de big data, que sense tenir base teòrica tenen un grau d'encert molt més rellevant, tot i que aquest tema donaria per a uns quants debats, especialment des de l'òptica de la utilitat en el món empresarial.

Els escenaris més probables previstos pel conjunt d'economistes, tant de serveis d'estudis nacionals com internacionals, anticipen que l'economia espanyola a nivell agregat ha experimentat un millor desenvolupament econòmic els darrers anys que les principals economies desenvolupades, alhora que les expectatives per al mitjà termini són relativament més favorables, on els indicadors tenen una major persistència en la seva evolució favorable i experimenten un creixement previst de l'entorn de l'1,5% del PIB durant els dos propers anys.

Aquest escenari descrit anticipa un alentiment de l'economia, però encara amb un avenç del PIB proper al seu potencial, i una creació modesta de llocs de treball. Per contra, l'opinió pública i la percepció d'empreses i ciutadans és relativament adversa, on s'observa una major inquietud de la que els indicadors econòmics anticipen respecte les expectatives econòmiques.

Un dels factors clau, i que probablement els indicadors econòmics tradicionals no anticipin, és que aquesta millora de l'activitat dels darrers anys ha estat asimètrica, especialment entre classes socials, fet pel qual una frenada de l'evolució econòmica podria continuar perjudicant segments de la societat que continuen amb dificultats.

En suma, considero que estem en una procés de menor creixement de l'economia espanyola i seguim sota l'amenaça de la materialització dels riscos externs, especialment concentrats en la guerra comercial mundial i el Brexit, i esperem que cap d'ells pertorbi l'estabilitat financera, tot i que de moment sembla no haver-hi senyals de contagi. Per tant, l'escenari econòmic ha empitjorat respecte a les expectatives de fa uns mesos, amb un impacte dels riscos potser més evident, però que, de moment, es preveuen encara limitats per a l'economia espanyola en el seu conjunt.

Deixaré per a una altra ocasió el risc del que els economistes anomenen les expectatives autorealitzables, que provoquen una acceleració dels cicles (positius o negatius), si els agents econòmics (simplificant entre famílies i empreses) anticipen un deteriorament més acusat de l'evolució econòmica, la qual cosa provoca una actitud més conservadora (respecte a l'òptima) de les seves de decisions d'inversió i consum.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook