Nou cop judicial a la banca. La Sala Civil del Tribunal Suprem ha anul·lat per "abusiva" una clàusula que establia una comissió de 30 euros per reclamació de posicions deutores vençudes o descoberts, segons ha informat l'Alt Tribunal. Aquesta sentència estableix jurisprudència sobre aquest tipus de pràctiques bancàries.
La sentència dóna la raó a una acció col·lectiva plantejada per l'associació Uribe Kosta de Consumidors i Usuaris 'Urkoa' (actualment Associació de Consumidors Basca EKA / ACUX), i ratifica la resolució de l'Audiència Provincial d'Àlaba i del Jutjat Mercantil número 1 de Vitòria, que va estimar íntegrament la seva demanda i va condemnar Kutxabank a eliminar la indicada clàusula de les seves condicions generals.
Aquesta clàusula de Kutxabank establia una comissió en concepte de Comissió per reclamació de posicions deutores vençudes o descoberts de 30 euros. Amb aquesta resolució, la Sala Primera del Tribunal Suprem s'ha pronunciat per primera vegada sobre la comissió de reclamació de posicions deutores.
En relació a la clàusula establerta per Kutxabak, el Tribunal Suprem considera que no compleix les exigències del Banc d'Espanya per a aquest tipus de comissions, perquè preveu que podrà reiterar i es planteja com una reclamació automàtica.
Així mateix, creu que tampoc discrimina períodes de mora, de manera que "prou la inefectivitat de la quota en la data de pagament prevista perquè, a més dels interessos moratoris, es produeixi la meritació d'una comissió".
La resolució considera que, tal com està redactada, tampoc identifica quin tipus de gestió es va a dur a terme perquè el deixa per a un moment posterior, de manera que, segons el parer del TS, no es pot deduir que això generarà una despesa efectiu.
El Tribunal Suprem assenyala que una sentència del Tribunal de Justícia de la UE de 3 d'octubre de 2019 ha establert, respecte de les despeses que pot comportar un contracte de préstec, que el consumidor ha de poder comprovar que no hi ha solapament entre els diferents despeses o entre els serveis que aquells retribueixen.
Per la seva banda, també cita una altra sentència del mateix tribunal de 26 de febrer de 2015, referida -entre altres- a una anomenada comissió de risc, que va declarar que una clàusula que permet, "sense contrapartida, la retribució del simple risc del préstec, que ja està cobert per les conseqüències legals i contractuals de l'impagament, pot resultar abusiva ".
Segons el parer del Tribunal Suprem és precisament la "indeterminació" de la comissió la que genera "l'abusivitat", ja que suposaria, sense més, "sumar als interessos de demora altra quantitat a manera de sanció pel mateix concepte. Això, segons la resolució, suposa infringir el que preveuen els articles 85.6 TRLGCU -Llei General de Consumidors i usuaris- i 87.5 TRLGCU, referits a indemnitzacions desproporcionades i cobrament de serveis no prestats.
A més, la resolució considera que una clàusula com la enjudiciada conté "una alteració de la càrrega de la prova en perjudici del consumidor", ja que hauria de ser el Banc qui provés la realitat de la gestió i el seu preu, però, amb la clàusula, "es trasllada al consumidor l'obligació de provar o que no hi ha hagut gestió, o que no ha tingut el cost fixat en el contracte, o ambdues circumstàncies". Això, al seu parer, també podria incórrer en la prohibició prevista a l'article 88.2 TRLGCU.
Així mateix, el Tribunal Suprem ha afirmat que la comissió de reclamació de posicions deutores no és una clàusula penal, perquè "ni conté un pacte de pre-liquidació dels danys i perjudicis, ni substitueix la seva indemnització, que vindrà constituïda pel pagament dels interessos moratoris pactats, que no siguin abusius. l'Alt Tribunal afegeix que, si tingués una finalitat purament punitiva, contravindria l'article 85.6 TRLCU.
Finalment, assenyala que, encara que s'acceptés a efectes merament dialèctics que la comissió és una clàusula penal, seria novament redundant i, per tant, incorreria "en desproporció".
