L'Institut de Actuaris Espanyols (IAE) va advertir que, en absència de reformes que hi posin remei, el sistema públic de pensions només tindrà capacitat per pagar el 24,6% dels seus compromisos el 2050, el que significa que tres cada quatre euros de pensió no tindran cobertura financera en aquells dies. Els actuaris han elaborat un informe en què avisen que la situació actual del sistema i la seva sostenibilitat futura no és molt optimista si no s'afronten una sèrie de mesures. «Hi ha diferents mesures i reformes que es podrien adoptar gradualment», va defensar l'IAE.

Entre elles, va suggerir estructurar un model en què l'equitat actuarial tingui un major pes a fi de garantir la coherència entre el total del que aporta cada individu al sistema de pensions durant la seva vida laboral i el que rep del mateix després d'accedir a la seva jubilació.

Segons l'opinió de l'IAE, les pensions espanyoles «no són ni actuarialment coherents ni financerament sostenibles», ja que el sistema ingressa menys del que gasta a curt, mitjà i llarg termini. «Sense canvis i reformes, la situació empitjorarà», va advertir.

Els actuaris argumenten que cada euro de pensió de jubilació té un cost de 1,28 euros, «el que ataca la línia de flotació de la sostenibilitat financera del sistema». Aquesta xifra seguirà en augment si la revalorització de les pensions no es lliga, almenys durant uns anys, al límit mínim del 0,25% fixat en l'Índex de Revaloració de les Pensions (IRP).

Aquest índex porta sense aplicar-se uns anys perquè les pensions s'han apujat en funció de la inflació. En aquest sentit, l'IAE adverteix que revaloritzar les pensions amb l'IPC generarà un dèficit contributiu permanent del 4,19% del PIB el 2040 i del 4,87% del PIB el 2050.

A diferència de països com els Estats Units, Japó, Canadà o Suècia, la Seguretat Social espanyola no publica per ara cap indicador actuarial del sistema de pensions. L'IAE aposta per crear una figura pública en el sistema espanyol de la Seguretat Social que actuï com a font «independent, rigorosa i capaç» per garantir la coherència actuarial i financera de les pensions. «Aquest perfil seria un agent clau per proposar reformes, millores i modificacions del sistema de pensions que garanteixin la viabilitat del model i evitin l'actual situació, amb ciutadans cada vegada menys incentivats per cotitzar», va al·legar.

En aquest sentit, el president de l'IAE, Gregorio Gil de Rozas, va destacar que «la gran assignatura pendent del model espanyol està a la part actuarial». «La figura de l'actuari en cap present a l'Administració Pública de molts països, aquí no existeix. És fonamental que el sistema de pensions contributiu de repartiment tingui nivells acceptables d'equivalència actuarial, i que un ens expert i independent vetlli per això, perquè aquest és el primer esglaó per avançar cap a la seva sostenibilitat», va afegir.

Per la seva banda, el professor titular d'Economia Financera i Actuarial i membre de l'IAE Enrique Devesa considera que les pensions espanyoles són «molt generoses», el que paradoxalment suposa un problema. «Amb la reforma de 2011, el sistema de pensions té ja pactat, per així dir-ho, la retallada de la seva generositat, precisament pels imperatius que presenten les seves necessitats de sostenibilitat, que poden arribar a ser preocupants».