Els camps agrícoles amb més biodiversitat tenen millor rendiment dels cultius, segons un estudi en què han participat un centenar d'investigadors, entre ells l'espanyola Berta Caballero, biòloga del Departament d'Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El treball, que publica la revista «Science Advances», recorda que en les dues últimes dècades, prop del 20% de les superfícies conreades de la Terra s'han fet menys productives i en culpa l'activitat humana que destrueix la biodiversitat de la natura.
La investigació, que ha coordinat la Universitat de Würzburg i Eurac Research, ha confirmat els avantatges de la biodiversificació ja que s'ha comprovat que els camps agrícoles amb més biodiversitat produeixen majors rendiments i alhora promouen la pol·linització i el control biològic.
Camps de tot el món
Els autors de l'estudi han comparat dades de prop de 1.500 camps agrícoles a tot el món: camps de blat de moro a les planes americanes; camps de colza al sud de Suècia; plantacions de cafè a l'Índia; de mango a Sud-àfrica; o cultius de cereals als Alps.
Els investigadors han analitzat dos serveis de l'ecosistema, és a dir, processos regulats per la natura que són avantatjosos i gratuïts per als humans: el servei de pol·linització proveït per insectes silvestres i el servei de control biològic, que és la capacitat d'un ambient de mantenir sota certs llindars els possibles insectes plaga a partir dels depredadors naturals presents en l'ecosistema.
L'estudi ha constatat que en paisatges heterogenis, on la variació de cultius, tanques, arbres i prats és més gran, els pol·linitzadors silvestres i els insectes «beneficiosos» són més abundants i diversificats i creix el rendiment del cultiu.
D'altra banda, també adverteix que els monocultius són la causa d'aproximadament un terç dels efectes negatius sobre la pol·linització que resulten de la simplificació del paisatge.
Aquest efecte, segons l'estudi, és encara més gran amb el control biològic d'espècies plaga, on la pèrdua de «riquesa d'enemics naturals» representa el 50% de les conseqüències totals de la simplificació del paisatge.
«En condicions futures amb canvis globals continus i més freqüència d'esdeveniments climàtics extrems, el valor de la biodiversitat de les terres agrícoles que garanteix la resistència contra les pertorbacions ambientals serà encara més important», han alertat els investigadors.
