El segon factor més important a l'hora de calibrar el risc d'un actiu de renda fixa és l'anomenat risc de crèdit o solvència. Hi ha la possibilitat que l'empresa que emet un bo entri en dificultats econòmiques i caigui en fallida. En aquesta circumstància l'empresa probablement no podrà complir amb la seva promesa de pagar els cupons i tornar el principal. Per aquesta raó, empreses menys solvents es veuen obligades a emetre bons amb altes rendibilitats, conegudes en anglès com high yield bonds. Els inversors exigeixen millor rendibilitat en els cupons per compensar pel risc que assumeixen per possibilitat de fallida.

És important recordar que quan una empresa fa fallida i entra en concurs de creditors, els primers amb dret a recuperar part dels seus diners són els tenidors del deute. Els accionistes són normalment els que perden en aquestes circumstàncies tots els seus diners, mentre que els tenidors del deute conserven alguna possibilitat de recuperar part dels seus diners després de liquidar els actius restants de l'empresa. És per això, entre altres coses, que la renda fixa sempre s'ha considerat com una categoria d'inversió amb menys risc que la renda variable.

Les agències qualificadores de crèdit són les encarregades d'emetre una opinió professional sobre la solvència de les empreses que emeten bons.

A excepció de la renda fixa estatal, la resta d'actius es negocien en un mercat secundari i, per tant, estan subjectes a un risc de liquiditat. Si en algun moment volem desfer-nos de la nostra inversió, ens podem trobar que no hi hagi compradors disponibles per als nostres bons. I, en general, el mercat secundari de renda fixa és menys líquid que el de la renda variable. No obstant això, en condicions normals de mercat, els bons d'empreses conegudes es negocien diàriament.

La poca liquiditat d'actius en un mercat produeix de vegades complicacions i desfassaments a l'hora d'establir preus. Si no hi ha transaccions d'alguns actius de manera recurrent, és difícil estipular un preu real de mercat. Ja que les empreses emeten bons a diversos terminis i amb diverses condicions, hem de comprovar bé que el volum negociat d'aquells actius en què vulguem invertir vagi d'acord amb el nostre horitzó inversor.