Des de principis de novembre i fins que acabi l'any les dones treballaran gratis. Aquesta és la conseqüència de la bretxa salarial entre homes i dones, que a Espanya se situa al 17% de diferència de sou. A Catalunya encara és més gran i se situa al 23%.
En total són 55 els dies de feina en què les dones no cobren en comparació amb els sous que tenen els homes. I és que la diferència salarial entre homes i dones supera els 6.500 euros a l'any. Mentre els homes cobren de mitjana uns 27.572 euros a l'any, les dones cobren 21.110 euros anuals
Algunes de les diferències que expliquen aquesta desigualtat és el major treball a temps parcial en les dones (taxa del 22,6% davant del 7,5% dels homes).
De mitjana, les dones treballen 35 hores a la setmana i els homes en treballen 40. A més, les dones cotitzen fins a cinc anys menys que els homes, 32,8% enfront del 37,2%.
Les diferències tendeixen a créixer amb l'edat, un fet que s'ha intensificat els darrers anys. La bretxa de gènere es va reduir lleugerament entre la població nacional però va augmentar entre les persones estrangeres. A major estabilitat laboral, majors diferències salarials. Les dones amb contracte temporal cobren un 11,1% menys que els seus companys, una diferència que s'amplia fins al 24,5% en els contractes indefinits.
La bretxa més elevada s'observa en les ocupacions elementals (32,6%), seguida dels treballadors dels serveis de la restauració, personals i venedors (29,4%). En l'altre extrem, la bretxa en el grup de tècnics i professionals científics i intel·lectuals és la més baixa de tots els grups ocupacionals (18,6%).
Acabar amb la desigualtat
Pel tal de reduir la bretxa salarial, Govern, sindicats i patronals van impulsar aquesta setmana una guia per fer-hi front. El document és fruit del treball de la Comissió d'Igualtat i del Temps de Treball i del Temps de Treball del Consell de Relacions Laborals, on hi participen CCOO, UGT Pimec, Foment i la Generalitat. El document dona eines per detectar aquesta bretxa i implantar un pla per fer-hi front donant especial importància al paper de la negociació col·lectiva per afrontar el problema.
La guia que es va presentar proposa clàusules als convenis on s'especifiqui que l'empresa pagarà per la prestació de la feina d'igual valor la mateixa retribució sense que es pugui produir cap discriminació per raó de sexe. Recomana fer servir un llenguatge no sexista, analitzar la bretxa salarial tant si s'ha de fer pla d'igualtat com si no, establir la perspectiva d'igualtat en la classificació i promoció professional i valorar els llocs de treball amb perspectiva de gènere amb criteris objectius, neutres i no sexistes.
Sense evolució
Segons l'informe Evolució de la bretxa salarial de gènere, les dones pateixen una segregació vertical perquè ocupen els llocs inferiors en les escales jeràquiques de les empreses i, a més, les ocupacions feminitzades tenen salaris més baixos. Això també cal sumar-hi el desigual repartiment de les tasques domèstiques i de cura familiar.
Rellevant també és la poca presència de la dona en càrrecs directius. Espanya va treure «la pitjor nota» pel que fa a igualtat en l'apartat de poder, que reflecteix que els càrrecs directius i de supervisió estan ocupats per homes.
Tot i que la presència de la dona en el poder polític és una de les més elevades, només un 21% ocupa llocs dins dels consells d'administració de les grans empreses a l'Estat. La mitjana europea és del 25% i només França arriba a la xifra del 40%.
Pel que fa a les tasques domèstiques no remunerades, l'estudi també demostra que aquestes segueixen recaient principalment sobre les dones, ja que el 40% de les dones inverteix almenys una hora al dia en aquestes activitats respecte al 28% dels homes espanyols.
