El 35% dels llocs de treball a Catalunya tenen una alta probabilitat de ser automatitzats en un futur, tot i que això no significa que tots ells seran substituïts per un robot, és a dir, no es tractaria tant d'una substitució, sinó més aviat d'una reformulació de les feines.

Són dades que s'extreuen de la Nota d'Economia 105: La revolució digital a Catalunya, que van presentar ahir el conseller d'Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, i la directora general d'Anàlisi Econòmic, Marta Curto.

Aquest treball monogràfic analitza l'impacte i els reptes de la revolució digital a Catalunya a través de 14 articles firmats per 21 acadèmics experts en la matèria.

Hi ha un percentatge molt rellevant de professions que, potencialment, hauran de redefinir-se. Per a les persones que no puguin adaptar-se a aquests canvis serà necessari cercar nous mecanismes de lluita contra la desigualtat.

La indústria 4.0 també generarà canvis organitzacionals, millorarà les condicions de seguretat i salut laboral, així com noves ocupacions i perfils professionals vinculats a les tecnologies de la informació i a les habilitats digitals.

L'impacte podria ser positiu

Tot i aquest percentatge, en termes agregats, l'impacte sobre aquests llocs de treball podria arribar a ser positiu, amb un increment de l'ocupació del 0,7% de cara el 2030. Malgrat que 1,4 milions de llocs de treball podrien ser desenvolupats per robots, segons mostren les dades, l'efecte net suposaria la creació de més de 2 milions de nous llocs de treball. Aquest context de digitalització propiciarà entorns productius col·laboratius entre màquines i persones, i això farà necessari replantejar l'educació, la capacitació i les competències que hauran de reunir els treballadors i treballadores del futur.

A més a més, segons l'estudi, realitzat entre més d'un miler d'empreses catalanes, les indústries que utilitzen robots presenten vendes, valor afegit i exportacions entre cuatre i cinc vegades per sobre les empreses no robotitzades. En aquest sentit, les empreses robotitzades ocupen també més treballadors, estan més capitalitzades, tenen una major presència de capital humà i una despesa en inversió i desenvolupament molt superior.

Una altra de les conclusions d'aquesta anàlisi és que la bretxa digital genera noves formes de desigualtats vinculades a desequilibris socioeconòmics.