El president de la multinacional Grífols, Víctor Grífols i Roura, va ser el convidat d'honor dels premis que la Cambra de Comerç de Girona atorga a les millors iniciatives exportadores. I les exportacions van centrar el seu parlament de poc més de 20 minuts, però en un sentit diferent al que és habitual davant d'empresaris que basen part del seu èxit precisament en les vendes a l'estranger.

Grífols va pujar al faristol per llançar als assistents un avís en forma de suggerència: No confiar-ho tot en les exportacions. Per desenvolupar la seva reflexió, l'empresari va posar com a exemple el vi americà. Durant els anys 50 els Estats Units exportaven el vi de França perquè la Llei Seca havia acabat amb totes les vinyes. Amb el temps, Califòrnia va acabar fent un vi tan bo com el francès. «Si fas un producte manufacturat, vigila perquè no dura sempre. S'ha d'invertir a fora per mantenir el que hi ha a dins», va alertar.

Grífols és la tercera empresa mundial del sector d'hemoderivats i líder mundial en subministre a hospitals. Amb seu a Barcelona, cotitza a l'Ibex 35 i al Nasdaq estadounidenc i té 29.000 treballadors repartits per tot el món. La companyia ha invertit a l'estranger a una escala sideral. Dels 29.000 treballadors de Grífols, 16.000 es troben als Estats Units. Recentment s'ha expandit a la Xina creant-hi centres de producció de plasma. Invertir, crear filials, produir a fora. Aquesta és la seva recepta per a créixer. «Exportar té importància fins a un cert punt. Després és allà on fabriques el que importa», va subratllar.

Grífols va utilitzar vàries vegades la paraula «internacionalització» com a canal per garantir el creixement d'una empresa més enllà de les exportacions, les condicions de les quals sempre estan subjectes a canvis de criteri «d'algun polític que fa ximpleries» . En aquest sentit, va reconèixer que és una tasca difícil perquè cada producte és diferent, i cada país té les seves pròpies característiques que ha d'anar resolent. En el seu cas va posar com a exemple que els directius de les filials del grup cobren el sou en funció del nivell de vida del país, encara que aquest sigui més alt que el del propi president.

Durant la seva intervenció, Víctor Grífols també va negar-se a anomenar «exportacions» a les vendes a altres països de la Unió Europea. «Vendre a Europa no és exportació. Som el mateix país», i va aprofitar per reivindicar-se davant dels insults que assegura que rep la seva empresa per cotitzar a l'Ibex-35, amb una «consideració directa per a l'alcaldessa» de Girona, Marta Madrenas, present a l'acte.

Exportacions gironines a l'alça

Per la seva banda, el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, va recordar que «ara que l'Administració Trump posa nous aranzels i dificulta les relacions comercials, la Cambra el 1912 va realitzar una actuació per aconseguir coordinar les tarifes duaneres que afectaven les companyies gironines que exportaves als Estats Units, i que avui, 100 anys després, seguim ajudant les nostres empreses a consolidar-se al mercat».

El vicepresident de la Cambra, Jaume Guàrdia, va ressaltar la figura de Grífols, que es va incorporar a l'empresa familiar el 1973 i va succeir el seu pare com a CEO el 1985, i va impulsar l'expansió internacional.