PM són les sigles en anglès de Manteniment Productiu Total. El sistema té per objectiu eliminar les conegudes «sis grans pèrdues» i així arribar a un mètode de treball rigorosament puntual. Les sis grans pèrdues són les produïdes per avaries, preparacions, temps buits i aturades curtes, funcionament a velocitat reduïda, defectes de qualitat i repetició del treball. El nom del plantejament de treball és, doncs, descriptiu, ja que la finalitat és optimitzar al màxim la productivitat per arribar als cinc zeros: zero avaries, zero defectes, zero malbarataments, zero accidents i zero contaminacions.

El manteniment ha estat vist tradicionalment com una part separada i externa al procés productiu. El TPM va emergir amb la necessitat d'integrar el departament de manteniment i el de producció per millorar la productivitat i la disponibilitat. El Manteniment Productiu Total se sustenta en els vuit pilars següents:

1. Millora enfocada. És trobar una oportunitat de millora dins la planta. Aquesta oportunitat de reduir o eliminar un malbaratament pot trobar-se amb eines estratègiques com són el mapa de cadena de valor, anàlisi de bretxes i teoria de restriccions.

2. Manteniment autònom. En aquest pilar es busca que l'operari tingui cura del manteniment i, fins i tot, de la millora de la màquina que utilitza. D'aquesta manera, pot ajudar a la seva conservació i anticipar-se a les potencials avaries. El procés es basa en netejar, lubricar i revisar per evitar així desgast, trencaments i errors de manipulació.

3. Manteniment planificat. És tenir un bon manteniment preventiu. Això vol dir que es tingui una bona recollida de dades i un excel·lent anàlisi per després poder planejar els manteniments que aconsegueixin disminuir els costos i incrementar la disponibilitat.

4. Manteniment de qualitat. No només és important quant fem, sinó quins productes podem fer, amb quina tolerància es pot treballar i quants defectes estan sortint a cada procés. Els defectes surten per un problema de la màquina, del material, del mètode o del personal de producció. Per això és important la integració de tots per identificar la causa del defecte.

5. Control inicial. Tan simple com important, aquest punt consisteix a controlar i reduir els costos de manteniment i el deteriorament en el moment d'adquirir els equips.

6. Activitats de departaments administratius i de suport. Aquests han de reforçar les seves funcions millorant la seva organització i cultura. Per això s'hauria d'aplicar un mapa de cadena de valor transaccional per trobar oportunitats i, després d'això, poder llançar els projectes per millorar els temps i errors.

7. Formació. La formació ha de ser polivalent, d'acord al que necessita la planta i l'organització. Moltes de les ineficàcies es deuen al fet que les persones no estan ben entrenades, per això la planificació de la formació de les persones ha de sortir de les oportunitats trobades en l'acompliment dels empleats i els operaris.

8. Seguretat i medi ambient. Aquests dos punts semblen els més allunyats del procés productiu, i no obstant això hi tenen una incidència més que notable. La seguretat en les condicions de treball evita accidents. D'altra banda, la contaminació en els ambients de treball accelera el deteriorament de la maquinària industrial i de la salut dels operaris, i això també són factors que afecten el ritme productiu, la qualitat dels productes i, comptat i debatut, el rendiment general de qualsevol indústria.