A partir de l'1 de gener entren en vigor les noves regles de la Cambra de Comerç Internacional que delimiten els compromisos del comprador i el venedor en el procés d'entrega. Són normes d'aplicabilitat voluntària però que eviten incerteses sobre fins on és responsable d'una mercaderia un fabricant i quan passa a ser del client. És el que tècnicament s'anomenen incoterms.

Què és un incoterm ?

En una compravenda internacional, l'incoterm delimita l'entrega, és a dir, fins a quin punt el venedor i el comprador són responsables de la mercaderia. Quan es fa el lliurament es genera el principal dret del venedor: el cobrament. Per tant, en el moment en què el comprador recull aquest risc -la mercaderia- es crea la seva principal obligació: el pagament. En els incoterms s'estableix en quin punt i com es fa l'entrega i, per tant, qui es fa càrrec del risc de la mercaderia. En cas de sinistre, s'ha d'acordar qui es farà càrrec del cost de l'accident.

Em pot posar un exemple?

Imaginem que un fabricant de llibres envia en vaixell la comanda que li ha fet un client. El vaixell s'enfonsa. Qui es fa responsable dels llibres? Doncs això és el que delimiten els incoterms. N'hi ha de tipus diferents i de menor a major grau de responsabilitat des de l'òptica del venedor. Quan es delimita l'entrega, també es delimita, en cas de sinistre de la mercaderia, com ho ha de cobrir una assegurança.

Quina tipologia d'incoterms hi ha?

N'hi ha onze de diferents. Hi ha el de menys responsabilitat per al venedor, que és l'Ex Works (EXW). Significa que el venedor acaba la seva responsabilitat quan ha enllestit el producte i li diu al comprador que ja el té. El transport, la càrrega i les duanes van a càrrec del comprador. A l'altre extrem tenim el Delivery Duty Paid (DDP), on el venedor entrega la mercaderia a casa del comprador passada ja la duana. Entre la mínima responsabilitat i la màxima, des del punt de vista del venedor hi ha tot un ventall. Cal escollir el que més convigui i s'inclogui en el contracte de compravenda.

N'hi ha de millors o de pitjors?

No, cada empresa ha de saber què li convé més. Aconsellem que amb els extrems s'ha d'anar en compte, però el ventall que hi ha al mig, és una negociació comercial. Del que es tracta és de conèixer-los bé i utilitzar-los correctament.

És més feble un contracte si no conté un terme incoterms 2020?

Sí, perquè aclareixen a les parts què fer respecte al punt on es produeix l'entrega, qui suporta el risc del transport, quina és la distribució de despeses i costos i quina responsabilitat té cada part de tràmits duaners.

Què és imprescindible que s'inclogui al document?

El contracte ha d'incloure una sèrie de termes ben especificats i que no donin lloc a cap mena de dubte. Hi ha d'aparèixer la llei aplicable (si és la del país de la compra, de la venda o un lloc imparcial), la data i el lloc on se signa, l'objecte del contracte, com es resoldran els conflictes i el preu i les condicions de pagament.

Quines són les novetats que inclouran els incoterms 2020?

Bàsicament, el canvi és formal, perquè s'ha constatat que tot i que l'edició del 2010 ja delimitaven com utilitzar-los, hi ha empreses que avui en dia encara els utilitzen malament. El que s'intenta amb la nova versió és explicar-los d'una manera menys tècnica, més usable, amb més gràfics i amb més informació per tal que les empreses puguin entendre-ho millor i utilitzar-los de forma adient.

Les normes, però, són d'aplicabilitat voluntària?

Sí, l'incoterm no és una llei, però és molt recomenable que totes les empreses, siguin grans o petites, ho incloguin als contractes de compravenda perquè si no hi ha cap incidència en l'entrega, no hi ha problema, però si n'hi ha, aquí venen després els litigis, i si tot està escrit i acordat per les dues parts, els problemes se solucionen de millor manera i no cal acabar als tribunals.

Els serveis també han de tenir incoterms?

No, només delimiten les mercaderies, els serveis no. Tot pivota en el concepte d'entrega, per tant, els serveis no hi estan inclosos.

Tenir una assegurança és imprescindible?

Disposar d'una assegurança és essencial. Tot i que només hi ha dos incoterms que inclouen l'obligació -CIP (Carriage and Insurance Paid) i CIF (Cost, Insurance and Freight)-, com més dominis l'operació, més segura és, s'ha de tenir el control màxim de la mercaderia per evitar possibles incidències.