Les infraestructures més estratègiques de Catalunya s'han de gestionar des del territori, amb la participació dels agents institucionals, econòmics i socials. És una de les principals propostes de l'estudi Mesures urgents per millorar la inversió i la gestió de les infraestructures de Catalunya que va presentar ahir la patronal Foment del Treball.

Una de les vies estratègiques és l'autopista AP-7 entre Tarragona i la Jonquera. Foment del Treball proposa que un cop acabi la concessió, el juliol del 2021, es creï un òrgan gestor consorciat amb les administracions amb competències perquè cobri un cànon equivalent entre el 20 i el 25% de l'import dels peatges actuals, que permetria recaptar fins a 1.300 milions i finançar, així, el cost del mantenimen. El vicepresident de Foment del Treball, Joaquim Llansó va explicar que «com indiquen les directives europees, qui usa, paga, en quilòmetres. És la solució més justa perquè el que no paga l'usuari ho paga el contribuent». «El total recaptat , que calculem que serien 1.300 milions d'euros, ha de ser finalista i permetre realitzar la conservació i manteniment de les carreteres, fer obres de millora i ajudar a la reestructuració del transport, tant de mercaderies com de passatgers», va afegir.

Aeroport gestionat pel territori

Pel que fa a l'aeroport de Girona-Costa Brava, la patronal proposa que la seva gestió es faci des del territori de manera individualitzada i consorciada, independentment del model de gestió, sigui públic, privat o mixt. I és que la gestió km0 és per Foment més eficient perquè «ningú millor que els agents que hi operen coneixen les necessitats i potencialitats, així com els plans i projectes estratègics de futur», explica el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. A més, els agents del territori «són els principals interessats en què aquestes infraestructures siguin competitives, ja que en un món globalitzat, la connectivitat, és a dir, l'eficiència en el moviment de persones i mercaderies, és fonamental per al desenvolupament del territori i l'atracció d'inversions i professionals qualificats».

Dèficit en inversió

En els últims 10 anys la patronal estima que el dèficit inversor en infraestructures a Catalunya se situa en els 28.000 milions d'euros. L'any 2009, la licitació en obres va ser de 5.737 milions d'euros, cosa que suposava 208.115 milions d'euros del producte interior brut (PIB) i el 2018, la licitació tan sols va ser de 1.671 milions, i en canvi representava 242.313 milions d'euros del PIB. Per equiparar la inversió als indicadors europeus es recomana aconseguir una licitació d'obres del 2,2% del PIB català, que ara està situat només al 0,7% (aproximadament 5.000 milions d'euros), de manera sostinguda per recuperar el dèficit acumulat. Per Foment, les infraestuctures més estratègiques per la competitivitat de l'economia catalana avancen a un ritme molt lent, i, en alguns casos, les obres estan aturades. Així mateix, per Foment és urgent i imprescindible una inversió addicional de 2.000 milions d'euros anuals per al període 2020-2024 (en total 10.000 milions d'euros) per reactivar-les. A la província de Girona queda pendent l'estació de l'AVE a l'aeroport de Girona, la connexió entre l'A-2 i la C-32, la C-17 de Barcelona a Ripoll o la C-32 entre Lloret de Mar i Tordera i el desdoblament de l'N-II, actualment en obres però amb una execució molt lenta. «La manca d'una aposta decidida per la inversió suposa una clara pèrdua d'oportunitats». Tant les organitzacions empresarials com la societat civil han mostrat la seva preocupació amb relació a la inversió i a la gestió de les infraestructures a Catalunya. Una altra de les propostes de l'estudi és que cal millorar l'eficiència en la planificació i construcció d'infraestructures a mitjà i llarg termini (10-15 anys) i la creació del Consell Rector de l'aeroport de Barcelona-el Prat Josep Tarradellas, tal com estava acordat pel Govern central.