No ens enganyem. El cap del negoci d'una empresa privada, de qualsevol empresa, llevat que sigui de caràcter filantròpic (i, tot i així, caldria veure) és intentar obtenir beneficis per als seus propietaris i accionistes. Que ho aconsegueixi o no ja és una altra història i pot ser degut a múltiples variables que incideixen sobre aquest objectiu últim.

Dit això, no deixa de ser curiós que, enmig de la crisi dels aranzels de Trump que afecten de ple una bona part de les nostres produccions agroalimentàries emblemàtiques (oli d'oliva, oliva de taula, vi, formatges, etc.), el conseller delegat del gegant aeronàutic europeu, Airbus, amb ajudes o sense ajuts públics, comuniqués als mitjans que la companyia va incrementar el seu resultat net un 50,4% en els nou primers mesos de 2019, fins a aconseguir la graciosa xifra de 2.186 M ?, sobretot per la seva pròsper negoci en aviació comercial.

Va ser un dia després de conèixer aquesta notícia, quan l'Associació Espanyola d'Exportadors i Industrials d'Olives de Taula (Asemesa) va emetre un comunicat (reenviat als mitjans el dilluns 4 de novembre), en el qual, entre altres coses, deia per boca del seu secretari general, Antonio de Mora, que «mentre que Airbus guanya més de 2.000 M ? havent rebut ajudes il·legals (segons va dictaminar l'Organització Mundial de Comerç (OMC)), el sector agroalimentari espanyol es veu castigat pels aranzels, no sense certa raó, impostos pels Estats Units».

Davant d'una Comissió Europea interina que, en aquest contenciós comercial, sembla que està mutis (és de suposar que segueix negociant amb l'Administració nord-americana de forma molt discreta), al Parlament Europeu, alguns eurodiputats, també espanyols, ultimen una petició perquè la Unió Europea (UE) adopti mesures compensatòries o reparadores de les pèrdues econòmiques (i el lucre cessant) que la pujada aranzelària de el 25% pot causar al mercat EUA a una part important de el sector agroalimentari europeu, sobretot a el dels quatre socis d'Airbus (Alemanya, França, Regne Unit i Espanya).

El passat dia 29 es feia pública la notícia que el Parlament Europeu considera que la UE ha d'actuar ràpidament per ajudar els agricultors de la UE indegudament afectats pels aranzels nord-americans recentment impostos per valor de 6.800 milions d'euros. També critiquen la falta d'interès dels Estats Units per treballar amb la UE en la resolució de la llarga disputa Airbus / Boeing.

Els europarlamentaris suggereixen les següents mesures:

-Monitoritzar de prop el mercat.

-Posar en marxa totes les eines existents, com l'emmagatzematge privat, les retirades de mercat i els instruments per fer front a les pertorbacions del mercat.

-Mobilitzar un suport ràpid per als sectors més afectats.

-Intensificar esforços per promoure els productes agrícoles de la UE a l'estranger i flexibilitzar les regles de finançament.

Així mateix, el PE rebutja qualsevol retallada a el pressupost de la política agrícola de la UE i demana que es reformi la seva reserva de crisi. També insta la Comissió a esforçar-se per trobar una solució negociada per alleujar les tensions comercials entre la UE i els Estats Units.

Recordo que els estats membres de la UE més afectats pels aranzels autoritzats per l'OMC són el Regne Unit, França, Espanya, Itàlia, Alemanya i Irlanda: suporten al voltant de l'95% dels aranzels que afecten les exportacions agrícoles per valor de 3.500 milions d'euros. Els productes de la UE més afectats són aquells amb un alt valor afegit i que sovint estan protegits pels sistemes de qualitat de la UE, com els vins i les begudes espirituoses (cava), l'oli d'oliva i els productes lactis. Altres inclouen olives de taula, carn de porc, cafè, galetes dolces, fruites processades, cítrics, musclos, licors i caixmir, assenyala el text adoptat. També és bo recordar que els Estats Units és el destí número u de les exportacions agrícoles de la UE. En 2018, aquestes exportacions van arribar als 22.300 milions d'euros.

En aquesta situació l'anomenada, al menys fins que es vegi solució a el problema, la Plataforma contra els Aranzels: demana a Govern que negociï bilateralment amb l'Administració Trump perquè derogui el fort increment de les tarifes d'entrada de l'25% a el mercat dels Estats Units per una àmplia terna de productes agroalimentaris, que va entrar en vigor el passat 18 d'octubre.

Aquesta Plataforma estima que, davant la gravetat de la situació, consideren «plenament justificada» la intervenció de Govern. No obstant això, des del MAPA i des d'altres departaments ministerials (Mincotur, Economia ... etc.) s'ha reiterat que estem davant d'un problema a abordar des àmbit comunitari, perquè afecta en major o menor mesura a el conjunt de països membres de la UE i les competències per actuar en matèria de Comerç Exterior estan en mans de la Comissió Europea.

En concret, aquesta Plataforma fa una crida a Govern perquè prioritzi el problema i impulsi les negociacions bilaterals i de la UE amb l'Administració Trump per arribar a un acord amb el qual recuperar l'equilibri competitiu entre tots els països membres de la UE i del propi mercat interior.

Mentrestant, la Plataforma demana a Govern que prengui una sèrie de mesures urgents i de caràcter excepcional en matèria fiscal, així com de compensació a el sector productor per pal·liar els greus danys que amenacen a un sector estratègic de l'economia espanyola i posen en reg més de 5.000 llocs de treball. Si les negociacions van per llarg, el sector agroalimentari europeu i espanyol hauria de saber com se li va a compensar pel que perdi fins llavors i pel lucre cessant posterior.