16 de desembre de 2019
16.12.2019
Diari de Girona

La Cambra de Girona premia 11 empreses i entitats històriques

Tenen entre 50 i 159 anys de trajectòria · Coneix la història dels premiats

16.12.2019 | 21:11

Tirar endavant un negoci, fer-lo créixer i superar tots els entrebancs del dia a dia té molt mèrit. I fer-ho durant dècades, i que tingui èxit, encara més. Els Guardons als Establiments Històrics de Girona reconeixen la trajectòria d'èxit d'empreses i comerços –i enguany també d'entitats– de la província. En la 40 edició dels premis han estat distingits onze establiments, entre els quals hi figuren Costa Brava Foods-Grup Cañigueral, Dispuig i el GEiEG –de l'entitat esportiva de la ciutat de Girona la Cambra en destaca el «paper cabdal» que ha tingut en la cohesió social de la ciutat. El president de la Cambra, Jaume Fàbrega, va exposar que «com acostuma a passar cada any, els guardonats són un reflex de la varietat i la força del teixit empresial gironí». L'acte ha comptat amb la presència de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas.


Aquesta és la història dels establiments premiats, segons consta en la memòria de la Cambra de Comerç de Girona

Cal Coix (1860)

Es diu que el primer propietari, un tal Esteve, treballava a bosc, on es va tallar un peu amb la destral.
Impedit per fer treballs forestals, va començar a cuinar per als seus companys i més tard (a mitjans del XIX) casa seva ja s'havia convertit en un hostal. Situat a la carretera de Barcelona a França (l'actual N-II), per la ruta passaven les diligències i s'oferia descans als cavalls i un àpat als passatgers. El 1860 arrenda el local la família Vilaseca, amb la Dolors, la popular Lola de Cal Coix, al capdavant. Rosa, filla dels Vilaseca, es va casar amb el fotògraf Valentí Fargnoli, que va retratar l'hostal i Maçanet. Cal Coix és un niu d'anècdotes i històries, amb una nòmina de clients que inclou el general Primo de Rivera, Francesc Macià i Lluís Companys. No va tancar ni durant la Guerra Civil. El 1965 el negoci es traspassa a Eduard Mas i Carme Vila. El matrimoni regenta el restaurant fins que al 1973 el traspassa de nou. Joan Franch, cambrer de gran personalitat, i la seva dona, Maria Fauchs, tocada pel do de la cuina, impulsen la reforma i l'oferta culinària. El 1982 adquireixen la propietat. Entre els suculents nous plats, encara s'hi poden degustar la carn d'olla i les carns a la brasa amb la recepta que va popularitzar Cal Coix fa 160 anys. Enric i Anna Franch, amb els seus descendents, mantenen viu avui l'esperit de la Lola.


Calçats Roig (1869)

Sebastià Roig Jofre treballava el 1869 a Vilanova de la Muga de "soguero", professió derivada de soga o corda. Anava pels pobles recollint cànem, material de les espardenyes que elaborava. El coneixen com "en Vilanova", per això decideix batejar com a Calzados Vilanova la seva gran botiga dels carrers Caamaño i Monturiol de Figueres, amb entresòl, magatzem i habitatge. Molta gent hi acudia els dijous de mercat per deixar-hi la compra; en deien "parar a can Vilanova". Miquel Roig Casadevall continua la feina del pare. Durant la Guerra Civil els confisquen la botiga. L'any 1944, el seu fill Sebastià Roig Sirvent es va fer càrrec del negoci. L'enderrocament de la casa obliga, l'any 1962, al trasllat a l'actual ubicació de la placeta baixa de la Rambla. L'edifici és obra de l'arquitecte Pelai Martínez. Salvador Dalí hi adquiria les famoses espardenyes de vetes. Miquel Roig Bonaset, representant comercial, va morir jove i el seu fill, amb onze anys, ja va començar a ajudar els avis. El 1983, Miquel Roig Casademont va impulsar una reforma integral i la modernització, amb el nom comercial "Roig calçats i espardenyes". El 1993 obren botiga a Cadaqués i el 2003 una altra al carrer de Girona de Figueres. El 2011 inauguren establiment a Dubai, al centre comercial "Global Village", on fan conèixer la cultura mediterrània a través de les espardenyes. La botiga "Origens concept store" data de l´any 2013, i el nom "Roig Urban Confort" s'adopta el 2017.


Serralleria Casamajó (1906)

L'auge de l'agricultura a principis del segle XX impulsa les ferradures per als animals. Jaume Casamajó Valls inicia la feina de ferrer el 1906, ferrant cavalls, vaques i bous, feina que compagina amb diverses tasques agrícoles. De ben petit, comença a treballar de ferrer a Montellà i amb 27 anys compra Cal Ferrer de Ger, on instal·la, als baixos, el seu primer negoci. El seu fill, Bartolomé Casamajó Pallarès s'incorpora amb 11 anys, i amb el temps amplia les feines de la forja, dedicat a feines com l'elaboració de baranes i ferratges de porticons. El 1966 arriba la tercera generació, amb Jaume Casamajó Crispí, que agafa experiència fent de ferrer a Alp fins que compleix els 21 anys. Un cop tornat al negoci familiar, comença a col·laborar en el món de la construcció, que en aquells anys pren molt de protagonisme. Elaboren estructures metàl·liques, escales, reixes i elements decoratius. El seu fill, Alfons Casamajó Carrera, que actualment mena l'empresa, és el ferrer del segle XXI de la nissaga. Va estudiar formació professional fins a segon grau de Mecànica Industrial i ha obert el negoci a la serralleria, les portes i els automatismes, la fusteria d'alumini, la venda de xemeneies i barbacoes, entre altres àmbits. Ha participat en construccions destacades, com la rehabilitació del Castell i el poliesportiu de Llívia, el campanar de Puigcerdà o l'Hospital Transfronterer de la Cerdanya.


GEIEG (1919)

Fa cent anys un grup de joves inquiets varen reunir-se en unes golfes de la plaça de la Independència de Girona per iniciar un projecte d'oci cultural i excursions per l'entorn. Ben aviat s'obriren també a la pràctica esportiva. Dels sis membres fundadors als més de 13.000 socis de l'actualitat, del nucli inicial a les 23 seccions actives actuals, el Grup ha experimentat un creixement exponencial que ha marcat definitivament la pràctica esportiva i l'associacionisme cultural a la ciutat. Excursionisme, atletisme o rugbi, però també arqueologia, boxa, pilota basca, escacs, fotografia o teatre amateur. Paral·lelament, el GEiEG organitza activitats de gran afluència, com la Festa del Pedal, concursos de colles sardanistes, la pujada als Àngels, el concurs de Fires de pintura ràpida o el Lleuresport Parc de Nadal Infantil i Juvenil de Girona. Totes aquestes activitats han esdevingut cites obligades per a tots els gironins, contribuint a impulsar la cohesió social, la promoció de la cultura, l'esport base i amateur, l'esport femení i adaptat i el respecte per l'entorn. Als inicis de les activitats d'atletisme, el Grup utilitzava el camp de Mart de la Devesa i poc després els terrenys de Vista Alegre. Després de la Guerra Civil, els entrenaments de les seccions es traslladaren a l'estadi de la Devesa. Actualment, el Grup té les instal·lacions esportives a Sant Ponç, inaugurades el 1970; a Sant Narcís des de 1975 i a Palau-sacosta des de 1988. Aquests complexos, juntament amb el refugi de muntanya de Sant Miquel de Folgars, a Hostalets d'en Bas, des de 1974, representen una superfície total 265.000 m2.


Can Juandó (1932)

Josep Juandó Planas i el seu germà Emili Juandó Planas van obrir una modesta botiga a la Rambla de la Llibertat de Girona el 1927, tot i que només s'han trobat els permisos del 1932 al Carrer Nou, antic carrer Progrés. El seu nebot, Joan Aliu Juandó, l'avi carnisser, entrà en el negoci amb 14 anys. Ajudat de la seva dona, Lourdes Fornells Olivé a partir de 1958, la botiga es va fer molt popular. L'any 1972 van reformar-la. Molts aprenents hi van conèixer l'ofici. Anys més tard, els quatre fills són el motor del negoci: Joan Aliu Fornells i la seva dona Dolors Gifre Hipòlit darrere el taulell; el seu germà Quim Aliu Fornells, gran amic dels seus clients, dirigí la botiga del carrer nou fins el 2008, quan va morir en accident de moto per causa d'un tercer. Completen l'equip Josep Aliu Fornells, la seva dona Roser Mateu i Marta Aliu Fornells. Actualment, l'empresa la gestiona el fill gran, Joan Aliu Fornells, amb el suport dels germans i l'ajut de les dues filles i el nebot. Patrícia Aliu Gifre, porta la gestió de les botigues i serveis de càtering; Sílvia Aliu Gifre la gestió d'empresa i serveis al client, i el seu nebot, Marc Aliu Fornells, és al taulell. L'empresa va obrir més botigues a Girona: a Palau ( 1995), al carrer Joan Maragall (2005) i al carrer Migdia ( 2013). És més que una gran carnisseria: fan plats cuinats, venen vins, formatges, olis... El pòsit de la carnisseria tradicional combinat amb la innovació.


Carnisseria Gironell (1932)

Joaquim Gironell i Piernau, de Borrassà, va aprendre l'ofici a la carnisseria Sureda de la Cort Reial de Girona. El 1932 va obrir una botiga al carrer de la Barca, al Barri Vell. Ho va haver de deixar tot per anar al front a lluitar. La carnisseria va continuar oberta, però amb penes i treballs. El 1939, l'Ajuntament li va atorgar el permís municipal, però el racionament frenava el negoci. S'havia de recórrer a l'estraperlo per poder subsistir. Molts gironins anaven a bescanviar productes i objectes valuosos a pagès per poder obtenir algun pollastre, ous i viandes. Gironell va comprar per 15.000 pessetes una nevera elèctrica als concessionaris Albertí Hermanos, la primera de Girona. Als onze anys, el seu fill, Joaquim Gironell i Mestres, va entrar com a ajudant. El noi feia els encàrrecs. El 1959, Joaquim Gironell i Mestres es va casar amb Mariana Gabarrón i López, dependenta d'una peixateria que va passar a vendre carn. El 1961, l'establiment es va traslladar a la plaça de la Independència, sota de les voltes. Al costat hi havia la parada dels busos de Torroella de Montgrí i l'Estartit, cosa que els va permetre la venda als establiments turístics, en ple boom de la Costa Brava. L'any 1979 va entrar a l'empresa el fill del matrimoni, Joan Gironell i Gabarrón, que va modernitzar l'establiment. El 1999, nou canvi d'emplaçament: aquest cop a la carretera de Santa Eugènia. Han rebut moltes distincions i guardons. Joan Gironell està casat amb Anna Burcet i Company que, des de fa molt de temps, també despatxa a la carnisseria, actualment al mercat del Lleó.


Dispuig (1951)

Francisco Puig Masjoan, fundador de la casa, prengué com a norma la selecció d'articles de qualitat. Dispuig s'hi manté fidel. Van començar amb la fabricació i distribució de confitures, conserves vegetals, malta, torrons i gelea amb marca "La Masia". A la dècada dels 50 s'introduí en el sector del fred, comercialitzant gel, gelats i congelats. Als 80, l'empresa es trasllada a Taialà, abandonant l'activitat de producció per centrar-se en la venda i distribució. L'ampliació d'instal·lacions, el 1997, va permetre la comercialització de peix i marisc fresc, l'expansió a Osona, Vallès Oriental, Maresme i al sud de França, i la consolidació com a empresa líder. El gener del 2012 comprà el fons de comerç de Congelats Olot, S.L. (Don Cubito) subrogant tota la seva plantilla. També enceta una nova línia de refrigerats, incorporant tot l'equip de Prodal, tant comercial com logístic. El gener del 2016 va comprar l'empresa Comercial Banyoles, S.L., incorporant tot el seu personal a la plantilla. El gener del 2017 comprà Exclusives Cerdanya, S.A., incorporant també tot el personal comercial i logístic a la plantilla, fet que li permeté ampliar el seu àmbit de distribució a la Cerdanya i a l'Alta Cerdanya francesa. El gener del 2018 comprà el fons de comerç de Comercial Bosch Besalú, S.L. El gener del 2019 Dispuig compra Especialitats Xapon, S.L. L'objectiu és seguir creixent, de manera estable i constant, tant en activitat com en qualitat, mantenint la il·lusió i la voluntat de servei als seus clients.


Carns i Embotits Montse (1954)

El matrimoni de dos immigrants que van venir a Catalunya per sortir de la pobresa i guanyar-se la vida, Diego Rodríguez Rojas, d'Almeria, i Antonia García Barbacil, de Valladolid, és l'origen de l'establiment. El 1954 la parella obre una petita carnisseria al Carrer de la Creu número 34, en un local de lloguer. El 1958 neix el seu primer fill, Tomàs, el 1959 en Joan i el 1968, la Montserrat, que és qui avui regenta el negoci de Carns i embotits Montse. L'establiment evoluciona i s'adapta als nous temps. Avui és una petita carnisseria al número 18 del carrer Girona. S'han especialitzat en l'elaboració artesanal (fan més de 30 tipus d'hamburguesa, una de les seves especialitats) seguint les pautes tradicionals, sense usar colorants ni conservants químics, un valor afegit i alhora el tret diferencial d'aquest petit comerç ubicat al centre de la població de Sant Feliu de Guíxols, just davant de l'oficina de Correus. Diego i Antonia van ser dels primers carnissers locals en formar part del Gremi de Carnissers de Girona, per això tenen el número 147 d'agremiat. Tot i que el nom va passar de Can Diego a Carns i embotits Montse, la filla de l'Antònia vol deixar ben clar que la seva mare ha estat sempre l'ànima, tant del negoci com de la família. El seu esforç i dedicació és el que ha permès evolucionar l'establiment i mantenirlo en el temps.


Comput (1969)

Comput, com a nom comercial, ha estat utilitzat des dels inicis, ara fa 50 anys, per un grup de professionals dedicats a l'assessorament i a l'organització d'empreses que han compartit despatx a diferents punts de la ciutat de Girona per tal de donar servei als clients en els àmbits esmentats. A partir de l'any 1986, els serveis d'aquesta empresa s'han anat donant a través de diverses societats, dedicades a l'assessorament i organització d'empreses, i en la seva denominació, la paraula Comput sempre hi ha estat present. La societat, que neix a la ciutat de Girona, ha anat creixent i ha anat obrint oficines en altres municipis, sempre amb l'assessorament d'empreses com a dedicació primordial de la seva activitat. Actualment, Comput Apage SL compta amb una plantilla de 50 treballadors, amb oficines a Girona, Barcelona i Vic.


Costa Brava Foods / Grup Cañigueral (1969)

El Grup Cañigueral celebra aquest 2019 el 50è aniversari de l'inici de l'activitat de Frigoríficos Costa Brava, S.A.U. (Costa Brava Foods), societat amb seu a Riudellots de la Selva (Girona). Aquesta empresa està integrada avui en l'esmentat Grup, que compta amb 4.000 professionals, 17 plantes productives i és present a més de 50 països.El 10 de juliol de 1968 es va fundar FRIGORIFICOS COSTA BRAVA, S.A.U. com a escorxador de porcs i es va registrar el 14 d'octubre del mateix any en el Registre Mercantil de Girona. Mesos més tard, el 1969, va començar a treballar. L'activitat es va diversificar i a partir d'aquí, es van anar creant noves empreses i afegint-ne d'altres per generar la seva pròpia cadena alimentària i una cartera completa de productes: Embutidos Monter; Coopecarn Girona, Far Jamones y Embutidos, Fricafor, Frescos Delisano i Embutidos Collell. Els seus productes s'uneixen ara en una sola marca, Costa Brava Mediterranean Foods, que mou anualment a 3,5 milions de porcs, 11.000 caps de boví i 150.000 d'oví. Es proveïdor de grans empreses distribuïdores nacionals i internacionals. Grup Cañigueral ha estat pioner històricament en l'obertura de mercats, com els EUA o la Xina, i en la
innovació de productes, com l'embotit curat de gall dindi o de pollastre.


Cales de Llierca (1969)

Per conèixer l'origen de Cales de Llierca hem de retrocedir als anys 60, quan l'empresa de materials de construcció CYCOSA vol donar una empenta a la fabricació de calç, per això, amb altres socis participa en la seva constitució a Argelaguer. Aviat, amplia la producció per poder atendre el mercat de fabricació de morters i papers. També aposta per un producte diferenciat: carbonat càlcic precipitat (PCC), que requeria molts recursos per a la investigació. El 1978 fan la primera venda del nou producte: la gamma Calprec. En dècades posteriors impulsen millors sistemes de carbonatació i assecat per entrar a nous sectors: pintures, segellants, alimentació, automoció... L'aposta per la qualitat i la diversitat de productes els permet exportar a França a través de l'empresa Eurocho. El seu PCC recobert (CALPREC PR) passa a ser homologat per a empreses multinacionals. El 2010 entra a Calcinor, un sòlid grup empresarial. En els últims anys, la integració a Eurofillers els permet ampliar la seva cartera de minerals industrials: el talc, l'òxid de titani, la dolomita o la zeolita, entre d'altres. L'empresa disposa avui d'un procés integrat que inclou la selecció i extracció de pedra calcària a la pedrera de Llers, els forns de calcinació i les instal·lacions de processament de calç i fabricació de Carbonat de Calci Precipitat a Argelaguer, i la col·laboració amb Calcinor i Eurofillers per comercialitzar una àmplia gamma de minerals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook