El 45% dels 324 polígons industrials de la província de Girona no tenen accés a la fibra òptica. Són xifres que es desprenen de l'estudi Els polígons d'activitat econòmica de la demarcació de Girona que ha elaborat la Diputació de Girona. La demarcació està 13 punts per sota de la mitjana a Catalunya, la qual cosa dificulta que grans empreses de fora s'hi vulguin implantar. Aquesta és també una de les grans reivindicacions dels empresaris que tenen ubicades les seves plantes en aquestes zones.

El Baix Empordà és la comarca amb el valor més elevat de polígons industrials amb fibra òptica, amb un 73%, seguida del Ripollès, amb un 72%, i de la Garrotxa, amb un 69%. En canvi, la Selva, l'Alt Empordà, la Cerdanya i el Ripollès no arriben a la meitat dels polígons que disposen d'aquest servei.

El vicepresident de Promoció Econòmica de la Diputació, Pau Presas, va destacar que «aquesta mancança es resoldrà a partir del 2020, després d'un acord de col·laboració que ja s'ha tancat amb la Generalitat de Catalunya pel desplegament de la fibra òptica».

Concentració industrial

Pel que fa al nombre de polígons, les comarques de la Selva, el Gironès i la Garrotxa són les que en concentren una major quantitat, un 63% del total, amb 81, 65 i 59 polígons, respectivament. Aquestes tres comarques es troben dins les deu primeres que encapçalen el rànquing de polígons industrials de tot Catalunya. La Selva és també la comarca amb més superfície total d'hectàrees, un total de 1.172.

La província de Girona representa el 22% dels polígons industrials dels 1.480 que hi ha a Catalunya. Aquests tenen una mitjana de 22 parcel·les, un xifra que està per sota de la de Catalunya, que se situa en 38. Segons l'estudi, hi ha quatre polígons per cada 10.000 habitants, valor que se situa per sobre dels dos que es registren a Catalunya.

El Ripollès és la comarca que registra el valor més elevat de la demarcació i dels polígons catalans, amb 12, i encapçala la llista del rànquing de polígons per cada 10.000 habitants. Girona està per sota de la mitjana catalana en nombre de parcel·les per cada polígon. Això representa que té uns polígons més petits que la mitjana catalana. La cap del servei de Promoció Econòmica de la Diputació, Helga Nuell, va explicar que aquesta és una situació que caldria resoldre per «atraure noves empreses» i va afegir que «hem d'apostar per aglutinar polígons ja que els micropolígons no serveixen per cridar l'atenció a nous negocis».

L'activitat «top», l'alimentària

El sector predominant dels polígons industrials és l'alimentari i de begudes, amb el 14% del total, seguit d'altres activitats industrials, amb el 13%, i de les activitats de serveis, amb un 12%. Nuell va destacar que «tot i que el sector agroalimentari és predominant, no és una especialització, ja que la diferència amb la resta d'àmbits és relativament petita». Va subratllar que si un gran nombre d'empreses estigués focalitzat únicament en el sector alimentari, també suposaria «un problema».

A continuació, trobem el sector de la metal·lúrgia i de productes metàl·lics (ceràmica, vidre...) i les activitats logístiques, amb un 9%. Les activitats següents van disminuint significativament, fins a arribar al nombre més baix, en què es troben les activitats relacionades amb el plàstic i el cautxú; paper i arts gràfiques, tèxtil, cuir i pell; fusta i fabricació de mobles; i químics i productes farmacèutics, cada una amb un 3% del total de la demarcació.

Ocupabilitat al 75%

De mitjana, a la província de Girona hi ha 17 empreses per polígon, menys de la meitat de les 38 empreses que de mitjana hi ha a Catalunya. La que més s'apropa al nivell de Catalunya, amb 36, és el Pla de l'Estany, seguida del Gironès, amb 26, i l'Alt Empordà, amb 23.

L'ocupabilitat mitjana dels polígons industrials a Girona és del 75%, dos punts per sobre de la registrada a Catalunya (73%). La màxima ocupació de parcel·les es troba a la Garrotxa, a la Selva i a la Cerdanya, amb un 81% en tots els casos, mentre que la mínima es registra a l'Alt Empordà i al Pla de l'Estany, amb un 57%.

Per tal de conèixer la situació dels polígons a l'actualitat, l'estudi també parla de quan es van construir. Un 16% dels polígons es van crear abans de l'any 1970, i quasi un terç a partir de 2000, però quan va arribar la crisi el creixement va parar. Això vol dir que durant deu anys no se n'ha construït cap de nou. El diputat delegat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació, Jordi Camps, va matisar que «els municipis s'han limitat a acabar de construir i acabar zones que hi havia a mitges» i va demanar als municipis que «no facin nous polígons» sinó que apostin per omplir les parcel·les buides.

Cens digital dels polígons

L'objectiu de l'estudi és el de tenir actualitzades les xifres territorials de totes les comarques de la província de Girona per tal de fixar les línies d'actuació els propers anys, és a dir, tenir un cens virtual.

A banda, es va presentar una plataforma en línia per tal que tothom pugui consultar quina és la situació geogràfica municipi per municipi de cada polígon industrial, així com també quines són les activitats econòmiques que s'hi porten a terme i quines empreses hi ha ubicades.

Els ajuntaments, a més a més, a través d'un codi d'accés, podran anar actualitzant les dades que hi ha a la plataforma d'una forma senzilla.