Avui, 24 anys després de l'aprovació de la Llei de prevenció de riscos laborals i del desenvolupament del reglament, el president del Col·legi d'Enginyers Graduats de Girona, Jordi Fabrellas, parla de la tasca que s'ha fet en conscienciació i sensibilització social.

Girona i el Col·legi d'Enginyers han estat pioners en la prevenció de riscos laborals.

Sí. Ens hem de situar a mitjans dels anys 90, quan l'àmbit de la construcció necessitava una llei que establís les disposicdions mínimes de seguretat i salut. L'octubre de 1997 es va implantar el Reial Decret 1627/97, on es regulaven aquests aspectes, i des del Col·legi vam començar a fer cursos de formació. La llei va establir que només arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics podien ser coordinadors de la seguretat i salut a les obres. Vam realitzar cursos fins al 2010 i vam formar més de 1.000 tècnics. Vam deixar de fer-los quan es van començar a fer a les universitats.

I a partir de llavors?

Vam pensar a reconèixer anualment una empresa gironina que portés la prevenció al seu ADN. Vam crear llavors els premis de Prevenció de Riscos Laborals. Empreses candidates de la província es presenten i llavors un equip de tècnics del Col·legi els fa una auditoria per mirar com està una empresa pel que fa a riscos laborals. Vam considerar que cal reconèixer les empreses quan fan la feina ben feta i que no només surtin als mitjans de comunicació quan pateixen un accident laboral. Fa un parell d'anys també vam incorporar un reconeixement a una persona enginyera que destaqui en la seva carrera sobre la prevenció de riscos laborals. En aquesta última edició vam premiar l'empresa Bassols Energia i l'enginyer Lluís Serra i Mir per la seva trajectòria.

El paper del moviment obrer i els sindicats va ser cabdal per a l'evolució en la prevenció de riscos laborals?

Cada un dels sectors i activitats econòmiques ha comportat uns nous riscos, que s'han intentat reduir amb posterioritat. Els orígens de la prevenció de riscos laborals estan lògicament lligats als de la sinistralitat laboral. Degut a la pressió del moviment obrer i a pesar dels nombrosos canvis de govern, va ser als inicis del segle XX quan es van promulgar les lleis de major importància que assentarien les bases del sistema actual, és a dir, que l'empresari es responsabilitzés per exemple dels accidents dels seus treballadors, els quals podien ser indemnitzats o l'establiment del descans setmanal del diumenge. En aquest període a les comarques de Girona, la sinistralitat laboral tenia la màxima expressió en la construcció de la presa de Susqueda. Molts treballadors van perdre la vida durant la construcció d'aquesta infraestructura.

S'ha evolucionat en la prevenció de riscos laborals?

S'ha evolucionat ja que abans no hi havia cap mena de conscienciació a les empreses i ara n'hi ha. A partir del Decret 1627/97 es va crear una figura específica, una nova professió, la de prevencionista, que es dedica i està format únicament per això. Té les eines per posar-ho a la pràctica. El que és fonamental és la conscienciació.

Els plans de prevenció són una eina clau?

Sí, ja que és l'eina a través de la qual s'integra l'activitat preventiva de l'empresa en el seu sistema general de gestió i on s'estableix la seva política de prevenció de riscos laborals, i que ha de ser assumit per tota l'empresa. Els instruments principals per a la gestió i l'aplicació d'aquest pla inclouen l'avaluació de riscos i la planificació de l'activitat preventiva. Aquest document ha de contenir la identificació de l'empresa, quina és la seva activitat productiva, el nombre i les característiques dels centres de treball, el nombre de treballadors i les seves característiques rellevants respecte de la prevenció de riscos laborals.

Quan parlem d'accidents laborals ens referim moltes vegades a la gent que mor treballant.

Sí, quan una persona mor mentre treballa és un accident laboral, però la prevenció de riscos laborals és molt més àmplia, abarca molt més. Per exemple, cal tenir en compte que a més dels accidents de treball també existeixen les malalties professionals. La principal diferència és que aquestes no apareixen de forma sobtada, sinó després d'un temps, en què per exemple s'ha estat exposat a una substància nova o per manca d'ergonomia en el lloc de treball.

Queda molta feina per fer en riscos laborals?

S'ha fet molta feina de conscienciació. Que la xifra d'accidents laborals sigui zero és una utopia, però hem avançat molt. Com més gran és l'empresa, més fàcil és que tingui una bona política de prevenció de riscos laborals, perquè com més petita és, menys recursos té.

Cal fer pedagogia a les escoloes?

És primordial, un dels reptes pendents que tenim. Hem de crear la consciència de la prevenció de riscos laborals des de les escoles. A una persona de 40 anys, canviar-li els hàbits és molt complicat, però si des de petits els inculquem l'hàbit de la prevenció ho tindran interioritzat. Oi que els hem ensenyat que el vidre va al contenidor verd i el paper, al blau? Doncs els hem d'ensenyar que no s'ha de pujar a una cadira per agafar un llibre d'una prestatgeria. Aquestes petites coses són les que s'haurien de fer per crear una consciència real. És el mateix que agafar l'hàbit de posar-se el cinturó quan entres a un cotxe.

Com es transmet la cultura de la prevenció als treballadors d'una empresa?

És imprescindible que la direcció hi cregui i hi aposti, ja que s'hi han de dedicar recursos i si l'empresa no hi creu, doncs no se'n destinaran. De la mateixa manera que s'inverteix en una màquina nova per millorar un producte, cal invertir en prevenció. La direcció ho ha de tenir molt clar.

I quin ha de ser el paper de l'Administració?

L'Adninistració destina molts recursos a la prevenció de riscos laboral, sobretot en difusió i campanyes. Ens hem de preguntar: és efectiu? El repte és arribar a tothom, i això només es fa visitant empreses i explicant-los què fan bé i què fan malament. Una cosa que no suposaria cap cost és un conveni amb un Col·legi professional i anar a visitar-les. Seria important crear aquesta figura.Cal detectar el que hi ha i saber on es pot incidir.

Quines mancances té el sector?

Una de les mancances més grans del sector és que falten dones enginyeres. Seria molt important i aportaria molt la visió femenina. Hi ha dues maneres de veure la vida. La visió d'una dona amb la d'un home és diferent. En prevenció no hi ha grisos. La visualització d'una dona és molt important. El camp de l'enginyeria no és masculí ni femení. La mentalitat femenina fa falta i per això cal conscienciar des de petits a les escoles.