28 de desembre de 2019
28.12.2019
Diari de Girona

Biaixos cognitius i les finances (i)

28.12.2019 | 00:12
Biaixos cognitius i les finances (i)

Heu pensat alguna vegada que el 100% del temps que estem desperts estem prenent decisions? Poden ser transcendentals o completament irrellevants, però cada instant el nostre cervell està rebent informació i emetent una resposta. Dins d'aquesta caixa de neurones, els algoritmes que processen la informació són únics per a cada individu, de manera que la racionalitat de qualsevol decisió queda en entredit. La importància de predir allò irracional és la base de l'economia conductual. La resposta més encertada davant d'una situació concreta sempre està influenciada o esbiaixada per les experiències prèvies, les diferències en la percepció i, en general, per la singularitat de cada persona. Però donada la rellevància de les decisions econòmiques, hauríem de tenir molt presents els biaixos que àmpliament ha analitzat l'economia conductual.

Encara que no es pugui garantir la racionalitat de les decisions econòmiques, ni tan sols la més estudiada i fredament calculada, sí que hauríem d'estar alerta si detectem que ens trobem davant d'un possible biaix cognitiu, encara a temps per replantejar la situació des d'una perspectiva més àmplia, intentant no caure en aquest possible error.

Convé recordar que l'economia conductual, en anglès behavioural economics, utilitza tècniques de psicologia per complementar els models econòmics. Estudia la percepció de les persones, justifica les seves decisions econòmiques i analitza errors de percepció o biaixos cognitius. És una branca recent de l'Economia, té com a base Teoria prospectiva: una anàlisi de la decisió baix risc, de 1979, escrit per Daniel Kahneman i Amos Tversky. Aquests, juntament amb Richard Thaler, són considerats els pares de l'economia conductual.

Biaix de confirmació.

A l'ésser humà no li agrada equivocar-se. A la dècada de 1960 el psicòleg anglès Peter Wason va demostrar que les persones no solem posar en dubte les nostres hipòtesis, sinó, més aviat, les confirmem. Wason va demanar identificar la regla darrere de la seqüència 2-4-6. En comptes de detectar simplement que es tracta d'una successió creixent, la majoria va pensar en una seqüència ascendent, sempre de números parells.

Sota el biaix de confirmació, per a construir la nostra opinió recollim informació de forma selectiva, sempre ajuntant idees sobre el que ja tenim assumit com a cert. És un error, perquè en comptes de partir de zero en la recerca de la solució a un problema o en l'elaboració d'una resposta, simplement confirmem la base de coneixement que ja teníem. Davant de qualsevol decisió significativa d'inversió, no us precipiteu i contempleu la possibilitat d'equivocar-vos. Resetejeu el vostre cervell.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook