La Comissió Europea va presentar «The European Green Deal» (l'Acord Verd Europeu) davant el Parlament Europeu, pocs dies després que aquest emetés una declaració d'emergència climàtica. El Green Deal és un full de ruta per fer que l'economia de la UE sigui sostenible, al convertir els desafiaments climàtics i ambientals en oportunitats en totes les àrees polítiques i fer que la transició sigui justa i inclusiva per a tothom.
El pla, el principal objectiu és aconseguir que la Unió es converteixi en una economia neutra en emissions de CO2 el 2050, contempla un Mecanisme de Transició Justa que busca mobilitzar 100.000 milions d'euros per ajudar els països que tinguin més dificultats per a la transició.
Per a la presidenta de la CE, Úrsula von der Leyen, el Green Deal és una nova estratègia de creixement, perquè sigui un creixement que retorni més del que treu. Per l'europarlamentària espanyola Iratxe García (S & D), el nou model de creixement s'ha de basar en tres pilars, el verd per assolir els objectius climàtics, el vermell per garantir una forta dimensió social i el financer per comptar amb recursos suficients per assolir aquests objectius.
El Pacte recull que a la primavera de 2020, la Comissió Europea detallarà el seu pla per desenvolupar una agricultura i pesca més sostenible que redueixi l'ús de fitosanitaris químics, fertilitzants i antibiòtics, afavoreixi una dieta més saludable i contribueixi a protegir la diversitat, juntament amb altres iniciatives sobre gestió d'aigua i deixalles que, entre moltes altres revisions legislatives, complementin el pla de xoc europeu contra una crisi planetària.
L'Acord Verd Europeu recull un seguit d'accions per impulsar l'ús eficient dels recursos en passar a una economia neta i circular i aturar el canvi climàtic, revertir la pèrdua de biodiversitat i reduir la contaminació. Descriu les inversions necessàries i les eines de finançament disponibles, i explica com garantir una transició justa i inclusiva.
L'Acord Verd Europeu cobreix tots els sectors de l'economia, especialment el transport, l'energia, l'agricultura, els edificis i les indústries com l'acer, el ciment, les TIC, els tèxtils i els productes químics.
Per plasmar en la legislació comunitària, l'ambició política de ser el primer continent neutral per al clima del món per al 2050, la Comissió presentarà d'aquí a 100 dies, la primera «Llei climàtica europea». A més, té previst presentar la nova Estratègia industrial, el Pla d'acció d'economia circular, l'Estratègia de la granja a la taula per aliments sostenibles i propostes per a una Europa lliure de contaminació. La nova CE començarà a treballar immediatament per augmentar els objectius d'emissions de 2030 d'Europa, establint un camí realista cap a l'objectiu de 2050.
El compliment dels objectius de l'Acord Verd Europeu requerirà una inversió significativa. S'estima que assolir els objectius actuals de clima i energia per 2030 requereix una inversió anual addicional de 260.000 M ?, el que representa al voltant de l'1.5% del PIB de 2018. Aquesta inversió necessitarà la mobilització dels sectors públic i privat.
La CE presentarà a principis de 2020 un Pla d'inversió a Europa sostenible per ajudar a satisfer les necessitats d'inversió. Al menys, el 25% del pressupost a llarg termini de la UE s'ha de dedicar a l'acció climàtica, i el Banc Europeu d'Inversions haurà de proporcionar més suport. Perquè el sector privat contribueixi a finançar la transició verda, la Comissió presentarà una Estratègia de finançament verd el 2020.
També es comptarà amb un Mecanisme de Transició Justa, perquè la CE entén que no totes les regions i els Estats membres començaran des del mateix punt, i per tant, amb aquest mecanisme, es donarà suport a aquelles regions que depenen, en gran mesura, de activitats molt intensives en carboni.
Al març de 2020, la Comissió llançarà un «Pacte Climàtic» per donar veu als ciutadans en el disseny de noves accions, en el intercanvi d'informació i en el llançament d'activitats.
«El Pacte Verd Europeu és la nostra nova estratègia de creixement, una estratègia de creixement que aporta més del que treu», va assegurar Von der Leyen, que va exposar al Parlament Europeu el calendari de mesures que s'ha marcat com a prioritat.
La UE, va dir, vol «fer les coses de manera diferent» i ser líder en energies netes, tecnologies verdes o finances sostenibles «però també hem d'assegurar que ningú es queda enrere».
El Pacte planteja incrementar els objectius de reducció d'emissions contaminants de la UE el 2030, passant de el 40% fixat actualment fins a «al menys» un 50% i «cap» al 55%.
Aquest esforç mediambiental a dur a terme durant la propera dècada serà un impuls intermedi per assolir la neutralitat climàtica en 2050, que suposa que la UE no emeti més CO2 de què sigui capaç d'absorbir en el seu territori, una fita que ja va intentar amarrar al juny el seu antecessor, Jean-Claude Juncker, però que es va trobar amb el bloqueig d'Estònia, Polònia, Hongria i República Txeca.
Des de llavors, Estònia s'ha sumat al compromís verd de la resta dels Estats membres i s'espera que els caps d'Estat i de Govern dels Vint intentin convèncer a Varsòvia, Budapest i Praga en la cimera que se celebrarà a Brussel·les perquè protegeixin una mesura que requereix unanimitat. Sembla que el veto el posarà Varsovia.
La Comissió ha presentat el Green Deal al Parlament Europeu, que donarà la seva resposta a aquest, adoptant una resolució durant la sessió plenària de l'13-16 de gener de 2020.
Una aclaparadora majoria d'europeus considera que protegir el medi ambient és important (95%). Gairebé 8 de cada 10 europeus (77%) diuen que la protecció de l'entorn pot impulsar el creixement econòmic segons l'Eurobaròmetre.
