El difícil accés a l'habitatge per part de la població més jove és un dels problemes més rellevants del mercat immobiliari que continua sense solucionar-se. L'increment del preu del sòl, la seva escassetat, els costos de la construcció i la impossibilitat de tenir estalviat el 30% de l'entrada (que suposa entre 30.000 i 60.000 euros) són els principals factors que limiten la compra, segons adverteix la consultora CBRE. La qüestió és què passarà amb les persones que arribin a la jubilació sense tenir una casa en propietat. La pensió de jubilació mitjana a Catalunya és de 1.138,7 euros i el lloguer mitjà costa 698,3 euros. Aquestes xifres impliquen que un jubilat ha de destinar el 61,3% de la seva pensió a pagar la renda de lloguer i ha de subsistir la resta del mes amb poc més de 400 euros. Els experts adverteixen que aquesta situació s'agreujarà en els propers anys perquè les pensions minvaran i el preu del lloguer continuarà pujant.
Una anàlisi de Pisos.com afegeix que si actualment s'arriba a la jubilació sense haver acabat de pagar l'habitatge, les quotes hipotecàries suposen de mitjana el 54% de la pensió de jubilació (la quota hipotecària mitjana és de 593 euros). Arran d'aquests percentatges, Ferran Font, director d'Estudis de Pisos.com, alerta que «si la majoria dels pensionistes d'Espanya no tingués la casa ja pagada, aquest sector de la població seria molt vulnerable i tindria un greu problema» . L'expert incideix que «aquesta relació desproporcionada, sobretot en el mercat de lloguer, pot generalitzar-se en un futur si no es fomenta l'accés a l'habitatge sota unes condicions de preu i finançament raonables. A més, els jubilats de demà no tenen segura la seva pensió, fet pel qual ser propietari d'un actiu immobiliari pot marcar la diferència». El problema és generalitzat a tot Espanya, tot i que s'agreuja a les comunitats «més riques» perquè els preus dels lloguers són més alts. Excepte a Galícia i Extremadura, la pensió mitjana a Espanya supera els 1.000 euros. Els jubilats de Balears han de destinar el 136% de la seva pensió a pagar el lloguer, els madrilenys el 133% i els catalans el 107%.
Antonio Olmedo, president de l'Associació de Promotores de València, insisteix que la compra d'un habitatge «és un pla de pensions». «L'habitatge en propietat té dos components, l'ús i l'estalvi. Històricament un immoble té tendència a la revaloració. El que va passar entre 2006 i 2010 no és normal. Els preus dels lloguers es van enfonsar entre 2010 i 2014, però ara s'han disparat pels allotjaments turístics». La variació del cost dels lloguers és una de les claus del problema, segons els experts, perquè els inquilins no poden controlar aquesta variable.
Sergio López, CEO de l'startup Vivendea (plataforma en línia que estudia la demanda d'habitatge d'obra nova i ajusta l'oferta a la mateixa), alerta que és imprudent arribar a la jubilació sense una casa en propietat. «Els experts preveuen que el 2050 les pensions seran un 35% més baixes que ara. Hi ha un doble debat sobre si pagar un lloguer és llençar els diners o et dóna llibertat. És quelcom més seriós. El problema és la gent que no pot comprar perquè no té estalviats els diners de l'entrada. Per comprar un habitatge has de tenir estalviat un 30%», apunta López. Les persones que aposten per comprar un habitatge de segona mà tampoc ho tenen fàcil.
Augment de l'habitatge públic
Vicente Díez, portaveu de Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària (API) de València, assegura que una possible solució és l'augment del parc d'habitatge públic. Segons estableix un informe de la consultora CBRE, el 23% dels espanyols viu en un habitatge de lloguer. «Aquest percentatge s'incrementarà perquè els bancs no concedeixen finançament als col·lectius amb més dificultats», assenyala.
«Necessitem un parc d'habitatge de lloguer públic ampli perquè es moderin els preus», destaca Vicente Díez. El portaveu dels API incideix que els lloguers de vuit-cents euros només es poden afrontar amb dos sous o amb dues pensions. «És complicat. Hi ha famílies tan desesperades que estan intentant comprar per 45.000 euros un local comercial per reformar-lo com a habitatge. El problema és que legalment no es pot», adverteix.
