Un total de 64 ajuntaments de les comarques gironines, entre ells el de Girona, han sol·licitat al Ministeri d'Hisenda revisar el 2020 els valors cadastrals dels seus immobles urbans, que són els que, sobretot, serveixen per aplicar l'impost sobre béns immobles (IBI). En tots els 64 casos, la revisió implicarà pujades dels valors urbans d'entre el 3% i el 5%, ja que l'última revisió s'havia realitzat abans de 2011.

De fet, la pujada és generalitzada en la majoria dels casos. A Catalunya, 182 de les 184 poblacions que han actualitzat el cadastre l'incrementen un 3% o un 5% segons la data de l'última revisió. Les dues excepcions són Artesa de Lleida i Os de Balaguer, a Lleida, que se'ls farà una correcció a la baixa del 3%, ja que els últims valors cadastrals que van entrar en vigor daten del 2011. A les comarques gironines, a banda de la capital, també revisaran el valor cadastral localitats com Besalú , Begur, Palafrugell, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Camprodon, l'Escala, Peralada, Portbou, Port de la Selva, Vilobí d'Onyar, Lloret de Mar i Puigcerdà.

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar ahir l'ordre del Ministeri d'Hisenda que estableix la relació dels 1.092 municipis de tot Espanya que han sol·licitat revisar els seus valors cadastrals urbans el 2020. Entre aquests hi ha 16 capitals de província, Girona inclosa. Els ajuntaments poden sol·licitar l'actualització dels seus valors sempre que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l'entrada en vigor dels últims valors cadastrals. Els ajuntaments que apareixen ara en l'ordre ministerial la van haver de sol·licitar abans del 31 de juliol passat. En dos dels 184 municipis catalans que han sol·licitat la revisió, com Montesquiu (Osona) o Celrà, no s'han revisat els valors des del 1985. Els següents més antics, de 1986, són els de Cercs (Berguedà), Guardiola de Berguedà, Palafolls (Maresme), Besalú, Caldes de Malavella, Puigcerdà i Torroella de Montgrí i Corçà. D'acord amb els coeficients publicats al BOE, els municipis amb uns valors cadastrals més antics (entre 1984 i 1988) els hauran de pujar el 5%.

Una pujada dels valors cadastrals implica un augment de la base imposable sobre la qual cada ajuntament aplica el seu impost sobre béns immobles (IBI). Si puja el valor cadastral puja l'IBI, tret que l'ajuntament decideixi neutralitzar d'alguna manera aquest efecte reduint el tipus impositiu (percentatge) que s'aplica sobre la base imposable per evitar l'increment del que paguen els propietaris. A la inversa, si baixa el valor cadastral, el normal és que baixi l'IBI, tret que es modifiqui a l'alça el tipus impositiu que s'aplica. En tot cas, els possibles efectes no es noten l'any en què es realitza l'actualització cadastral, sinó dos exercicis després.

El BOE també publica el reial decret llei de mesures en matèria tributària, cadastral i de Seguretat Social que estableix quant hauran de pujar o baixar els nous valors cadastrals el 2020 en funció de l'últim any en què es van revisar. Per als 78 municipis espanyols que ara sol·liciten l'actualització d'uns valors l'última revisió dels quals es va realitzar entre 1984 i 1988 el reial decret preveu un coeficient d'actualització d'1,05 que implica una pujada del 5%. Per als 927 municipis que se situen en l'interval entre 1989 i el 2003, es preveu un coeficient d'1,03 (pujada del 3%) i per als 87 ajuntaments que van fer la revisió per última vegada entre el 2011 i el 2013, el coeficient és 0,97, que implica una reducció del 3%.