Considero que l'any que acaba de finalitzar ha estat molt negatiu en l'àmbit agropecuari, on els agricultors i ramaders han estat moneda de canvi i excuses, tant en el panorama del comerç internacional com en el nacional, per fer campanyes electorals plenes de fum i faltes de concreció.

Després de fer-se ressò en primícia de l'estimació de la renda agrària, on es destaca una contundent baixada, es manifesta que la mala situació és clarament objectiva. En aquest sentit, i d'acord amb les dades publicades, tant la renda agrària com la renda empresarial agrària han disminuït un 8,6% i un 10,9%, respectivament, a causa, en part, a la baixada del 2,9% del valor de la producció total en aquest any.

Entre les produccions més representatives a escala estatal (hortalisses, fruites, cereals, vi, boví, llet, oli d'oliva i sector porcí, que representen el 80% del valor de l'Estat), només lleugerament hi ha hagut millores en el sector lacti i en major mesura el sector porcí han destacat en positiu a causa, entre d'altres, als baixos preus de l'any anterior, en un cas, i a la conjuntura generada per la pesta porcina africana (PPA) en altres països, especialment a l'Extrem Orient, en l'altre.

El sector de la fruita és, decididament, el que més ha patit aquest any, baixant el seu valor fins a un 17% a causa de factors meteorològics adversos, així com a la competència per part de tercers països i l'absència de mercats exteriors que han fet que es ressentís el sector. Una cosa similar ha passat amb els cereals, el valor ha baixat també gairebé un 17%, mentre que el vi també disminuïa en un 8,4%.

Igualment, l'oli ha augmentat el seu valor global a causa d'una major producció, tot i que ha vingut acompanyada d'una important i injustificada baixada dels preus i amb solucions insuficients per part de Govern per solucionar les problemàtiques del sector, com l'emmagatzematge privat que no obstant no està donant els resultats que es pretenien.

En un altre ordre de coses, 2019 ha estat un any en què les condicions meteorològiques han estat adverses i el canvi climàtic cada vegada més patent, amb pedregades, gelades, tempestes i sequeres, així com inundacions cada vegada més freqüents i importants.

Aquests episodis climàtics han fet que molts territoris s'hagin ressentit. És el cas, per exemple, de Castella i Lleó, Aragó, etc. on la sequera ha provocat pèrdues de centenars de milions d'euros, igual que a Extremadura, on la ramaderia en extensiu s'ha vist sense pastures durant força temps. A les comunitats valenciana i murciana, el fenomen de la DANA ha tingut un fort impacte, i ha provocat importants danys en cultius i infraestructures, sobretot a la comarca alacantina del Baix Segura.

D'altra banda, i pel que fa a un altre tipus de danys, el problema de la fauna silvestre s'ha seguit mantenint, com el conill a Castella-la Manxa -que arrossega situació de plaga des de 2017-, a Castella i Lleó, Cantàbria, Astúries o la Comunitat de Madrid. Així mateix, aquestes regions han sofert atacs de llop d'altres espècies com senglars, que han provocat danys en el bestiar i les collites i indefensió en els ramaders i agricultors. Durant l'any també s'ha tornat a produir la plaga dels talps a Castella i Lleó.

La incertesa política en l'àmbit estatal i els efectes d'acords i guerres comercials internacionals han fet que els sectors productius estatals es ressentin, com en el cas de l'oliva de taula, amb efectes ja patents, o l'oli o el vi. L'impacte econòmic derivat dels aranzels imposats pels Estats Units són encara difícils de quantificar.

També cal recordar el cas a la Comunitat Valenciana destacant els perjudicis dels cítrics de Sud-àfrica, el tractat de Mercosur o l'arròs asiàtic, entre d'altres, que ha fet efecte en els agricultors valencians -en el cas de l'arròs, també a productors extremenys-, generant pèrdues en les seves produccions més importants.

A Catalunya, per la seva banda, l'avellana s'ha vist ressentida, amb una baixada de preus injustificats que res tenen a veure amb els d'Itàlia o Turquia, així com els productors de nectarina o préssec, que han vist una saturació dels mercats i com el pla d'arrencada, en un primer moment acceptat, es desestimava després.

Igualment, el Brexit, que no acaba de produir-se, ha jugat també un paper important en els debats i els retards de la reforma de la PAC, a la qual se segueix insistint que sigui més justa i defineixi i delimiti bé la figura de l'agricultor genuí. Així mateix, el mal funcionament de la cadena alimentària amb baixos preus als productors i alts preus a consumidors i una clara posició de domini per part de la distribució, en alguns casos de manera exagerada, han empès el fet que la situació en el camp sigui sense dubte la pitjor en els últims quatre anys.

La baixa situació dels preus es va fer palesa novament a Castella i Lleó, on qualifiquen l'any de nefast en un dels seus cultius estrella, la remolatxa, la superfície ha disminuït considerablement, en part, per la baixada de preu unilateral de la indústria, des d'un 42 ?/tn. a un 36 ?.

L'any ha acabat amb menys persones de les que el van començar. Concretament, un 2,5% menys de perceptors d'ajudes PAC que el 2018. Menys productors d'aliments i més pobres, acabant un any «per oblidar».

En aquest sentit, les organitzacions insisteixen que les comunitats autònomes en alguns casos i l'Estat en altres no han sabut defensar el paper de l'agricultura ni donat pautes clares i estables en el temps, ni en les polítiques agràries ni pressupostàries, amb l'exemple de la retallada de suport a agricultors ecològics a Castella-la Manxa tot i defensar valors vinculats amb l'ecologia, el medi ambient i el canvi climàtic.