El Marroc està construint el que serà l'edifici més alt de l'Àfrica, un gratacel de 250 metres d'altura situat a Rabat. El bloc, anomenat Torre Mohammed VI, és obra de l'estudi de l'arquitecte espanyol Rafael de la Hoz, però porta un inequívoc segell gironi: l'enginyeria PGI, fundada a Girona, ha fet el disseny de totes les instal·lacions per tal que l'estructura sigui viable.
Segons indica Jordi Pérez, vicepresident de Desenvolupament Internacional de Negoci de la companyia, «ens hem encarregat de la concepció de l'edifici: el disseny de les seves instal·lacions, el sistema de climatització, etc.». Ho fan a través de l'anomenada enginyeria MEP (sigles en anglès relacionades amb les instal·lacions Mecàniques, Elèctriques i Hidrosanitàries). «Per poder dissenyar i executar instal·lacions funcionals i construïbles, ens basem en la definició dels requisits del client, l'ús dels diferents paràmetres que afecten l'edifici: ubicació, orientació, usos, mida, eficiència energètica, costos d'execució, retorn de la inversió i compliment de la normativa, integració del projecte amb tots els consultors especialitzats que intervinguin, producció de tota la documentació correcta per a l'execució en obra, supervisió dels treballs en obra i dels contractistes perquè es compleixi el projecte», asseguren des de PGI Engineering.
Arreu del món
No és la primera vegada que l'enginyeria gironina col·labora amb De la Hoz. Fa quinze anys van treballar colze a colze en la nova seu de Telefónica a Madrid. En aquesta ocasió, l'obra és de gran envergadura: la Torre Mohammed VI, en construcció des del novembre de 2018, està destinada a ser un dels símbols arquitectònics del continent. Albergarà la futura seu del BMCE (Banc Marroquí de Comerce Exterior) i s'alçarà a la riba del riu Bouregreg sobre una superfície de 80.000 metres quadrats.
Per a aquest projecte, PGI ha treballat conjuntament amb l'enginyeria Úrculo Ingenieros de Madrid. La companyia gironina compta amb una dilatada experiència desenvolupant projectes a l'estranger. En els últims 25 anys han treballat amb projectes a 27 països, entre els quals destaca la construcció d'un hotel a Freetown, capital de Sierra Leone, diversos edificis residencials i d'oficines a Miami (Residències Aston Martin, The Conservatory o l'edifici d'oficines del Banc Internacional de Finances de Fons Generals), el campus universitari de la Universitat Denis Sassou NGuesso, al Congo, o l'àrea logística del metro de Doha, a Qatar.
La Torre Mohammed VI va ser presentada el novembre passat a Rabat pel seu arquitecte, que va assegurar que l'estructura de la torre estarà a punt a mitjans de l'any 2021 i el seu «farciment», el 2022.
Una obra «molt complexa»
Segons va recollir l'agència EFE, en una conferència a l'Institut Cervantes de Rabat en què va repassar l'arquitectura del segle XX, De la Hoz va dir que la fonamentació de la torre, «una obra molt complexa», ja ha conclòs una vegada que s'han col·locat els pilons de 80 metres de profunditat que sostindran tota la torre.
La complexitat de l'obra procedeix del fet que s'aixecarà a la vora del riu Bouregreg, que marca la frontera nord de Rabat, molt a prop d'un altre edifici simbòlic com serà el Gran Teatre de Rabat, dissenyat per la difunta arquitecta angloiraquiana Zaha Hadid i que es preveu que sigui inaugurat el proper any.
L'arquitecte va explicar que la Torre Mohammad VI comptarà amb una base de locals comercials i al damunt s'hi aixecarà la torre pròpiament dita, que constarà de tres parts: oficina, apartaments residencials i un hotel de luxe a la part més alta.
Va avançar que la torre tindrà una forma semblant a la d'un llapis, «amb doble curvatura», i que el seu revestiment exterior estarà fet probablement de vidre i alumini, amb un color exterior blanc, però va insistir que el seu disseny es segueix perfilant mentre es construeix. «Té vocació de ser el símbol del nou Marroc, i al mateix temps una demostració del que el país és capaç de fer», va dir l'arquitecte, que va afegir que serà un edifici «d'eficiència energètica», en resposta a una demanda cada vegada més creixent en els edificis del segle XXI.
A més, tindrà els seus espais funcionals -els destinats a les estructures elèctriques, de gas o d'aigua- no intercalats entre els pisos, sinó formant part d'una estreta torre exterior paral·lela, que se situarà a l'esquena de la torre principal.
Pel que fa a si serà una obra més inclinada al caràcter utilitari o a l'ornamental -les dues tendències que segons ell han definit l'arquitectura de segle XX-, De la Hoz va respondre que ha intentat que la torre «tingui expressivitat en la seva estructura».
