El Tribunal Constitucional va declarar nul l'acomiadament d'un infermer d'un centre de dia per a persones dependents que es va queixar davant l'Ajuntament de deficiències en la seva empresa, que gestionava la residència, en estimar que hi va haver una «injustificada limitació» del seu dret a la llibertat d'expressió.
En una sentència publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), el Constitucional assenyala que, en exigir que les crítiques no transcendissin més enllà de l'empresa, es va produir un «clar buidament del contingut» d'aquest dret fonamental, fent que cedís davant d'un «deure de lleialtat» a l'empresa que no s'ajusta al sistema constitucional de relacions laborals.
Segons va informar El Periódico, capçalera de l'Editorial Premsa Ibèrica, del mateix grup que Diari de Girona, el dret a la llibertat d'expressió atorga a la persones el poder d'expressar idees i opinions «lliurement», sempre que es faci de forma respectuosa amb els límits constitucionals, recorda el Tribunal Constitucional en donar empara a l'infermer i anul·lar una sentència prèvia del Tribunal Superior de Justícia del País Basc.
D'acord amb la resolució del tribunal de garanties, dictada al novembre, el treballador va formular les seves queixes en primer lloc a la seva pròpia ocupadora -Clece- i, quan van ser desateses, es va dirigir a l'Ajuntament de Baracaldo, que havia adjudicat a l'esmentada empresa la gestió de centre de dia La Paz.
Acomiadament «improcedent»
El TSJ va declarar l'acomiadament «improcedent» perquè va faltar un expedient disciplinari previ i concreció en la carta d'acomiadament i no es van acreditar els fets objectius que van portar a rescindir el contracte, però va rebutjar que fos «nul» en estimar que no s'havia vulnerat el dret a la llibertat d'expressió, extrem que ara corregeix el Constitucional.
Segons el TSJ, en plantejar les seves reivindicacions pel «curs inadequat» i acudir a l'Ajuntament amb denúncies que no han quedat acreditades es va causar a l'empresa un «perjudici injust» que no pot justificar-se en l'exercici a la llibertat d'expressió, però el constitucional veu aquests arguments «inadmissibles».
Segons l'opinió d'aquest tribunal, «el fet que les reivindicacions laborals formulades poguessin tenir més o menys fonament» no és obstacle per determinar que es va vulnerar un dret fonamental del treballador.
«La celebració d'un contracte de treball no implica, de cap manera, la privació per a una de les parts, el treballador, dels drets que la Constitució li reconeix com a ciutadà, així com que la llibertat d'empresa (article 38 CE) no legitima que els treballadors hagin de suportar limitacions injustificades dels seus drets fonamentals i llibertats públiques», explica el Constitucional.
